Mal·lardita
|
No s'ha de confondre amb el també mineral mal·ladrita.. |
La mal·lardita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de la melanterita. Rep el seu nom en honor del cristal·lògraf, enginyer de mines i mineralogista francès François Ernest Mallard (1833-1894).
 Mal·lardita | |
|---|---|
| Fórmula química | MnSO₄·7H₂O |
| Epònim | François Ernest Mallard  |
| Nom IUPAC | sulfat de manganès(II)—aigua (1/7) |
| Localitat tipus | mina Lucky Boy, Districte de Bingham (Districte de West Mountain), Muntanyes Oquirrh, Comtat de Salt Lake, Utah, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.03c |
| Dana | 29.6.10.5 |
| Heys | 25.9.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 14,15Å; b = 6,5Å; c = 11,06Å; β = 105,6° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | rosa clar; incolor a la llum transmesa |
| Exfoliació | distingible/bona - bona en {001}; possiblement també en {110} |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 1,846 g/cm³ (mesurada); 1,838 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,462 nβ = 1,465 nγ = 1,474 |
| Birefringència | δ = 0,012 |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1879 |
| Símbol | Mal |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa mal·lardita és un sulfat de fórmula química MnSO₄·7H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Apareix en forma de masses de fibres, de fins a 12 mm, eflorescències i crostes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mal·lardita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, bieberita, retgersita, boothita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
Formació i jaciments
modificaLa mal·lardita és un mineral rar format per l'oxidació dels sulfurs i carbonats de Fe-Mn en condicions d'humitat relativa saturada; generalment post-mina, quan pot ser estacional.[2] Va ser descoberta a la mina Lucky Boy, situada a les muntanyes Oquirrh (Utah, Estats Units). També ha estat descrita un altre indret de les muntanyes Oquirrh, a la mina Moon Anchoor (Colorado, EUA), diversos indrets de Nou Mèxic, Broken Hill (Nova Gal·les del Sud, Austràlia), les mines Rio Tinto (Huelva, Espanya), Sainte-Marie-aux-Mines (Alt Rin, França), Grotta del Vetriolo (Trento, Itàlia), la mina Johkoku (Hokkaido, Japó), dos indrets de la Bohèmia (República Txeca) i el primer con d'escòria del Tolbàtxik (Kamtxatka, Rússia).[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: melanterita mangànica (Mina Lucky Boy, Utah, EUA); jokokuïta, ilesita, rodocrosita, calcita mangànica, kutnohorita (mina de Jokoku, Japó); alabandita (Broken Hill, Austràlia); melanterita, chvaleticeïta, epsomita, jokokuita, rozenita, ilesita, copiapita, i guix (Chvaletice, República Txeca).[2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Mallardite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juliol 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Mallardite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 15 juliol 2017].