La pitiglianoïta és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cancrinita. Va ser anomenada en honor de la ciutat de Pitigliano, prop d'on va ser descoberta.[1]

Infotaula de mineralPitiglianoïta

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaK₂Na₆(Si₆Al₆)O₂₄(SO₄)·2H₂O
EpònimPitigliano Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusCase Collina (pedrera Toscopomici), Pitigliano, Província de Grosseto, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.FB.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.FB.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana76.2.5.11
Heys17.10.2
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Grup espacialspace group P6₃ (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorincolor
Exfoliaciódolenta/indistingible
Duresa5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,508 nε = 1,506
Birefringènciaδ = 0,002
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1990-012
Any d'aprovació1990
SímbolPgl Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

La pitiglianoïta és un tectosilicat de fórmula química K₂Na₆(Si₆Al₆)O₂₄(SO₄)·2H₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Es troba en forma de prismes hexagonals de fins a 4 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pitiglianoïta pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.

Formació i jaciments

modifica

La pitiglianoïta va ser descoberta a Case Collina, a Pitigliano (Província de Grosseto, Toscana, Itàlia) en blocs metasomatitzats de materials volcànics. També ha estat descrita a altres indrets d'Itàlia i a la mina Monastery, a Clocolan (Estat Lliure, Sud-àfrica).

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Pitiglianoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 desembre 2019].
  2. «Pitiglianoite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 19 febrer 2020].