Magnesiocopiapita
La magnesiocopiapita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la copiapita. Anomenada així en al·lusió a la seva composició amb magnesi dominant i la seva relació amb la copiapita.
Magnesiocopiapita | |
---|---|
Fórmula química | MgFe₄3+(SO₄)₆(OH)₂·20H₂O |
Epònim | magnesi i copiapita |
Localitat tipus | Blythe, Comtat de Riverside, Califòrnia, Estats Units |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DB.35 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DB.35 |
Dana | 31.10.5.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | triclínic |
Grup puntual | 1 - pinacoide |
Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1938 |
Símbol | Mcpi |
Referències | [1] |
Classificació
modificaSegons la classificació de Nickel-Strunz, la magnesiocopiapita pertany a «07.DB: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; octaedres aïllats i unitats finites» juntament amb els següents minerals: aubertita, magnesioaubertita, svyazhinita, khademita, jurbanita, rostita, ortominasragrita, anortominasragrita, minasragrita, amarantita, bobjonesita, hohmannita, aluminocopiapita, metahohmannita, copiapita, calciocopiapita, ferricopiapita, cuprocopiapita i zincocopiapita.
Característiques
modificaLa magnesiocopiapita és un sulfat de fórmula química MgFe₄3+(SO₄)₆(OH)₂·20H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5 a 3.
Formació i jaciments
modificaEn la seva localitat tipus s'ha trobat associada a pickeringita; en altres contextos també s'associa a fibroferrita, römerita, guildita, ransomita, apjohnita o aluminocopiapita. S'ha descrit com a mineral secundari per alteració de pirita. Ha estat trobada a Àustria, Bolívia, Canadà, Xile, la Xina, República Txeca, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Iran, Itàlia, Perú, Polònia, Eslovàquia, Espanya, Suïssa i els Estats Units. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines d'Alum de La Vilella Alta (Priorat),[2] a les mines de la Riera de Cervelló (Baix Llobregat) i a la mina Elvira (Gavà, Baix Llobregat).[3]
Referències
modifica- ↑ «Magnesiocopiapite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Magnesiocopiapite from Alum mines, La Vilella Alta, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ Rosell Riba, Joan; Díaz Acha, Yael. Mines i minerals de la serra de les Ferreres. Les mines de Rocabruna, Bruguers, Gavà, el Baix Llobregat, Catalunya. Grup Mineralògic Català, 2022, p. 136. ISBN 978-84-09-47312-0 [Consulta: 25 gener 2024].