Cabilenc

És la segona llengua en ordre de locutor amb prop de 8 milions de persones que l'usen habitualment, darrere del taixelhit (chleuh), parlat al sud del Marroc per entre vuit i deu milions. Prop de 5 cabilòfons viuen a Algèria^[4] i la resta fan partida de la població migrant que viu o treballa a França i altres països d'Europa. El cabilenc (taqbaylit), és al costat del chenoui i el chaoui una de les tres llengües d'origen amazic usades a Algèria. Una reforma constitucional aprovada el 10 d'abril de 2002 va reconèixer l'amazic com a llengua nacional d'Algèria.^[5]

Amar Saïd Boulifa (1861- 1931 va ser el precursor de la lingüística cabilenca i un compilador i transcriptor de la literatura oral de la llengua.^[6] El segle xix Adolphe Hanoteau va recopilar poesies populars^[7] i Auguste Mouliéras les llegendes.^[8] En la literatura dels segles XIX i XX, destaca el poeta Si Mohand pels seus poemes en cabilenc. L'escriptor i lingüista Mouloud Mammeri va publicar el 1976 la primera gramàtica de cabilenca escrita en cabilenc, Tajerrumt n tmazigt (tantala taqbaylit), i el 1980 va editar Poemes cabilencs antics (Poèmes kabyles anciens) en francès i en cabilenc.

De Salem Zenia són molt conegudes les novel·les Tafrara (Aurora 1995) i Ighil d wefru (La violència i el ganivet 2002). Moltes altres novel·les en cabilenc han estat publicades, com Asfel (El Sacrifici), de Rachid Aliche (1981); Akal (La Terra), de Meziane Boulariah (1996; i Bururu (El Mussol), de Tahar Ould-Amar (2006). Un cinema cabilenc va aparèixer a partir de finals dels anys 1970, amb realitzadors com M. Bouguermouh, Azzedine Meddour, Belkacem Hadjadj, Rachid Ben Allel i Yazid Khodja. Cantants famosos en cabilenc són actualment Matoub Lounès, Lounis Aït Menguellet i el músic Idir.

Com les altres llengües afroasiàtiques, el cabilenc té només dos gèneres, masculí i femení. Com la majoria de les llengües amazigues, els substantius i els adjectius masculins comencen generalment amb una vocal (a, i, o), mentre que els substantius femenins comencen amb la consonant t- i acaben generalment amb una - t (hi ha algunes excepcions). La majoria dels substantius femenins són de fet versions feminitzades dels masculins.

Exemples:

• Aqcic "un nen", taqcict "una nena".
• Amɣar "un ancià", tamɣart "una anciana".
• Argaz "un home", Tameɣut "una dona".
• Izi "un moscó", Tizit "una mosca".

Els noms en singular generalment comencen amb una a- i manquen de sufix. Els plurals generalment comencen amb una i- i sovint tenen un sufix, com - en. Hi ha tres tipus de plural: extern, intern i mixt:

• Extern o "regular": consisteix a canviar la vocal inicial del nom i afegir el sufix - n (flexió externa)

amɣar "ancià" →; imɣaren "ancians".

afus →; ifasen "mans"

argaz →; irgazen "homes"

ul →; ulawen "cors"

• Intern: ocorre pel canvi de vocals dins de la paraula (flexió interna) :

adrar →; idurar "muntanya"

amicic "un gat" →; imcac "gats"

• Mixt: combina el canvi de vocals amb la sufixació -n :

igenni "cel" →; igenwan "cels".

izi →; izan "moscos"

aẓar → iẓuran "arrels"

Com en totes les llengües amazigues, en cabilenc hi ha dos tipus d'estat o casos del nom: un no és marcat, mentre que l'altre serveix ergativament com a subjecte d'un verb transitiu o objecte d'una preposició, entre altres contexts. El primer és sovint anomenat "estat lliure" i el segon "estat de construcció" (o annex), el qual deriva de l'estat lliure mitjançant una de les següents regles:

La primera implica l'alternança vocàlica, de manera que la a inicial es converteix en u :

amaziɣ → umaziɣ "amazic"

ameqqran →; umeqqran "gran"

adrar →; udrar "muntanya"

La segona implica la pèrdua de la primera vocal en alguns noms femenins (i no es comporta com una verdadera vocal i només facilita la lectura):

tamɣart → temɣart "dones"

tamdint → temdint "ciutat"

tamurt →; tmurt "camp"

La tercera implica l'addició d'una semivocal ((woy)), al començament de la paraula:

asif →; wasif "riu"

aḍu → waḍu "vent"

iles →; iiles "llengua"

uccen →; wuccen "xacal"

Finalment, alguns noms es mantenen sense canvis d'un estat a l'altre:

taddart →; taddart "llogarret"

tuccent →; tuccent "xacal femella"

Depenent del paper del nom en la frase, adquireix l'estat lliure o annex:

• Lliure: Yewwet aqcic. "Ell ha colpejat un nen". (Verb-objecte)
• Annex: Yewwet weqcic. "El nen ha colpejat". (Verb-subjecte)

Després d'una preposició (excepte ar i s), tots els noms adquireixen l'estat annex:

• Lliure: Aman ("aigua"), Kas n waman ("un vas d'aigua").

