Economia de Catalunya

Amb un Producte interior brut de 223 629 milions d'euros^[5] (2016), l'economia catalana és la més gran de les comunitats autònomes de l'Estat espanyol.^[6] Pel que fa al PIB per capita, Catalunya se situa (2006) en la quarta posició després de la Comunitat de Madrid, Navarra i Euskadi, amb 26 124 €, superior a la mitjana espanyola de 22 152 €, i a la mitjana de la Unió Europea de 24 500 €.^[7] De fet, el PIB per capita de Catalunya supera els de Finlàndia i Suècia, França i Alemanya.^[8] La taxa de creixement anual del PIB del 2005-2006, de 3,8 %, va ser lleugerament inferior a la mitjana de l'Estat (3,9 %), ambdues tanmateix superiors a la mitjana de la Unió Europea (2,9 %). Sobre el període 2000-2006, la taxa de creixement mitjana anual ha estat de 3,21 %, també inferior a la mitjana de l'Estat de 3,34 %.^[7] Durant el 2008, però, la taxa de creixement del PIB de Catalunya ha anat minvant de forma molt clara, passant del 3,6 % d'evolució interanual durant el 2007, a 2,5 % el primer trimestre i a 1,5 % el segon trimestre de 2008. En paritat de poder adquisitiu, el PIB per capita de Catalunya (2004) és 17,8 % superior a la mitjana de la Unió Europa.^[7] La taxa d'atur de la comunitat (2005) va ser de 7,5 %, i la taxa d'inflació de 4,1 %.^[5]

Pel que fa al PIB per sector econòmic, les xifres mostren que el creixement de l'activitat econòmica (2003-2005) se suporta gairebé exclusivament en els sectors de la construcció i dels serveis amb increments del 5,4 % i 4,3 % respectivament.^[9] Per contra, el sector primari, la indústria i el turisme han tingut un creixement més petit (i fins i tot negatiu en el cas del sector primari el 2003 i el 2005) tots tres afectats pel procés de globalització dels mercats.^[9]

Catalunya va experimentar un creixement demogràfic notable, amb una variació de l'1,7 % el 2005 i amb una mitjana d'1,5 d'anys anteriors, la qual cosa s'ha traduït en un increment del 2,2 % en el col·lectiu en edat de treballar.^[9] Amb un increment de la taxa d'activitat de la població en edat de treballar, es va reduir la taxa d'atur, al voltant dels nivells de plena ocupació.^[9] Tanmateix, no s'ha produït una reducció del temps de treball, com ha ocorregut en altres economies europees, tot i que la productivitat s'ha estancat, amb un magre creixement del 0,1 % (2005), el mínim del lustre.^[9]

El sector primari, com a la resta dels països desenvolupats, ocupa només el 3 % de la força laboral, però està integrat per subsectors potents que competeixen a escala mundial (com ara el cava, el vi, el bestiar porcí, la fruita dolça i els derivats carnis).^[10] L'any 2013 la població de Catalunya ocupada al sector agrari era de 119 427 persones.^[11] La seva aportació al Valor Afegit Brut de l'economia catalana és del 0,88 %.^[12]

El 2015, la producció agrícola va ser de 1445,31 milions d'euros i la ramadera va ser de 2741,90 milions d'euros.^[13] La producció forestal, per contra, només va ser de 41 milions d'euros el mateix any.

La producció de llet a Catalunya l'any 2016 va ser de 721 124 000 litres.^[14]

El total de caps de bestiar porcí l'any 2015 era de 7 699 746.^[15] L'any 2013, els cap d'aviram eren 44 734 669.^[16]

El sector s'ha estabilitzat durant les últimes dècades, encara que amb un decrement important en el nombre de productors, ja sigui per jubilació o perquè d'altres han abandonat la seva producció, la qual cosa ha propiciat un augment en la superfície de les unitats de producció més proper a l'òptim.

L'any 2009, les terres llaurades de Catalunya es dividien en secà (561 466 hectàrees) i regadiu (230 959 hectàrees), i això feia que Catalunya tingués un total de 792 425 hectàrees llaurades.^[17]

El cens agrari de l'Institut Nacional d'Estadística de 1999 va mostrar un decrement del 41,4 % en el nombre d'unitats o explotacions agràries entre 1989 i 1999, una xifra molt superior a la resta del territori espanyol, que va ser de 21,7 %, un decrement que alhora implica un augment en la superfície per explotació; de fet, l'extensió de les finques catalanes ha augmentat 54 % a Catalunya, mentre que a la resta d'Espanya, només un 20 %.^[18]

La principal comarca en el sector de l'horta és el Maresme, la qual, tanmateix, s'enfronta a problemes seriosos per mantenir la seva superfície atès el creixement constant de l'àrea metropolitana de Barcelona, una situació que malgrat tot li ofereix una avantatjosa proximitat amb els grans consumidors.^[18] La fruita dolça és un sector de creixement i de qualitat, basada principalment a Lleida. El municipi d'Alcanar, de la comarca del Montsià és líder en la producció de cítrics, amb més del 50 % de la producció catalana i també més del 75 % de la producció de l'Estat espanyol de plançons de cítrics.^[19]

La flota pesquera l'any 2015 era de 837 embarcacions, amb un tonatge de 21 198 tones, que van capturar 27 665 975 kg.^[20]

A Catalunya el peix que més es va pescar l'any 2015 va ser el seitó, amb una captura de 10 383,7 tones.

