Samoa Nord-americana
La Samoa Nord-americana (en anglès American Samoa i en samoà Amerika Samoa) és un territori no incorporat dels Estats Units. Junt amb l'estat de Samoa comparteix l'arxipèlag de les illes Samoa a la Polinèsia.[1]
Teritori o Amerika Sāmoa (sm)  | |||||
| |||||
| Tipus | territori no incorporat dels Estats Units, divisió política, àrea insular dels EUA i territoris dels Estats Units | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Himne | The Star-Spangled Banner | ||||
| Lema | «Samoa, Let God Be First» «Sāmoa, Muamua Le Atua» «Samoa, Bydded i Dduw Ddod yn Gyntaf» | ||||
| Epònim | illes Samoa i Estats Units d'Amèrica | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Estats Units d'Amèrica | ||||
| Capital | Pago Pago | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 49.710 (2020) (249,8 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | anglès samoà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 199 km² | ||||
| Aigua | 86,84 % | ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||||
| Altitud | 765 m | ||||
| Punt més alt | Lata Mountain (963 m) | ||||
| Punt més baix | oceà Pacífic (0 m) | ||||
| Creació | 1899 | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan executiu | govern de la Samoa Nord-americana | ||||
| Òrgan legislatiu | Fono de la Samoa Nord-americana , | ||||
| • Governador | Lemanu Peleti Mauga | ||||
| Màxima autoritat judicial | Tribunal Suprem de la Samoa Nord-americana | ||||
| PIB nominal | 709.000.000 $ (2021) | ||||
| Moneda | dòlar dels Estats Units | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .as | ||||
| Prefix telefònic | +1684 | ||||
| Telèfon d'emergències | 911 | ||||
| Codi país | AS | ||||
| ISO 3166-2 | US-AS | ||||
| Codi GNIS | 1802701 | ||||
| Lloc web | americansamoa.gov | ||||
.svg&lang=ca)
També s'anomena Samoa Americana, però està situada a 7.700 km de la costa americana. En realitat el nom fa referència al gentilici dels Estats Units, per contraposició a la Samoa Alemanya després del repartiment entre les potències colonials.
Història
modificaHabitada pels polinesis des de l'any 1000 aC,[2] va ser descoberta pels exploradors europeus al segle xviii.[3][4] El 1722 el neerlandès Jakob Roggeveen va descobrir l'apartat atol Rose.
El francès Louis Antoine de Bougainville, el 1768, va explorar les illes més grans, entre elles Tutuila, anomenant l'arxipèlag illes dels Navegants després de trobar nombroses canoes grans.[5]
L'any 1787 va arribar el francès La Pérouse a Tutuila. Després de ser rebut amablement va ser atacat per sorpresa matant part de la tripulació i el seu segon capità a la badia que encara avui es diu Massacre.
John Williams, de la Societat Missionera de Londres, va arribar el 1830, introduint el Cristianisme i canviant la societat tradicional.[6]
Les rivalitats internacionals entre les potències colonitzadores[7] van acabar amb un tractat el 1899 en el qual Alemanya i els Estats Units es van dividir l'arxipèlag de Samoa. Els nord-americans van ocupar les illes orientals, amb el notable port de Pago Pago. Les illes occidentals són avui l'Estat de Samoa.
Després de la Primera Guerra Mundial, durant l'època del moviment Mau a Samoa Occidental (aleshores un mandat de la Societat de Nacions governat per Nova Zelanda), hi va haver un moviment Mau de Samoa Americana corresponent dirigit per Samuelu Ripley, un veterà de la Primera Guerra Mundial que era de Tutuila. Després de reunions a la part continental dels Estats Units, se li va impedir desembarcar del vaixell que el va portar a casa a Samoa Americana i no se li va permetre tornar perquè el moviment Mau de Samoa Americana va ser suprimit per la Marina dels EUA. El 1930 el Congrés dels Estats Units va enviar un comitè per investigar l'estatus de Samoa Americana, dirigit per nord-americans que van participar en l'enderrocament del Regne de Hawaii.