Comunament s'usen tres temps: el pretèrit (passat), aorist intensiu (present perfecte, present continu, passat continu) i el futur (Ad+Aorist). A diferència d'altres llengües amazigues, l'aorist es fa servir molt poc en cabilenc.

• Els "verbs febles" tenen la mateixa forma per al pretèrit i l'aorist, o exemple:

• Els "verbs forts" o "verbs irregulars":

La conjugació verbal en cabilenc es fa afegint afixos (prefixos, sufixos o ambdós) i canvis vocàlics (flexió interna). Els sufixos que indiquen les persones i el nombre són idèntics i estàtics per a tots els temps, encara que els prefixos i els canvis vocàlics depenen varien segons el temps i manera:

• Exemple: verb afeg (volar) en les seves quatre formes: ufeg (pretèrit), ufig (negatiu pretèrit), afeg (aorist), ttafeg (aorist intensiu).

El cabilenc és una llengua de tipus satelital, ja que els seus verbs usen dues partícules per mostrar la direcció del moviment:

• d orientada cap al parlant i pot traduir-se com "aquí".
• n orienta cap a l'interlocutor o cap a determinat lloc i pot traduir-se com "allà".

Exemples:

• «iruḥ-d» (ell ve), «iruḥ-n» (ell va).
• «awi-d aman» (portar l'aigua), «awi aman» (portar l'aigua).

Usualment expressa la negació en dues parts, amb la partícula gramatical ur afegida al verb i amb una o més partícules o paraules negatives [que modifiquen el verb o la seva argumentació. Per exemple, la negació verbal simple és expressada per «ur» abans del verb i la partícula « ara » després del verb:

• «Urareɣ» ("Jo jugo") → «Ur urareɣ ara» ("Jo no jugo")

Altres paraules negatives (com acemma) són usades en combinació amb ur per expressar tipus més complexos de negació.

La derivació verbal es fa afegint prefixos. Hi ha tres tipus de derivació: causatiu, reflexiu i passiu.

• Causatiu: s'obté prefixant el verb amb s- / sse- / ssu :

ffeɣ "sortir" →; ssuffeɣ "treure"

kcem "entrar" →; ssekcem "introduir"

irid "ser rentat" →; ssired "rentar".

• Reflexiu: s'obté prefixant el verb amb m- / my(e)- / myu-:

ẓer "veure" →; mẓer "veure's mútuament"

ṭṭef "sostenir" →; myuṭṭaf "sostenir-se mútuament".

• Passiu: ise obté prefixant el verb amb ttu- / ttwa- / tt- / mm(e)- / n- / nn-:

krez "llaurar" →; ttwakrez "ser llaurat"

ečč "menjar" → mmečč "ser menjat".

• Formes complexes: s'obtenen combinant dos o més dels prefixos esmentats:

enɣ "matar" → mmenɣ "matar-se els uns als altres" →; smenɣ "fer que es matin uns amb d'altres"

És interessant que dos prefixos poden anul·lar-se mútuament:

enz "ser venut" →; zzenz "vendre" →; ttuzenz "ser venut" (ttuzenz = enz).

Cada verb té el seu corresponent nom agent, que s'obté prefixant el verb amb «am-», o amb «an-» si la primera lletra és b / f / m / w (hi ha excepcions).

• Exemples:

ṭṭef "sostenir" →; anaṭṭaf "suport"

inig "viatjar" →; iminig "viatger"

eks "pastorejar" →; ameksa "pastor"

Cada verb té el seu corresponent nom d'acció:

ffer "ocultar" →; tuffra "ocultació" (estructura VI), «Tuffra n tidett ur telhi» - "Ocultar la veritat és dolent" o "l'ocultació de la veritat és dolenta".

Hi ha 6 estructures regulars per a la formació de noms d'acció i una setena es fa servir per a verbs de qualitat: (c per a consonant, v per a vocal)

• Exemples:

ɣeẓẓ "mossegar" → aɣẓaẓ

zdi "estar unit"→ azday

ini "dir" → timenna

La partícula d és una eina indispensable per parlar cabilenc. És equivalent tant a "això és + adjectiu" com a "ser + adjectiu", però no pot ser reemplaçada pel verb ili (ser). És seguida sempre per un nom en estat lliure.

Exemples:

• D taqcict, "és una nena".
• D nekk, "és meu".
• Nekk d argaz, "Sóc un home".
• Idir d anelmad, "Idir és un estudiant".
• Idir yella d anelmad, "Idir va ser un estudiant".

La partícula predicativa d no s'ha de confondre amb la partícula de coordinació d, que va seguida d'un nom en estat annexat.

El Takbaylit és un dialecte tamazight de Kabília a Algèria a una regió a uns 30 km d'Alger. El takbaylit el parlen uns tres milions de persones, i un altre milió el parlen a França i altres parts d'Algèria principalment a la capital. El nom deriva de l'àrab kabail (tribu) que va donar nom a la regió. Ells mateixos s'anomenen imazighen (homes lliures) o tamazight, i a la llengua takbaylit o lekbayel. La situació de la llengua sense reconeixement efectiu durant la colonització i ignorada en l'Algèria independent (on només s'ensenya l'àrab i el francès) ha millorat una mica als darrers anys, després que el 1995 es va crear l'Alta Comissió per l'Amazighitat.^[9]

• Kabylia radio Arxivat 2008-06-10 a Wayback Machine.
• Kabyle.com