La producció minera a Catalunya, l'any 2014, va pujar a 500 421 678 €, un 16,6 % de la producció espanyola. Ocupava 3369 persones. Les principals produccions són els hidrocarburs i les potasses.^[21]

La indústria catalana va protagonitzar el desenvolupament econòmic de Catalunya, i fins a mitjan anys setanta, va ser el sector capdavanter de l'economia, amb un 45 % del total del Producte interior brut (PIB) català, i ocupant a més del 40 % de la població activa el 1979.^[22] A l'Estat, Catalunya és la comunitat amb major participació del PIB industrial espanyol, amb el 23,1 % (2016).^[6]

El 2001, el valor afegit brut del sector industrial havia decrescut al 27,2 % del total.^[23] El sector industrial es fonamenta en la indústria de la transformació -històricament la tèxtil- que en l'actualitat també inclou la indústria de l'automòbil, la indústria química, la indústria farmacèutica, l'alimentació, les construccions navals, i les noves indústries relacionades amb el material informàtic i telemàtic.^[10] La indústria està molt concentrada -com ho està la població- a les comarques del Barcelonès, les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme, que el 1997 agrupaven al 67 % del total dels establiments industrials de Catalunya.^[22] Les comarques del Tarragonès i el Baix Camp destaquen, no pel nombre d'indústries, ans per la dimensió i pes d'aquestes com ara el sector petroleoquímic a Tarragona, el més gran amb escreix del sud d'Europa i el metall.^[22]

El sector terciari ha crescut notablement durant les últimes tres dècades i en l'actualitat és un sector ample i diversificat, i el principal pel que fa al percentatge del PIB i a l'ocupació.^[10] En aquest sector, també conegut com el sector dels serveis, s'inclouen el comerç, el turisme, l'hoteleria, les finances, l'administració pública, i l'administració d'altres serveis relacionats amb la cultura i el lleure. El sector dels serveis va produir el 63,1 % del valor afegit brut català el 2001.^[23] Hi destaquen el turisme i tots els serveis que s'hi relacionen, el valor afegit brut dels quals, en conjunció amb el comerç, supera el 35 % del valor total del sector dels serveis.^[24] Més recentment, han destacat les empreses associades a la publicitat incloent-hi les de creació de contingut per a Internet.^[10] Barcelona s'ha convertit en el centre dels serveis de Catalunya, encara que les capitals comarcals constitueixen centres de serveis locals i en la seva àrea d'influència.^[24] Pel que fa al sistema financer, s'hi observa el poder de les grans caixes d'estalvis (com ara Caixa Catalunya, entre altres), i que són el nucli del sistema financer català, la posició de les quals és decisiva en la inversió de la comunitat, i que apleguen gairebé el 70 % dels dipòsits privats catalans.^[10] L'única banca catalana amb presència internacional i amb una dimensió competitiva, és el Banc Sabadell.^[24] Finalment, la Borsa de Barcelona està plenament integrada en el sistema borsari mundial, mentre que el mercat de valors tradicionals, com ara el mercat de futurs i les transaccions d'accions de companyies petites i mitjanes, es troba en una posició similar a la del United Securities Market britànic, o el Second Marché francès.^[10]

En comparació amb la mitjana de l'Estat espanyol (19,1 %), l'economia catalana és molt més oberta, amb un

s exportacions catalanes sumaren 42 087 milions d'euros, mentre que les importacions sumaren 67 748 milions d'euros.^[25] S'estima que el 20 % de les companyies catalanes exporten i el 36 % de totes les companyies exportadores d'Espanya són situades a Catalunya que conjuntament acumulen el 27 % de totes les exportacions de l'Estat.^[5] El 81,4 % de les exportacions catalanes es dirigeixen a Europa (el 73,8 % als vint-i-cinc de la Unió Europea), el 8 % a Amèrica, el 5,7 % a Àsia, el 3,6 % a Àfrica i l'1,2 % amb Austràlia i Oceania.^[25] Per contra, el 70 % de les importacions procedeixen d'Europa (el 63,8 % dels vint-i-cinc), el 18,5 % d'Àsia, el 6,2 % d'Amèrica, el 4,9 % d'Àfrica, i el 0,2 % d'Austràlia i Oceania.^[25]

Pel que fa a la inversió estrangera, els principals inversos estrangers a Catalunya són països de la Unió Europa; el 71,7 % de la inversió estrangera prové del continent (2005).^[25] El 2005 els principals inversors van ser els Països Baixos (43,3 % del total d'inversions), els Estats Units (18,0 %), Luxemburg (7,9 %) i Alemanya.^[25] Així mateix, els països de la Unió Europa van ser els principals receptors d'inversió catalana, representant el 72,8 % del total.^[25] Els principals països receptors d'inversió catalana el 2005 van ser França (22,2 del total d'inversions), el Regne Unit (9,0 %), Argentina (8,3 %) i els Estats Units (5,6 %).^[25]

El 2001 hi havia 164 empreses catalanes multinacionals, amb establiments productius a l'estranger. Se sap que aquest nombre actualment (2015) supera les 30 000 empreses que comprenen totes les dimensiones, de petites a grans. El repte més important del govern català per als propers anys, és encetar un procés de fusions perquè les empreses guanyin grandària i puguin invertir millor en recerca i desenvolupament. Pel que fa al sistema financer, el repte clar és tornar a construir un sistema de caixes d'estalvi, aixís com un parell de bancs grans, que puguin expandir per Europa, Amèrica del Nord i Àsia. Al.^[26] El 10,3 % d'aquestes empreses són situades a Mèxic, el 9,0 % a França, el 7,9 % a l'Argentina, el 7,3 % a la Xina i el 7,1 % al Brasil.^[26]

• Turisme a Catalunya

• Institut d'Estadística de Catalunya
• Instituto Nacional de Estadística
• Temes d'Economia, de la Generalitat de Catalunya
• Explicacions sobre l'Economia i la Societat del segle XIX i XX en català (pàgina web allotjada a Buxaweb.com)