Sant Joan (Mallorca)

La població és de 2.204 habitants segons dades de l'IBESTAT per l'any 2023, coneguts com a santjoaners. Els llinatges més comuns són Bauçà (Bauzà), Gaià (Gayà), Mates (Matas), Company i Mas.^[5]

Les terres de Sant Joan estaven integrades en el moment de la conquesta del Rei en Jaume en el districte musulmà de Djijnaw-Bitrah i en el repartiment anaren a la part reial. De facto assoleix la independència el 1298, quan l'església de Consolació esdevé parròquia; de la relació amb Sineu en quedarà constància al nom. L'any 1300 es crearà una pobla segons les ordinacions de Jaume II.

A Sant Joan s'hi celebren 8 festes diferents al llarg de l'any,^[6] algunes locals, com la festa patronal (el dia de Sant Joan Degollat, 29 d'agost), la festa del Sol que Balla (24 de juny), la Festa del Quart Diumenge o del Pa i Peix (quart diumenge de Quaresma) i la Festa del Botifarró (no oficialment "des Butifarró") o de sa Torrada (principis d'octubre); i d'altres més foranes, com són el Dia del Llibre i la Rua (Carnaval).

També celebra, enrevoltant la festa patronal, les festes del poble. Les festes alberguen any rere any certs actes tradicionals, destacant el correfocs, la sortida de dimonis i la missa solemne, entre d'altres.

Els dimonis de Sant Joan, pertanyents al Centre Cultural de Sant Joan, consisteixen en set disfresses de dimoni creades per Antoni Roig i Sierra, les quals representen els pecats capitals (luxúria, gola, avarícia, peresa, ira, enveja i supèrbia). La primera disfressa aparegué a finals dels 80^{[cal citació]} i la resta en els anys següents. Surten unes quantes vegades en totes les festes patronals, perseguint i pegant amb una corretja o un bastó als que es posen per davant seu. Són tot un emblema de les festes locals i del poble.

Els diables de Sant Joan, també pertanyents al Centre Cultural, foren la primera colla de diables de les Illes Balears, debutant l'agost de 1993.^[7] Surten la nit del correfocs, acompanyats pel Corb de Sant Nofre, un corb bicèfal que fou la primera bèstia de foc creada a les Balears. Fou creada l'any 1998 per Kake Portas, basada en un mite relacionat amb una parella de corbs del Puig de Sant Nofre.^[8]

Les eleccions municipals del 2015 a Sant Joan donaren la victòria a Assemblea per Sant Joan per primera vegada a la història al poble, amb 4 regidors (un més que el 2011). El PI va quedar en segona posició, amb 3 regidories; les mateixes que el PP, que va obtenir menys vots. El PSOE va mantenir el resultat de les eleccions anteriors obtenint 1 regidor. Un altre candidatura era Familia y Vida, que alguns acusaren de llista fantasma; va obtenir un sol vot.^[9] El pacte de governabilitat va ser entre el PI i el PP, amb Pablo Pascual exercint com a batle primer i cedint el relleu a Francesc Mestre a mitjan 2017.

Les eleccions municipals del 2019 a Sant Joan donaren la victòria a la candidatura del PI, encapçalada pel batle Francesc Mestre, amb 5 regidories i a només 4 vots de la sisena. Assemblea per Sant Joan va obtenir 3 regidors, un menys que a les eleccions del 2015, mentre que el PP en va obtenir 2, també perdent-ne un respecte els comicis anteriors. El PSOE va mantenir-se amb 1 regidor.

El clima de Sant Joan, com a la resta de les Illes Balears, és de tipus mediterrani, classificat com a Csa segons el sistema Köppen-Geiger.^[11] Tot i això, si ens atenim a les subdivisions climatològiques clàssiques a les Illes Balears, podem distingir tres zones: una de càlida; una de temperada que cobreix la major part de l'arxipèlag, i una de més freda situada a la Serra de Tramuntana. La zona càlida es localitza a les Pitiüses, així com al centre de l'illa de Mallorca, on es troba el Pla de Mallorca. En conseqüència, el poble de Sant Joan se situaria dins d'aquesta àrea més càlida i seca, on les temperatures fresques poden ser lleugerament més extremes (amb una diferència de dècimes).

A Sant Joan s'editen actualment dues revistes locals, Mel i Sucre i Damunt Damunt, ambdues de periodicitat mensual i escrites íntegrament en català. Mel i Sucre va començar a publicar-se a principis de 1980 i forma part de l'Associació de la Premsa Forana de Mallorca. Abans es va publicar la revista Sant Joan, i durant la dècada de 1940 es va editar la revista Documenta, dedicada a la història local i redactada majoritàriament en castellà, tot i que també contenia col·laboracions en català. Això feu de Documenta una de les primeres publicacions de la postguerra a utilitzar el català. Francesc de Borja Moll, un dels qui hi varen escriure, va dir «El cas de Sant Joan és notabilíssim, és un cas únic i digne de vertadera admiració...».

