Manel Forcano i Aparicio

Manel Forcano i Aparicio
	(2015)
Biografia
Naixement	2 agost 1968 (56 anys); Barcelona
7è Director de l'Institut Ramon Llull
	1r març 2016 – setembre 2018 ; ← Àlex Susanna i Nadal – Iolanda Batallé i Prats →
Activitat
Ocupació	traductor, escriptor, poeta, hebraista
Participà en
28 març 2022	Defensem l'escola en català

Manel Forcano i Aparicio (Barcelona, 2 d'agost de 1968) és un poeta, hebraista i traductor català.^[1] Va ser director de l'Institut Ramon Llull de 2016 a 2018.^[2]^[3]

Biografia

Va estudiar hebreu a la Universitat de Barcelona i a Israel, al quibuts Ha-Oguen, a la Universitat de Haifa i a la Universitat Hebrea de Jerusalem. Ha completat la seva formació estudiant àrab a Síria, a la Universitat de Damasc, i a Egipte, a l'International Language Institut del Caire. És doctor en filologia semítica per la UB i entre 1996 i 2004 va exercir de professor d'hebreu, arameu i d'història del Pròxim Orient antic a la mateixa universitat. També ha ensenyat història del Pròxim Orient antic a la Fundació Arqueològica Clos-Museu Egipci de Barcelona i ha estat professor d'hebreu a l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel (1992-98) i a la Universitat de Girona (1995). Durant els anys 1995 i 1996 va ser el traductor oficial del consolat d'Israel a Barcelona. Ha participat en el Projecte Manumed de la Unió Europea (2000-2004) per a la catalogació a les biblioteques dels manuscrits àrabs i sirians dels països de la riba sud de la Mediterrània, amb missions actives a Alep i Damasc. Ha adaptat llibrets d'òpera barroca per a la Reial Companyia Òpera de Cambra de Barcelona. Entre l'any 2004 i el 2015 va treballar com a documentalista i dramaturg a la Fundació Centre Internacional de Música Antiga, de Jordi Savall, de la qual és vocal.^[4] Forma part del grup de poetes conegut com els "Imparables".^[3]

Obra

Poesia

D'un record a l'altre, 1992 (vegeu el volum 4 poetes 92)
Les mans descalces, 1992
De nit, 1999
Com un persa, 2000
Corint, 2000
El tren de Bagdad, 2003
Llei d'estrangeria, 2008
Estàtues sense cap, 2013
Ciència exacta, 2014
A tocar, 2020

Assaig

La lletra apologètica del Rabí Iedaia ha-Peniní: un episodi de la controvèrsia mainonidiana a Catalunya i Provença, 2003
Dogmàtica imparable, 2004 (amb Sebastià Alzamora i Hèctor Bofill)
A fil d'espasa: les Croades vistes pels jueus, 2007
Història de la Catalunya jueva, 2010 (amb Sílvia Planas i Marcé)
Els jueus catalans, 2014
Atles de la història dels jueus de Catalunya, 2019 (amb cartografies de Víctor Hurtado)

Traduccions

Poesia

Iehuda Amikhai, Queda't amb mi
Iehuda Amikhai, Clavats a la carn del món
Pinkhas Sadé, El déu abandona David
Ronny Someck, Amor pirata

Novel·la

Amos Oz, El mateix mar (amb Roser Lluch)

Teatre

Gabriele d'Annunzio, El martiri de sant Sebastià

Llibres de viatges

Ibn Battuta, Els viatges (amb Margarida Castells)
Marco Polo, La descripció del món: llibre de les meravelles
E.M. Forster, Faros i Farelló, una evocació d'Alexandria

Assaig

Llibre de la Creació (Fragmenta, Barcelona, 2012) ISBN 978-84-92416-59-2 (en castellà, Libro de la Creación, Fragmenta, Barcelona, 2013, ISBN 978-84-92416-71-4)

Apologètica hebraica

Els antievangelis jueus ^[5] (Adesiara, Martorell, 2017) ISBN 978-84-16948-02-4

Premis literaris

1992: Premi Amadeu Oller per D'un record a l'altre
1992: Premi de Poesia Josep López Picó per Les mans descalces
1995: Viola d'or i d'argent dels Jocs Florals de Barcelona per De nit
2000: Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona per Corint
2002: Premi Internacional Europa Giovani Tívoli per Com un persa
2002: Premi Cavall Verd per Clavats a la carn del món de Iehuda Amikhai
2003: Premi Carles Riba per El tren de Bagdad
2006: Premi Crítica Serra d'Or de traducció per Els viatges d'Ibn Battuta
2014: Premi Miquel de Palol de poesia per Ciència exacta

Referències

↑ «Manuel Forcano: 'Catalunya té mil anys, i un jueu ja hi era'». Vilaweb, 28-12-2014 [Consulta: 28 desembre 2014].
↑ «Manel Forcano i Aparicio». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
↑ ^3,0 ^3,1 «Manel Forcano i Aparicio». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Membres del Patronat». Fundació Centre Internacional de Música Antiga. [Consulta: 18 setembre 2018].
↑ «Avançament editorial: ‘Els antievangelis jueus’». Vilaweb, 26-12-2017. [Consulta: 19 març 2021].

Enllaços externs

«Manel Forcano i Aparicio». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
LletrA. «Manel Forcano i Aparicio». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
La Contra de La Vanguardia.
«Manuel Forcano», selecció de poemes llegits pel mateix autor i traduïts a diversos idiomes a Lyrikline.

[1] «Manuel Forcano: 'Catalunya té mil anys, i un jueu ja hi era'». Vilaweb, 28-12-2014 [Consulta: 28 desembre 2014].

[2] «Manel Forcano i Aparicio». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].

[GEC-3] 3,0 ^3,1 «Manel Forcano i Aparicio». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[4] «Membres del Patronat». Fundació Centre Internacional de Música Antiga. [Consulta: 18 setembre 2018].

[5] «Avançament editorial: ‘Els antievangelis jueus’». Vilaweb, 26-12-2017. [Consulta: 19 març 2021].

[1]