Corneta de vàlvules
La corneta de vàlvules és un instrument de vent metall que imita la forma d'una banya animal i és utilitzada principalment en el jazz i en la música clàssica, principalment al segle xix a bandes militars europees. El so es produeix gràcies a la vibració dels llavis de l'intèrpret en la part anomenada broquet a partir de la columna de l'aire (flux de l'aire). Antigament s'utilitzava per donar el toc a les tropes d'infanteria de l'exèrcit i en els carnavals. Tal com la trompeta, la corneta està formada per 3 vàlvules que permeten al músic executar diferents tons. En el jazz va ser molt utilitzat durant l'estil New Orleans, encara que després va ser suplantat de poc per la trompeta, tot i que encara s'utilitza. Actualment gaudeix de gran popularitat en les Bandes de Cornetes i Tambors que principalment participen en la Setmana Santa a similitud a les bandes de caràcter militar. En aquests casos la corneta sol utilitzar sense pistons o vàlvules, o amb un o dos transpositors.[1]
 | |
| Tipus | instrument musical  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 423.232 |
| Tessitura |  |
Mostra d'àudio | |
| Professió artística | cornetista |
| Instruments relacionats | Trompeta Trompeta pocket |
| Intèrprets destacats | Herbert L. Clarke Nat Adderley |
Història
modificaDeriva del halbmond usat per les unitats de caçadors de l'Electorat de Hannover, que al seu torn deriva de les banyes d'animals que usava alguna unitat d'infanteria ja des del segle xv.[2]
Referències
modifica- ↑ «La corneta. Introducción y tipos.». InstrumentUM, (2), 68-80., 2022.
- ↑ Baines, 1993, p. 173.
Bibliografia
modifica- Baines, Anthony. Brass Instruments: Their History and Developmen. Anthony Baines, 1993. ISBN 0486275744.
Vegeu també
modifica