El grup de Documenta era conegut popularment com «Ses Teranyines», en referència a la seva tasca de «llevar les teranyines» dels papers vells. Inspirant-se en aquest grup, durant la dècada de 1990 va aparèixer el Col·lectiu Teranyines, un grup dedicat a la recerca sobre la història i cultura de Sant Joan. La seva activitat principal ha estat la publicació de la col·lecció Monografies Santjoaneres, que el 2015 comptava amb 24 números. A més, organitzen anualment la Diada del Pare Ginard, en homenatge a Rafel Ginard i Bauçà, folklorista i autor del monumental Cançoner Popular de Mallorca. El col·lectiu també publica anualment el Pronòstic Santjoaner.

A Sant Joan es parla una variant del català força particular, el santjoaner, que es caracteritza pel fet que confon la e oberta i la tancada: així, Déu i deu (el nombre 10) es pronuncien igual, ['dew]. Aquest fenomen també es pot observar a les viles de Maria de la Salut i de Felanitx.

A Sant Joan hi ha dos grups de teatre locals: un de teatre infantil i un altre d'adults, aquest últim anomenat Biaixos i Capgirons. Tots dos grups estan dirigits per Antoni Bonet "Síndic". Cada any, ambdós grups presenten diverses obres teatrals, destacant dues representacions fixes: una sobre Herodes i els Tres Reis d'Orient, que es realitza el 6 de gener, i una altra sobre la crucifixió de Jesús de Natzaret, que té lloc el Divendres Sant.

Josep Rosselló Ordines (1882-1966) va ser mestre de Sant Joan entre els anys 1910 i 1924. A més de la tasca pedagògica, va ser músic, geòleg i impulsor de la llengua internacional. L'any 1913 va compondre l'Himne al poble de Sant Joan, que ell mateix va musicar. Actualment, es canta al final de l'ofici solemne amb motiu de la festa de Sant Joan Degollat, el 29 d'agost.

L'Ajuntament de Sant Joan ha nomenat al llarg del temps diversos Fills Predilectes.

Jaume Mas i Noguera «el Mestre Mas» (Manacor, 13 d'octubre de 1832 – Sant Joan, 27 d'octubre de 1910) fou el primer mestre nacional de l'escola de nins del poble.^[12] Segons paraules del folklorista autòcton Rafel Ginard Bauçà, el Mestre Mas feu una «retxa dins s'ensenyança».

Nascut a una família manacorina de tradició carlina, als vint-i-cinc anys anà a Sant Joan per ser-ne el mestre de l'escola de nins, plaça que prengué el 8 d'agost de 1858. Ben aviat proliferarien les felicitacions pel seu treball, tant des de la Junta Local que s'ocupava de l'educació de la vila com des dels informes dels inspectors provincials, ja que se'l responsabilitzava d'un progrés acadèmic excepcional dels seus alumnes. Al llarg de la seva estada a Sant Joan, el Mestre Mas fou recompensat o proposat de recompensa múltiples vegades. El febrer de 1895 ascendí de categoria professional i cedí la seva plaça de mestre del poble per anar-se'n a impartir classe a Inca, on tanmateix hi estigué per poc temps perquè aviat es va jubilar. Només un any després del seu abandó de l'escola santjoanera, l'inspector en feu un informe negatiu, en què assenyalava un millor nivell de l'escola de nines que la de nins per primera vegada en la història.

L'agost de 1925 fou nomenat Fill Predilecte de la vila de Sant Joan en els actes de les festes patronals. A principis dels anys 30 també es rebatejà amb el seu nom un carrer del poble; avui dia encara el conserva.

Fra Lluís Jaume Vallespir (Sant Joan, 18 d'octubre de 1740 – San Diego, Califòrnia, 5 de novembre de 1775) fou un missioner franciscà enviat a Califòrnia amb el grup de setze frares de Juníper Serra.

Antoni Oliver Gayà «dels Calderers» (Sant Joan, 1863 – 30 d'octubre de 1936) fou un impulsor de l'agricultura moderna.

Fra Rafel Ginard Bauçà (Sant Joan, 27 de juliol de 1899 – Artà, 15 d'octubre de 1976) fou un folklorista i poeta.

Joan Mas i Matas «el Mestre Pagès» (Sant Joan, 2 de juliol de 1913 – 29 d'octubre de 1982) fou un mestre.

Miquel Gayà i Sitjar (Sant Joan, 3 d'abril de 1917 – Palma, 25 de juny de 1998) fou un poeta.

Mossèn Francesc Mas i Galmés «el Rector Mas» (Sant Joan, 22 de juny de 1878 – 23 de juliol de 1953) fou rector de Sant Joan i constructor del Centre Catòlic i de l'església parroquial.

