Piramidologia

La piramidologia va ser inventada en el segle xix pel llibreter John Taylor qui va ser l'autor del llibre publicat l'any 1859 "La Gran Piràmide", en el qual sostenia que els nombres π i ${\displaystyle \Phi }$  poden haver estat deliberadament incorporats en el disseny de la Gran Piràmide de Kheops, el perímetre es troba prop de 2π vegades la seva alçada.

L'astrònom Charles Piazzi Smyth, que pretenien demostrar que la Gran Piràmide era un calendari universal ple de profecies.^[1]

Charles Piazzi Smyth, va fer molts càlculs sobre la piràmide, i que atribueix la seva construcció als Hebreus (els veritables membres de la dinastia Hyksos sota la direcció de Melquisedec).

Aquestes teories van guanyar influència en tot el món quan es van integrar en les obres de Charles Taze Russell, un pastor de Pittsburgh, Pennsilvània, qui va fundar el Moviment d'Estudiants de la Bíblia a finals de 1870. Russell ensenyava que la piràmide era "la Bíblia de pedra", i va seguir defensant aquest punt de vista fins a la seva mort a l'octubre de 1916. Russell creia que la Gran Piràmide de Guiza formava part del Pla Diví de Déu basant la seva interpretació en un passatge de les Escriptures a Isaïes 19:19-20, a on diu, "Aquell dia el mig del país d'Egipte hi haurà un altar dedicat al Senyor, i a la frontera hi haurà una pedra erigida en honor d'ell. Serà un senyal, i un testimoni fins que el Senyor de l'univers és present al país d'Egipte ".^[2]

Malgrat això, el successor de Russell, Joseph Rutherford denunciar l'any 1928 a la Piramidologia com teoria inspirada pel diable. En la dècada de 1920 hi hagué un gran cisma en el moviment i una part dels anomenats Estudiants de la Bíblia van continuar les ensenyances de Russell, així com el tema de la piramidologia.

Dos germans John i Edgar Morton, científics, i estudiants de la Bíblia, associats i amics personal de Charles Taze Russell, van escriure extensos tractats sobre la història, la natura, el simbolisme i profecies de la Gran Piràmide en relació amb la llavors coneguda història arqueològica, juntament amb les seves interpretacions de profecies i la cronologia bíblica. Ells són coneguts per la seva extensa i molt detallada obra titulada "Gran Piràmide, Simbolisme, Ciència i Profecia", publicada el 1923.^[3]

David Davidson va escriure diversos llibres sobre piramidologia com La Gran Piràmide, el seu missatge diví, i va predir diverses vegades el final del món basant-se en les mides de la piràmide, essent la primera data l'any 1954.

El 1957, Adam Rutherford d'Escòcia (sense cap relació amb Joseph F. Rutherford), un seguidor de Charles Taze Russell amb opinions teològiques semblants a les promulgades pels estudiants de la Bíblia de l'època, va escriure Esbos de Piramidologia, llibre actualitzat el 1961 i 1962 i rebatejat com Llibres 1 i 2 de Piramidologia, seguits de Llibre 3 de Piramidologia el 1966.^[4] En aquests llibres Rutherford reconeix el seu deute amb el professor C. Piazzi Smyth, un company seu escocès. Utilitzar els seus diagrames en els seus llibres. Rutherford incorporar la terminologia i les referències de les Escriptures que havien estat prèviament ensenyades per Charles Taze Russell.

Aquests piramidologistes sostenien que la Gran Piràmide de Guiza havia predit l'èxode de Moisès d'Egipte, la crucifixió de Jesús, el començament de la I Guerra Mundial, la fundació de l'època moderna d'Israel el 1948, i futurs esdeveniments com l'inici de l'Harmagedon, mitjançant l'ús del que ells anomenen "polzades piramidals" per calcular el pas del temps (una polzada = un any solar britànic).

La majoria d'aquestes especulacions es refereixen a les Piràmides d'Egipte i, especialment, a la Piràmide de Kheops a Guiza. Tanmateix, els posteriors piramidòlegs també s'interessen per les estructures monumentals d'Amèrica precolombina (contes com Teotihuacán, la civilització maia mesoamericana, i els inques dels Andes sud-americans), i els temples del sud-est d'Àsia.

Els arguments de la piramidologia són considerats pseudociència per la comunitat científica, que considera les seves hipòtesi com sensacionalistes, inexactes, i totalment mancades d'anàlisi empíric ni aplicació del mètode científic. Tot i així, diversos escriptors especulatius, han trobat gran audiència entre alguns sectors del públic, i els seus llibres poden arribar a vendes considerables.

Els principals textos piramidològics inclouen un o més dels següents aspectes:

• Teories pseudo-arqueològiques, negant que les Piràmides hagin estat construïdes per servir com a tombes; explicacions alternatives sobre la construcció de les Piràmides, com per exemple, l'ús de tecnologia antigravitatoria, hipòtesi que no van ser construïdes per humans de l'època sinó potser per extraterrestres o éssers de l'Atlàntida, visitants del futur o d'altres dimensions.
• Teories numerològiques: sobre que les mesures de la Gran Piràmide són esotèriques significatives, i que les seves mesures Geomètriques contenen alguns missatges codificats.
• Poder piramidal: afirmacions com que la figura geomètrica Piramidal, posseeix poders sobrenaturals curatius, magnètics i afrodisíacs.

• Charles Taze Russell

• El naixement de la piramidologia Arxivat 2009-11-13 a Wayback Machine. (castellà)
• Llibres que analitzen des de la perspectiva escèptica, entre elles la "piramidoterapia" Arxivat 2008-12-02 a Wayback Machine. (castellà)