Revolta Forana

La Revolta Forana és la rebel·lió esdevinguda a Mallorca entre 1450 i 1453^[1] quan la mà menor dels forans i els menestrals de la ciutat s'aixecaren contra els cavallers ciutadans i mercaders.

Revolta Forana

39° 37′ 00″ N, 2° 59′ 00″ E / 39.616666666667°N,2.9833333333333°E / 39.616666666667; 2.9833333333333
Tipus	revolta
Interval de temps	1450 - 1453
Localització	Mallorca (Balears)
Estat	Regne de Mallorca

Les causes principals són el desequilibri en les obligacions fiscals entre la capital i la Part Forana i els rumors de corrupció per part dels administradors del regne. El règim fiscal de 1315 havia quedat obsolet, ja que moltes propietats foranes havien estat adquirides per ciutadans i la despoblació provocada per l'èxode rural. Els principals dirigents foren Simó Ballester Tort per part dels forans i Pere Mascaró pels menestrals.^[1]

Una primera fase moderada de la revolta arriba fins al febrer de 1451. Després d'assetjar la capital semblava que la solució arribaria enviant una ambaixada a la cort napolitana d'Alfons el Magnànim. Però el fracàs de la via conciliadora va radicalitzar l'aixecament.

Finalment el rei envià els saccomani,^[2] (mercenaris italians) que juntament amb algunes forces mallorquines derrotaren als revoltats l'agost de 1452 a la batalla de Rafal Garcés. La repressió posterior del lloctinent Francí d'Erill va suposar l'execució dels caps i l'obligació de pagar una multa als pobles de Mallorca.^[1]