Durant la Segona Guerra Mundial els nord-americans van utilitzar el port de Pago Pago com a base de la marina del Pacífic. El gran nombre de personal desplaçat va comportar una forta influència cultural.
Geografia
modifica
Samoa Americana, situada dins de la regió geogràfica d’Oceania, és una de les dues úniques possessions dels Estats Units a l’hemisferi sud, l'altra és l'illa Jarvis. La seva superfície total és de 197,1 km² —gairebé el doble que la superfície de la ciutat de Barcelona— que consta de cinc illes volcàniques escarpades i dos atols de corall.[8]
Les cinc illes volcàniques són Tutuila, Aunu'u, Ofu, Olosega i Ta'ū. Els atols de corall són Swains i l'Atol de Rose. De les set illes, l'atol de Rose és l'única deshabitada; és un Monument Nacional. Samoa Americana és l'extrem més meridional dels Estats Units a catorze graus per sota de l’equador.[9]
A causa del seu posicionament a l'oceà Pacífic Sud, és freqüentment colpejat per ciclons tropicals entre novembre i abril. L'atol de Rose és el punt més oriental del territori. L'atol de Rose de Samoa Americana és el punt més al sud dels Estats Units.[10] Samoa Americana és la seu del Parc Nacional de la Samoa Americana.
Les muntanyes més altes són: Muntanya Lata (Ta'ū), 970 m; Pic Matafao, 653 m; Piumafua (Olosega), 639 m; i Tumutumu (Ofu), 494 m. La muntanya Pioa, anomenada la Rainmaker, té 524 m.[11] Samoa Americana també acull alguns dels penya-segats més alts del món amb 910 m.[12]
La muntanya submarina Vailulu'u, un volcà submergit actiu, es troba a 45 km a l'est de Ta'ū a Samoa Americana. Va ser descobert el 1975 i des de llavors ha estat estudiat per un equip internacional de científics, contribuint a la comprensió dels processos fonamentals de la Terra.[13] Creix dins del cràter volcànic de Vailulu'u, un con volcànic submarí actiu, que rep el nom de la deessa de la Guerra de Samoa, Nafanua.
Samoa Americana es troba dins de dues ecorregions terrestres: els boscos tropicals humits de Samoa i els boscos tropicals humits de la Polinèsia occidental.[14]
Clima
modifica_-_Pago_Pago_Area,_AS(ThreadEx).svg){kind=link}
Samoa Americana té un clima tropical durant tot l'any amb dues estacions diferents, l'estació humida i l'estació seca. L'estació humida sol ser entre desembre i març i l'estació seca és d'abril a setembre amb la temperatura mitjana diària al voltant dels 27–28 °C tot l'any.
El clima és càlid, tropical i humit, amb una mitjana d'uns 26,7 °C, amb una variació d'uns 8 °C durant l'any. L'hivern de l'hemisferi sud, de juny a setembre, és l'època més fresca de l'any. Els mesos d'estiu de desembre a març porten temperatures més càlides, mentre que els mesos d'abril a novembre es consideren l'estació seca. Durant tot l'any, però, les pluges segueixen els núvols bufats pels vents alisis que s'aixequen de l'est gairebé diàriament. Les muntanyes de la zona de Pago Pago, que s'aixequen protectorament sobre el port de Pago Pago, capturen aquests núvols, amb una mitjana de 5.100 mm de pluja a l'any.[11]
Economia
modifica.svg){kind=link}
La salut econòmica de Samoa Americana reflecteix les tendències d'altres territoris poblats dels Estats Units, que al seu torn depenen de les apropiacions federals. Els dòlars federals entren a l'economia a través de crèdits del Congrés, subvencions categòriques, pagaments a la Seguretat Social i pagaments als samoans retirats de l’exèrcit. La conserva de tonyina és la columna vertebral de l'economia de Samoa Americana. L'ocupació de les conserves i les empreses auxiliars locals proporcionen ingressos addicionals per al govern territorial. A mitjans de la dècada del 1960, els esforços van començar per desenvolupar una indústria turística a Samoa Americana. Els esforços es van endarrerir a causa de problemes amb un servei aeri inconsistent, allotjament d'alta qualitat insuficient i la manca de treballadors ben formats en les indústries de l'hostaleria i el turisme. L'agricultura i la pesca encara proporcionen subsistència a les famílies locals.[11]
L'ocupació a l'illa es divideix en tres categories relativament iguals d'aproximadament 5.000 treballadors cadascuna: el sector públic, l'única empresa de conserves de tonyina restant i la resta del sector privat.
