Estil Internacional

Es coneix com a estil internacional (de l'anglès International Style) o racionalisme arquitectònic un conjunt d'arquitectures que comparteixen les característiques formals més puristes de l'arquitectura moderna i, en menor mesura, les funcionalistes.^[1] Aquesta denominació va fer fortuna com a sinònim de Moviment Modern al món anglosaxó que el va considerar un estil.^[2]^[3] El nom prové d'una exposició d'arquitectura europea i americana que tingué lloc al MoMA l'any 1932, organitzada per Henry-Russell Hitchcock i Philip Johnson.^[4] Tanmateix, les obres exposades es van escollir per la seva similitud formal, obviant conscientment les que, enquadrades també dins els corrents del Moviment Modern, s'allunyaven més dels cànons triats per a l'exposició. En català, no s'ha de confondre el racionalisme o "estil internacional" amb el modernisme, que també es pot dir "moviment modern", "estil modern", o en anglès Modern Style.^[5]

Llista dels arquitectes i edificis seleccionats per Hitchcock i Johnson per l'exposició Modern Architecture: International Exhibition:

Arquitecte	Edifici	Emplaçament	Data
Jacobus Oud	Workers Houses (Kiefhoek)	Rotterdam, Països Baixos	1924–1927
Otto Eisler	Double House	Brno, República Txeca	1926–1927
Walter Gropius	Fagus Factory	Alfeld, Alemanya	1925
	Bauhaus School	Dessau, Alemanya	1926
	City Employment Office	Dessau, Alemanya	1928
Ludwig Mies van der Rohe	Apartment House, Weissenhof Estate	Stuttgart, Alemanya	1927
	Pavelló alemany de l'Exposició Internacional de Barcelona	Barcelona, Espanya	1929
	Tugendhat House	Brno, República Txeca	1930
Le Corbusier	Villa Stein	Garches, França	1927
	Villa Savoye	Poissy, França	1930
	Carlos de Beistegui Champs-Élysées Penthouse	París, França	1931
Erich Mendelsohn	Schocken Department Store	Chemnitz, Alemanya	1928–1930
Frederick John Kiesler	Film Guild Cinema	Nova York, EUA	1929
Raymond Hood	McGraw-Hill building	Nova York, EUA	1931
George Howe & William Lescaze	PSFS Building	Filadèlfia, EUA	1932
Monroe Bengt Bowman & Irving Bowman	Lux apartment block	Evanston, EUA	1931
Richard Neutra	Lovell House	Los Angeles, EUA	1929
Otto Haesler	Rothenberg Siedlung	Kassel, Alemanya	1930
Karl Schneider	Kunstverein	Hamburg, Alemanya	1930
Alvar Aalto	Turun Sanomat building	Turku, Finlàndia	1930

Bibliografia

Terence Riley, The International Style: Exhibition 15 and The Museum of Modern Art, Rizzoli, New York, 1992
John Elderfield (ed), Philip Johnson and the Museum of Modern Art, Museum of Modern Art, New York, 1998
Gabriel Gössel, Functional Architecture. Funktionale Architektur. Le Style International. 1925–1940, Taschen, Berlin, 1990
Baharak Tabibi, Exhibitions as the Medium of Architectural Reproduction - "Modern Architecture: International Exhibition", Department of Architecture, Middle East Technical University, 2005

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estil Internacional

↑ «Estilo internacional» (en espanyol europeu). [Consulta: 15 agost 2018].
↑ «How Chicago Sparked the International Style of Architecture in America | Architectural Digest» (en anglès). Architectural Digest.
↑ «Art & Architecture Thesaurus Full Record Display (Getty Research)». [Consulta: 15 agost 2018].
↑ Hitchcock, Henry Russell; Johnson, Philip. The International Style (en anglès). W. W. Norton & Company, 1997-02. ISBN 9780393315189.
↑ «Ruta del Modernisme». Arxivat de l'original el 2018-08-05. [Consulta: 15 agost 2018].

[1] «Estilo internacional» (en espanyol europeu). [Consulta: 15 agost 2018].

[2] «How Chicago Sparked the International Style of Architecture in America | Architectural Digest» (en anglès). Architectural Digest.

[3] «Art & Architecture Thesaurus Full Record Display (Getty Research)». [Consulta: 15 agost 2018].

[4] Hitchcock, Henry Russell; Johnson, Philip. The International Style (en anglès). W. W. Norton & Company, 1997-02. ISBN 9780393315189.

[5] «Ruta del Modernisme». Arxivat de l'original el 2018-08-05. [Consulta: 15 agost 2018].

[1]