• Climent Picornell Bauzà (Fotògraf): Fotògraf naturalista mort l'any 2003.
• Climent Picornell Bauzà (Geògraf): Doctor en Geografia i professor de la UIB.
• Climent Picornell Florit: Pintor i escultor.
• Guillem Bou Mas: Glosador i membre il·lustre de la Penya Motorista.
• Gabriel Company Gayá (Forner Boveta): Glosador.
• Miquel Gual Bauzà: Ciclista professional entre 1944 i 1956.
• Antoni Karmany i Mestres: Ciclista professional campió de Muntanya de la Volta a Espanya el 1960, 1961 i 1962.
• Gabriel Company Bauzà: Ciclista professional entre 1954 i 1962.
• Joan Company Florit: Director de corals i musicòleg.
• Josep Estelrich Costa: Capellà, historiador i fundador del Col·lectiu Teranyines.
• Josep Estelrich Mieres: Pagès, fundador d'Unió de Pagesos de Mallorca.
• Josep Roig Bauçà: Mestre d'educació física i director del Col·legi Públic Son Juny durant 35 anys, víctima mortal de la COVID-19 l'1 de maig del 2020.^[13]

El Col·legi Públic Son Juny de Sant Joan és un centre d'educació infantil i primària adscrit a l'IES Sineu. Aquest centre utilitza el català com a llengua vehicular i d'ensenyament, seguint el model lingüístic establert per la normativa educativa balear. Està ubicat al Passeig Joan Mas i Mates, a l'entrada del poble, dalt del turó de Son Juny.^[14]

El centre disposa de dues edificacions: un edifici per a l'educació primària i un altre dedicat a l'educació infantil, inaugurat el primer l'any 1985 i el segon l'any 2004. A més de les aules, les instal·lacions inclouen un poliesportiu municipal i un camp de tennis, que permeten la realització de les classes d'educació física. El col·legi també compta amb un hort escolar, un galliner per a activitats de compostatge i un estany.

El col·legi publica una revista anual anomenada Kromioussa, basada en el tema educatiu destacat de cada any. El curs 2023-2024, el centre comptava amb 217 alumnes matriculats. La plantilla del professorat incloïa 15 mestres, 8 especialistes i una mestra de religió.^[15]

Tot i dir-se estació de Sant Joan, l'estació, que s'interposa en el recorregut Inca-Manacor, està situada dins el terme de Sineu. Tanmateix, el mes de febrer de 2012 es tancà l'estació de Sant Joan i se suprimiren algunes freqüències; ara l'autobús transporta passatgers des del centre de Sant Joan a l'estació de Sineu i a viceversa, enllaçant així algunes arribades del tren.

El municipi compta amb un pavelló esportiu situat a dalt del turó de Son Juny, al costat de l'escola Pública. El Pavelló Municipal de Son Juny suposa la seu i estadi dels dos clubs de futbol sala del municipi: Just-Just Sant Joan (que juga a la Tercera divisió nacional) i el Sant Joan Club Esportiu (fundat el 2007 i que disputa els seus partits a la Lliga de Primera Regional).

Ambdós clubs compten amb una majoria de quasi totes les plantilles, per una part el Just-Just Sant Joan compta amb les categories de prebenjamí fins a infantil, mentre que Sant Joan Club Esportiu compta amb les categories: infantil, cadet i juvenils.

El club amb més títols del municipi és el Sant Joan C.E. que entre el seu palmarès destaquen 1 copa de la lliga Regional (2009) i 1 copa de la lliga juvenil (2011).

• L'any 1930, va fer una calabruixada perillosa a Sant Joan. Va rompre cinc mil teules aproximadament, en només 10 minuts. Per fer-se una idea, eren com ous de gallina, fins i tot algunes com codonys; algunes pesaven devers 50 grams, fins i tot alguns deien que n'havien pesat de 70 a 80. I amb aquest temps tan escàs es varen perjudicar els pallers, a més de crear inundacions en cases i matar aus de bestiar.^[16]
• Una rondalla de Mossèn Alcover titulada «Com és que es campanar de Sineu està una mica decantat de l'església» explica que la raó per la qual el poble veïnat de Sineu té el campanar lleugerament separat de la seva església és que els santjoaners intentaren endur-se'l cap a Sant Joan estirant-lo amb cordes, ja que Sant Joan encara no en tenia. Tanmateix, els sineuers se n'adonaren i els aturaren quan només l'havien desplaçat una passa o dues enllà.^[17]

• Llista de monuments de Sant Joan

• Pàgina de l'Ajuntament de Sant Joan
• Informació de l'Institut Balear d'Estadística
• Web de la revista Mel i Sucre
• Web del CEIP Son Juny