Olimpia Fulvia Morata
Olimpia Fulvia Morata (Ferrara, 1526 – Heidelberg, 26 d'octubre de 1555) fou una humanista italiana protestant que va escriure nombroses obres relacionades amb la religió i el pensament.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1526  Ferrara (Itàlia) | ||
| Mort | 26 octubre 1555 (28/29 anys) Heidelberg (Alemanya) | ||
| Causa de mort | tuberculosi | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptora, poetessa, erudita clàssica, científica | ||
| Família | |||
| Pare | Fulvio Pellegrino Morato | ||
Nena prodigi
modificaEl seu pare, Fulvio Pellegrino Morato, era tutor de la casa d'Este, i per això va créixer envoltada de coneixement, aprofitant fins i tot les classes de son pare als fills del duc de Ferrara. Als dotze anys ja parlava amb fluïdesa llatí i grec antic i va ser nomenada instructora d'Anna d'Este a la cort, on va poder tenir contacte amb l'elit intel·lectual i accés a les obres de Ciceró o de Calví.[1]
Vida adulta
modificaEl 1546 va deixar la cort per tenir cura del seu pare malalt. A més, es va ocupar de l'educació dels seus germans i germanes. Son pare s'havia convertit al protestantisme i ella no va trigar a abraçar les doctrines de Luter i Calví. En tornar a la cort, Anna d'Este es va casar amb Francisco de Guisa i va passar el temps estudiant filosofia i mantenint correspondència amb Gasparo Sardi, que li va dedicar la seva De Triplici Philosophia.[1] Aquest fet, i la mort del seu pare el 1548, va deixar Morata aïllada i va acabar abandonant la cort de la casa d'Este.[2]
Un any més tard va conèixer un jove estudiant de medicina i filosofia a Baviera, Andreas Grundler von Schweinfurt, amb el qual es casà el 1550 per l'Església protestant. Van viure a Itàlia uns anys més, fins que la parella va marxar a Alemanya, on ella va continuar els seus estudis, aprofundint en textos clàssics i la Bíblia. El 1554 va acompanyar la seva parella al seu lloc de naixement, on havia estat enviat per guiar les tropes espanyoles.[1]
El 1553 el margravi Albert de Brandenburg, en una de les seves expedicions de saqueig, va prendre possessió de la ciutat de Schweinfurt, i al seu torn va ser assetjat pels protestants. Finalment Albert va evacuar el lloc, i Morata i el seu marit van escapar. Van buscar refugi en diferents corts europees i l'aconseguiren per fi a la cort dels Erbach. Però, lamentablement, dos anys després Olimpia Fulvia Morata va morir dos anys després, el 26 d'octubre de 1555, a Heidelberg, a conseqüència de l'epidèmia de pesta que assolaria diferents ciutats europees. Tenia tan sols 29 anys.[1]
Pòstumament es van publicar les seves cartes, poemes i obres (entre aquestes les seves missives en llatí i grec) a Basilea, l'any 1558, per part del seu marit i d'algunes amistats humanistes.[3]
Obra
modifica- Olympiae Fulviae Moratae Foeminaw doctissimae ac plane divinae Opera omnia quae hactenus invenire potuerunt; cum erudotorum testimoniis et laudibus. Hippolitae Taurellae Elegia elegantissima. Quibus Coelii S. C. selectae Epistolae ac orationes accesserunt, Basilae, apud Petrum Pernam MDLXX.
- Lettere, en «Opuscoli i lettere di riformatori italiani del Cinquecento», Bari, 1927.
- Epistolari (1540-1555).
- Operi, a cura di Lanfranco Caretti: vol. I, Epistolae; vol. II, Orationes, Dialogi et Carmina, Ferrara, Deputazione Provinciale Ferrarese di Storia Pàtria, 1954.
Referències i enllaços externs
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Chisholm, Hugh. «Morata, Olympia Fulvia». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). Vol. 18. 11a ed.. Cambridge University Press., 1911, p. 816.
- ↑ Robin, Diana; Larsen, Anne R.; Levin, Carole. Encyclopedia of women in the Renaissance: Italy, France, and England (en anglès). Santa Barbara (Calif.): ABC-Clio, 2007, p. 269. ISBN 978-1-85109-772-2.
- ↑ Diversos autors, 2007, p. 215.
Bibliografia
modifica- Diversos autors. ABC-CLIO, Inc. Encyclopedia of women in the Renaissance: Italy, France, and England, 2007.
- Aquest article és una obra derivada de l'edició de 1911 de l'Encyclopædia Britannica, disponible sense restriccions conegudes de dret d'autor o autora. Aquesta obra derivada està disponible sota les llicències GNU Free Documentation License i Creative Commons Atribució-CompartirIgual 3.0 Unported.