Emili Saló i Ramell

Emili Saló i Ramell
Biografia
Naixement	1r juny 1905 ; Granollers (Vallès Oriental)
Mort	13 setembre 1988 (83 anys)
Activitat
Ocupació	compositor
Gènere	Sardana

Emili Saló i Ramell (Granollers, 1 de juny del 1905 - Barcelona, 13 de setembre del 1988), va ser músic i compositor, especialment de sardanes, les quals ocasionalment signà amb el pseudònim Pau Marons. Descendent d'una nodrida nissaga de músics de Palau-sator, el seu pare va ser el cornetista Martí Saló, i el seu germà Conrad el director de La Principal de la Bisbal durant 55 anys i compositor de sardanes d'anomenada.

Biografia

A quatre anys, la seva família es traslladà a viure a la Bisbal d'Empordà. Tres anys més tard, entrà a l'Escolania de Montserrat (1913-1914), on va començar els estudis de música. De tornada a la Bisbal, els continuà amb el mestre Josep Maria Soler, instrumentista, compositor, mestre i director de la cobla La Principal de la Bisbal. S'incorpora a aquesta formació com a trompetista el 1923 (posteriorment en fou contrabaixista), i s'hi estigué fins al 1940. En una actuació a França conegué el compositor Canteloube, amb qui inicià una correspondència molt formativa que bevia del programa pedagògic de la Schola Cantorum de París.

L'any 1947 marxà a actuar a l'estranger, i no en tornà fins al 1961. En la seva estada al Caire compongué la coneguda sardana Tramuntanada (1948). Tingué molta relació amb Mataró.

A més de simfonies i altres obres d'estil dodecafònic, és autor de més de 250 sardanes i altra música de concert per a cobla. Aquesta darrera requereix un notable esforç d'interpretació i és rarament programada en els concerts. Una part de la seva producció sardanista, d'estil més senzill i amb una menor tècnica musical, és signada amb el pseudònim Pau Marons, que esdevé una mena de "segona marca"; tot i així, aquestes sardanes (una seixantena) gaudeixen també de gran popularitat. El fons documental d'Emili Saló està dipositat a l'Arxiu Històric Comarcal de la Bisbal d'Empordà.

El compositor Tomàs Gil i Membrado li dedicà la sardana Banyuls a Emili Saló.

Obres

La cabra blanca (1928), sarsuela en dos actes amb lletra de Robert Rizo
Poema sevillano: pasodoble (1944), amb C. Ramos (=Agustín Belgrano)

Música per a cobla

Antònia (1920), glossa
El comte Garí (1933), glossa
Suite del riu Ter, suite per a cobla

Sardanes

Sardanes signades per Emili Saló

Adéu Conrad (1981), al seu germà
Aldarull de festa (1933)
Aquell Martí del cornetí, obligada de trompeta dedicada al seu pare
El bosc de les Violetes (1978), dedicada a la colla sardanista Violetes del Bosc
El castell de la Bisbal (1973)
Cent anys ressonants (1988), en el centenari de La Principal de la Bisbal
Els dos valents (1957), obligada per a dos tibles
Encís de Festa Major (<1929)
Engruna (1933)
Els fadrins esvalotats, per a dues cobles
Gaia tardor (1945)
El guerrer, obligada de tenora
Guspira, amb sonoritats ravelianes
Heroi, obligada de tenora
Idil·li brau (1951), obligada per a tenora i tible
Idil·li capriciós, obligada per a tenora i tible
Il·lusió, obligada de tible
Joliua (1924)
Maltempsada a les Roquetes (1986), obligada de cobla
Mestre Soler (1978), dedicada al seu mestre Josep Maria Soler
Pedregada damunt La Selva (1972), obligada de cobla
El petit Emili (1964)
La riuada (1972), obligada de cobla
Synera cara al mar (1983), inspirada en l'obra del poeta Espriu
Tardorenca
Tramuntanada (1948), obligada de cobla i de gran dificultat en la interpretació
Ventada de març (1959), obligada de cobla

Sardanes de Pau Marons

A saltar (1951)
La ballada (1967)
El bruel de Pals (1950), obligada per a dos fiscorns
Contrades gironines
Les coves de Montgó, obligada per a dos fiscorns
Els dos tapers, obligada de tenora i fiscorn
Duet festiu, obligada per a 2 tibles
En Joan de Serrallonga (1978), obligada de fiscorn
En Nela i el gat vell (1972)
L'Ermita dels Àngels
La Festa de les Santes, de Mataró
Fiscorns brunzents, obligada per a dos fiscorns
El galliner esvalotat, obligada de tenora i tible
El "Moreno" i el "Rosset", obligada de fiscorn i tible, dedicada a Josep Puig "Moreno" i Joan Parés, de la Principal de la Bisbal
Palau del Vent (1977), obligada per a cobla
Els petits almogàvers, obligada per a dues trompetes i trombó
El Pi de les tres branques (1976), obligada de tenora i tible
Els tres caçadors (1976), obligada per a tres fiscorns

Arranjaments

Dos discos Sardanes cantades per Montserrat Alavedra i La Principal de la Bisbal (1974 -1975), arranjament
En Quimet de Cabrils (1980), sardana de Sigfrid Galbany, instrumentació

Bibliografia

Eugeni Molero La Principal de la Bisbal Barcelona: Pòrtic, 1981