Apjohnita
L'apjohnita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de l'halotriquita. Rep el seu nom de James Apjohn (1796-1886), professor de química i mineralogia irlandès.
 Apjohnita | |
|---|---|
 Cristalls d'ilesita de color groc en matriu d'apjohnita (blanc)  | |
| Fórmula química | Mn2+Al₂(SO₄)₄·22H₂O |
| Epònim | James Apjohn (en)  |
| Localitat tipus | Bahía de Maputo, Província de Maputo, Moçambic |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.85 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.85 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.06 |
| Dana | 29.7.3.3 |
| Heys | 25.9.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,19Å; b = 24,34Å; c = 21,26Å; β = 100,28° |
| Color | incolor, blanc, rosa clar, groc clar, verd clar |
| Duresa | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | sedosa |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 1,78 g/cm³ (mesurada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,478 nβ = 1,482 nγ = 1,482 |
| Birefringència | δ = 0,004 |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1847 |
| Símbol | Apj |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaL'apjohnita és un sulfat de manganès i alumini, de fórmula química Mn2+Al₂(SO₄)₄·22H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de cristalls aciulars o fibrosos, de fins a 3 centímetres, també asbestiforme, en crostes i massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5 a 2. Es coneixen sèries de solució sòlida almenys parcials de la pickeringita i l'halotriquita cap a l'apjohnita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'apjohnita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.
Formació i jaciments
modificaEs troba en forma d'eflorescències associada a altres minerals com: halotriquita, pickeringita, gunningita, copiapita o epsomita.[2] Va ser descoberta el 1847 a la bahía de Maputo, a la Província de Maputo (Moçambic).