Kapò

pel·lícula de 1959 dirigida per Gillo Pontecorvo

Kapò és una pel·lícula italiana-francesa de 1959 sobre l'Holocaust, dirigida per Gillo Pontecorvo i filmada a Iugoslàvia.[1] Va ser nominada als Premis Óscar com a millor pel·lícula estrangera.[2]

Infotaula de pel·lículaKapò

Cartell de la versió italiana
Fitxa
DireccióGillo Pontecorvo Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióFranco Cristaldi Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióPiero Gherardi Modifica el valor a Wikidata
GuióGillo Pontecorvo i Franco Solinas Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarlo Rustichelli Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAleksandar Sekulović (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRoberto Cinquini Modifica el valor a Wikidata
ProductoraVides Cinematografica Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCineriz i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia, Iugoslàvia i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena1959 Modifica el valor a Wikidata
Durada116 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema bèl·lic i drama Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial i Holocaust Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0052961 FilmAffinity: 888279 Allocine: 52556 Rottentomatoes: m/kapo Letterboxd: kapo Allmovie: v26936 TCM: 80100 AFI: 22154 TMDB.org: 45884 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Edith (Susan Strasberg), de 14 anys, i els seus pares jueus són enviats a un camp de concentració, on aquests últims són assassinats. Sofia (Didi Perego), una presa política, i un amable metge del camp salven a Edith d'una destinació similar en brindar-li una nova identitat no jueva: la de la recentment morta Nichole Niepas.

Mentre pansa el temps, Edith s'endureix amb la vida brutal. Primer, embeni el seu cos a un guàrdia alemany a canvi d'aliments; després trava amistat amb un altre guàrdia, Karl (Gianni Garko). La confraternització l'ajuda a convertir-se en una kapo (pres encarregat per les SS de supervisar el treball d'altres presos). Així, Edith prospera, mentre que la idealista Sofia es torna cada vegada més feble.

Quan s'enamora de Sascha (Laurent Terzieff), un presoner de guerra rus, Edith és convençuda per a exercir un paper crucial en una fugida massiva en tallar el corrent elèctric. La majoria dels fugitius són assassinats, però alguns aconsegueixen escapar. Edith no és un d'ells. Mentre mor, li diu al seu amic guàrdia: «Ens van arruïnar, Karl, ens van arruïnar a tots dos». Mor cantant l'oració «Shemà Israel», afirmant la seva identitat jueva.

Repartiment

modifica

Crítica

modifica

Al seu llibre Foreign Film Guide, els autors Ronald Bergan i Robyn Karney van escriure: «Què es diu d’aquest esforç? Pontecorvo ha embolicat la seva pel·lícula amb tota mena de tòpics que ofereixen llàgrimes i ha confiat la degradació i la regeneració de la seva heroïna a una actriu tristament inepta. El resultat és un melodrama sobreescalfat que fa un greu servei a l'enormitat del seu tema, tot i que els horrors dels camps es retraten de manera realista».[3]

En un article al The Wall Street Journal, el filòsof Bernard-Henri Lévy va escriure: «Pontecorvo s'ha guanyat "el menyspreu més profund" del director francès Jacques Rivette en un article publicat a Cahiers du cinéma fa gairebé 50 anys per un rodatge amb prou feines més insistent a la pel·lícula de 1959 Kapò. El tall va ser de la mans alçades de l'actriu Emmanuelle Riva, el seu personatge Terese electrocutat al filferro de pues del camp de concentració del qual intentava escapar. Les crítiques es van estendre sobre Pontecorvo fins al dia de la seva mort. Va ser ostracitzat, gairebé maleït, per un tall, només un».[4] Lévy contrasta aquesta reacció contra un tall amb l'estrident explotació de la historia nazi de Maleïts malparits (2009) i Shutter Island (2010).

Referències

modifica
  1. «Kapo» (en anglès). BFi.org. Arxivat de l'original el 7 febrer 2009. [Consulta: 27 setembre 2021].
  2. «The 33rd Academy Awards (1961) Nominees and Winners» (en anglès). Oscars.org. [Consulta: 27 setembre 2021].
  3. Bergan, Ronald; Karney, Robyn. Bloomsbury Foreign Film Guide. Londres: Bloomsbury, 1988, p. 302–303. 
  4. Lévy, Bernard-Henri. «Hollywood's Nazi Revisionism» (en anglès). WSJ.com, 05-03-2010. [Consulta: 27 setembre 2021].

Enllaços externs

modifica
  • L'oBservatoire - Article «De l'Abjection» de Jacques Rivette (1961) (francès)