Només hi ha uns quants empleats federals a Samoa Americana i uns quants militars en servei actiu, excepte els membres de la Guàrdia Costanera dels EUA, els reclutadors militars i algun personal de suport a temps complet a la unitat de reserva de l'exèrcit de Pele que manté la instal·lació i proporciona quadres, formació i suport logístic. El Centre de Reserva de l'Exèrcit dels Estats Units de Pele es troba a Tafuna,[15] i una estació de reclutament de l'Exèrcit dels Estats Units i el Cos de Marines dels Estats Units es troba a Nu'ouli.
Hi ha sis unitats de la Reserva de l'Exèrcit a Pelé.[16]
Illes
modificaLes illes, d'oest a est, són:
- Tutuila, la més gran, amb el port natural de Pago Pago, la capital.
- Aunu'u, illot prop de Tutuila.
- Illes Manua, grup d'illes:
- Atol Rose
- Swains, atol situat al nord, geogràficament a l'arxipèlag de Tokelau.
Població
modificaLa població és de 57.902 habitants (juliol 2004). Ètnicament un 89% són polinesis samoans, 4% tongans i 2% d'origen europeu.
La majoria de la gent és bilingüe en anglès i samoà.
Política
modificaLa Samoa Nord-americana té l'estatus de territori no incorporat i no organitzat dels Estats Units. L'administració correspon a l'Oficina d'Afers Insulars del Departament d'Interior.
La consideració de territori no organitzat es deu al fet que el Congrés dels Estats Units no ha aprovat una llei orgànica per al territori. Però, de fet, el territori té un autogovern després d'aprovar una Constitució el 1967. Aquesta Constitució instaura un sistema bicameral, amb un Senat i una Cambra de Representants.
L'illa de Swains, amb un estatus especial, té un delegat a la Cambra de Representants sense dret a vot.
Per altra banda, el territori vota un delegat a la Cambra de Representants nord-americana, i participa també en l'elecció del president dels Estats Units.[17][18]
Economia
modificaL'economia és la tradicional polinèsia basada en l'agricultura. El 90% de les terres són de propietat comunal. Els productes agrícoles són: banana, coco, copra, pinya americana, papaia, arbre del pa, taro i nyam.[19]
En la pesca destaca la tonyina que és la principal exportació.
L'economia té una forta dependència dels Estats Units. El govern nord-americà fa esforços per desenvolupar l'economia del territori dificultada per la llunyania, les comunicacions i els devastadors huracans.
Alguns aspectes de les Telecomunicacions a Samoa Americana són, com en altres territoris nord-americans, inferiors als del territori continental dels Estats Units; una estimació recent va mostrar que la velocitat de Internet de Samoa Americana és més lenta que la de diversos països de Europa de l'Est.[20]
La moneda de curs legal és el dòlar dels Estats Units.
Referències
modifica- ↑ «American Samoa» (en anglès). CIA. Central Intelligence Agency, 31-01-2024.
- ↑ «Welcome to Samoa | Pacific Island Holiday | Official Guide». [Consulta: 12 febrer 2024].
- ↑ «Voyages and Beaches: Pacific Encounters, 1769-1840 - Google Books», 30-06-2023. Arxivat de l'original el 2023-06-30. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ «Journal of the Polynesian Society: An Experiment In Tongan History, By E. E. V. Collocott, P 166-184», 11-04-2021. Arxivat de l'original el 2021-04-11. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ Keating, Barbara H. The Geology of the Samoan Islands. New York, NY: Springer New York, 1992, p. 127–178. ISBN 978-0-387-97771-3.
