Ciències ocultes

Les ciències ocultes és el conjunt de creences i pràctiques mistèriques que des de l'antiguitat pretenen penetrar i dominar els secrets de la natura i desenvolupar els poders ocults de l'ésser humà, però científicament no comprovables.^[1]

Es caracteritzen generalment pel seu hermetisme i per l'ambigüitat del seu llenguatge. Sovint tenen explicacions simples d'entendre per a fenòmens complexos o sense resposta científica. Són catalogades com a pseudociències per la comunitat científica, que les identifica amb els processos del pensament màgic i la superstició^[2] o desformats per un biaix cognitiu. Abans del desenvolupament sistemàtic del mètode científic la frontera entre coneixement i saber «ocult» i ciència científica era més fluixa. La florida de les ciències ocultes desassossega el món científic: les ciències ocultes semblen respondre a una necessitat de tenir respostes senzilles, completes i certituds dogmàtiques als neguits de l'home, als quals la ciència només pot donar respostes incompletes i provisionals.^[3]

Pensen respondre a la incertesa i curiositat que l'ésser humà per comprendre tot allò desconegut per la ciència o pel seu desig de transcendència espiritual. En aquest sentit, és important recalcar que part d'aquestes creences al·ludeixen al paganisme, raó per la qual l'Església catòlica ha estat una de les seves principals detractores. Va combatre amb igual vigor al llarg de la història, tant la ciència que arribava a conclusions no conformes amb la bíblia, com les ciències ocultes, que considerava com a productes del diable, sorgides amb el propòsit d'apartar els humans de la fe. Amb, per exemple a Barcelona, fogueres de llibres al segle xix i afusellaments sota el franquisme i el nacionalcatolicisme.^[4]

Aquests assumptes han suscitat la curiositat del públic des de fa molt de temps i s'ha creat un mercat de fires, literatura i botigues especialitzades en les ciències ocultes, caracteritzada pel gust pel misteri, la transcendència espiritual o les explicacions alternatives.^[5]

Exemples de ciències ocultes

Entre els exemples més importants de ciències ocultes desenvolupades des de l'antiguitat, hi ha entre d'altres:

Endevinació (anomenades arts incertes pel metge suís Paracels)

Les ciències ocultes i el New Age

Dins del moviment denominat New Age, s'ha desenvolupat l'interès pel conjunt de diverses creences i de pràctiques que no necessàriament exclou l'interès per les anteriors. Les idees reformulades pels seus partidaris solen relacionar-se amb la medicina holística, les medicines alternatives o tradicionals i el misticisme. També s'hi inclouen nombroses ciències ocultes i pseudociències, perspectives generals sobre història, religió, espiritualitat, estils de vida i certs tipus de música. Alguns dels temes relacionats són:

Bibliografia

Luck, Georg. Magia y Ciencias Ocultas en el Mundo Griego y Romano (en castellà). Madrid: Editorial Gredos, 1995. ISBN 978-84-249-1785-2.
Hanegraaff, Wouter J. «The notion of „occult sciences“ in the wake of the enlightenment». A: Aufklärung und Esoterik: Wege in die Moderne (en anglès). Berlín: De Gruyter, 2013, p. 73-95.

Referències

↑ «Ciències ocultes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Pseudociència». FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos. [Consulta: 10 desembre 2015]. «No compleixen amb aquells requisits fonamentals, i pertanyen per consegüent a la pseudociència, les teories i explicacions esgrimides, per exemple, per l'astrologia, la futurologia, l'endevinació, i altres anomenades "ciències ocultes", etc., que la comunitat científica no accepta com a científiques.»
↑ Enric, Casassas. Parlament llegit per Enric Casassas i Simó en l'acte de presentació del volum 100 dels "Arxius de la Secció de Ciències" el dia 13 de febrer de 1996. Barcelona: Les Publicacions de les seccions de ciències de l'Institut d'Estudis Catalans, 1996, p. 25-26. ISBN 9788472833371.
↑ Xavier, Theros «150 anys parlant amb els esperits». El País, 03-11-2011. «La crema de llibres sobre espiritisme a Barcelona encetà l'eclosió d'aquesta pràctica a Catalunya»
↑ Per exemple: «Cap de setmana de tarot, ciències ocultes i parapsicologia a Reus». Reus Digital, 28-05-2013.

[1] «Ciències ocultes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] «Pseudociència». FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos. [Consulta: 10 desembre 2015]. «No compleixen amb aquells requisits fonamentals, i pertanyen per consegüent a la pseudociència, les teories i explicacions esgrimides, per exemple, per l'astrologia, la futurologia, l'endevinació, i altres anomenades "ciències ocultes", etc., que la comunitat científica no accepta com a científiques.»

[3] Enric, Casassas. Parlament llegit per Enric Casassas i Simó en l'acte de presentació del volum 100 dels "Arxius de la Secció de Ciències" el dia 13 de febrer de 1996. Barcelona: Les Publicacions de les seccions de ciències de l'Institut d'Estudis Catalans, 1996, p. 25-26. ISBN 9788472833371.

[4] Xavier, Theros «150 anys parlant amb els esperits». El País, 03-11-2011. «La crema de llibres sobre espiritisme a Barcelona encetà l'eclosió d'aquesta pràctica a Catalunya»

[5] Per exemple: «Cap de setmana de tarot, ciències ocultes i parapsicologia a Reus». Reus Digital, 28-05-2013.

[1]