Marinellita
La marinellita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la cancrinita. Rep el nom en honor de Giorgio Marinelli (Florència, Itàlia, 28 d'octubre de 1922 - Pisa, Itàlia, 28 de març de 1993), professor del departament de ciències de la terra de la Universitat de Pisa, Itàlia.
 Marinellita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Na,K)₄₂Ca₆(Al₆Si₆O₂₄)₆(SO₄)₈Cl₂·3H₂O |
| Epònim | Giorgio Marinelli |
| Localitat tipus | vall de Biachella, Sacrofano, Ciutat metropolitana de Roma Capital, Laci, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.05 |
| Dana | 76.2.5.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 12,88 Å; c = 31,761 Å; |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Grup espacial | p3 1c |
| Color | incolor a groguenc clar |
| Exfoliació | poor en {001} |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 5,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,405 g/cm³ (mesurada); 2,4 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,495 nε = 1,497 |
| Birefringència | δ = 0,002 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2002-021 |
| Any d'aprovació | 2002 |
| Símbol | Mrn |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa marinellita és un silicat de fórmula química (Na,K)₄₂Ca₆(Al₆Si₆O₂₄)₆(SO₄)₈Cl₂·3H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002, sent publicada per primera vegada el 2003. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la marinellita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta a la vall de Biachella, a la localitat de Sacrofano, dina la Ciutat metropolitana de Roma Capital (Laci, Itàlia). També ha estat descrita a la propera muntanya Cavalluccio, a Campagnano di Roma, així com a la Cueva Los Minerales, al volcà d'Irazú (Costa Rica). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
modifica- ↑ «Marinellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 febrer 2020].