- ↑ «Samoan Sensation - History of Samoa - R.M. Watson», 03-05-2011. Arxivat de l'original el 2011-05-03. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ Stanton, William Ragan. The great United States Exploring Expedition of 1838-1842. Berkeley : University of California Press, 1975. ISBN 978-0-520-02557-8.
- ↑ «Insular Area Summary for American Samoa». U.S. Department of the Interior, 06-04-2010. Arxivat de l'original el 9 octubre 2009. [Consulta: 11 abril 2011].
- ↑ Rauzon, Mark J. (2016).
- ↑ Rose Atoll Marine National Monument Arxivat 2022-02-19 a Wayback Machine., National Oceanic and Atmospheric Administration.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Sunia, Fofo I.F. (2009).
- ↑ Harris, Ann G. and Esther Tuttle (2004).
- ↑ Hart, S.R.; etal Geochemistry, Geophysics, Geosystems, 1, 12, 08-12-2000, pàg. n/a. Bibcode: 2000GGG.....1.1056H. DOI: 10.1029/2000GC000108. ISSN: 1525-2027 [Consulta: 20 març 2011].
- ↑ Dinerstein, Eric; Olson, David; Joshi, Anup; Vynne, Carly; Burgess, Neil D. BioScience, 67, 6, 2017, pàg. 534–545. DOI: 10.1093/biosci/bix014. ISSN: 0006-3568. PMC: 5451287. PMID: 28608869.
- ↑ «Readiness of American Samoan Army Reserve Soldiers vital in the Pacific > U.S. Army Reserve > News». Usar.army.mil. Arxivat de l'original el 25 juliol 2020. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «American Samoa». Arxivat de l'original el 14 de maig de 2018. [Consulta: 13 maig 2018].
- ↑ «Cephalosporins: The Golden Jubilee 1948–1998». Clinical Microbiology and Infection, 6, 2000, pàg. v–xvi. DOI: 10.1111/j.1469-0691.2000.tb02028.x. ISSN: 1198-743X.
- ↑ Cama, Timothy. «American Samoa delegate loses seat» (en anglès americà), 05-11-2014. [Consulta: 12 febrer 2024].
- ↑ Schyma, Rosemarie. Südsee: unterwegs in der Weite des pazifischen Ozeans - auf Fidschi und Tonga, Samoa, den Cook-Inseln und Französisch-Polynesien; Entdeckungsreisen im Paradies der Vulkane und Atolle; mit Extra-Reisekarte. 2., aktualisierte Aufl. Ostfildern: DuMont-Reiseverl, 2013. ISBN 978-3-7701-7694-6.
- ↑ «The most expensive internet in America: fighting to bring affordable broadband to American Samoa» (en anglès americà), 04-07-2012. [Consulta: 12 febrer 2024].
Bibliografia
modifica- Ellison, Joseph (1938). Opening and Penetration of Foreign Influence in Samoa to 1880. Corvallis: Oregon State College.
- Gray, John A. C.: Amerika Samoa. A History of America Samoa and Its United States Naval Administration. Annapolis 1960: United States Naval Institute.
- Meti, Lauofo (2002). Samoa: The Making of the Constitution. Apia: Government of Samoa.
- Mückler, Hermann: Unwanted Neighbours: Implications, Burdens and the Instrumentalization of Migration: Relations between American Samoa and the Republic of Samoa. In: Ferro, Katarina; Margot Wallner (Hrg.): Migration Happens. Reasons, Effects and Opportunities of Migration in the South Pacific. Novara, Vol. 4 (6), Hamburg/Münster 2006: LIT-Verlag, S. 63–81.
- Stahn, Eberhard: Südsee. Reiseführer mit Landeskunde. Dreieich 1999: Mai Verlag, S. 202–211.
- Sunia, Fofo (1988). The Story of the Legislature of American Samoa. Pago Pago: American Samoa Legislature.
- Sutter, Frederic Koehler: Amerika Samoa; An Anthropological Photo Essay. Honolulu 1984: University of Hawaii Press.