Porcellana kraak

Es creu que la porcellana «kraak» va ser nomenada així per les carraques, els bucs mercants portuguesos en els quals es transportava, si bé les carraques s'associen tradicionalment al transport d'oli. Altres possibles orígens proposats han estat, per exemple, el verb holandès kraken que significa trencar —característica de fàcil associació a la delicada porcellana—; kraken també s'utilitzava per referir-se al tipus de prestatgeries en què es mostraven les porcellanes d'importació blava i blanca en Frísia, en el nord d'Holanda.^[1][2]

La porcellana kraak estava normalment pintada amb el pigment blau cobalt i esmalt blanc perfeccionat en la dinastia Ming, encara que hi ha alguns exemples de plats pintats amb esmalt de color. Sovint estava decorada amb variacions dels motius més tradicionals que es troben a la Xina, tals com a flors estilitzades de peonías i crisantems, així com símbols budistes. No obstant això, la principal característica de la decoració kraak és l'ús de panells radials, és a dir, la superfície de la porcellana es divideix en segments, cadascun amb la seva pròpia imatge.^[3]

Segons l'experta Maura Rinaldi la forma dels bols va ser dissenyada específicament per satisfer a una clientela europea, ja que no sembla haver-hi molts exemples que es conserven en altres parts del món, incloent l'espectacular col·lecció del Palau de Topkapı que conté la més extensa col·lecció de porcellana Kraak. Considerant la importància de la sopa en la dieta europea, Rinaldi insisteix que aquestes peces estaven dissenyades per satisfer una demanda externa, incloent curioses reflexions com que la cullera de metall pesant amb mànec llarg, comú a Europa, va ser escurçada per al bol usat a la Xina.^[4]

La porcellana kraak va ser copiada i imitada a tot el món, pels terrissaires de Arita, Japó i Pèrsia, cap a on els comerciants holandesos es van dirigir quan va tenir lloc la caiguda de la dinastia Ming i no va ser possible la seva importació, fins que quan per fi ja es van fabricar a Delft. Molta de la informació s'ha obtingut a través de la recerca dels naufragis per arqueòlegs marins. A causa que els naufragis sovint es poden datar amb certesa, el contingut de càrrega ofereix una imatge clara de la producció al moment en què el vaixell es va enfonsar. D'altra banda, la seva ubicació també pot indicar el port de destinació, la qual cosa revela el moviment sobre les rutes comercials internacionals i els llocs de mercat de l'època. En contrast amb les altres grans importacions europees de l'època, per exemple, els tèxtils i les espècies, la ceràmica va ser capaç de resistir l'exposició a l'aigua, tornant-se així la mercaderia ideal per seguir el llast de càrrega dels grans vaixells.^[5][6] La durabilitat de la porcellana, en aquest sentit li permet resistir segles d'immersió sota el mar, arribant a sobreviure intacta per donar testimoniatge de la seva història.^[7]

• Ceràmica xinesa
• Sancai

• Blue and White: Chinese Porcelain and Its Impact on the Western World. Exhibition Catalogue (en anglés). Chicago: David and Alfred Smart Gallery, 1985. 
• Crowe, Yolande. Persia and China: Safavid Blue and White Ceramics in the Victoria and Albert Museum, 1501–1738 (en anglés). Londres: Victoria & Albert Museum, 2002. 
• Crowe, David; Ayers, John. China for the West: Chinese Porcelain and other Decorative Arts for Export, Illustrated from the Mottahedeh Collection (en anglés). Londres/ Nueva York: Sotheby Parke Bernet, 1978. 
• Kerr, Rosemary. Early Export Ceramics. En Chinese Export Art and Design (en anglés). Londres: Craig Clunas / Victoria and Albert Museum, 1987. 
• Rinaldi, Maura. Kraak Porcelain: A Moment in the History of Trade (en anglés). Londres: Bamboo Pub, 1989. 

• • Pair of Chinese Blue and White Kraak Ware Dishes, Wanli Reign; Christie's, Londres: Lot 478/Sale 5093, 29 de març de 2007.