Aeroport de Berlín-Tegel

Durant el Bloqueig de Berlín es va construir la pista d'aterratge més gran d'Europa (2.400 m) en tan sols dos mesos de treballs duts a terme per les forces franceses a Alemanya. D'aquesta manera, el primer avió del pont aeri que va poder aterrar ho va fer el 5 de novembre de 1948, un mes abans de la seva obertura oficial. Durant la dècada del 1970, l'aeroport s'ha anat dotant d'una infraestructura moderna i ha anat substituint progressivament l'Aeroport de Berlín-Tempelhof per tal d'esdevenir el principal aeroport de Berlín Oest.

Durant la Guerra Freda, i a causa de la situació especial de Berlín Oest, només la companyies aèries aliades podien operar a Tegel. No va ser el 3 d'octubre de 1990, data de la reunificació alemanya, quan Lufthansa va poder beneficiar-se de les seves instal·lacions. La seva activitat cessà el 31 d'octubre de 2020, després de l'entrada en funcionament del nou aeroport de Berlín-Brandenburg.^[1]

• Terminal A: És una gran sala de forma hexagonal integrada dins de l'edifici principal, la part original de l'aeroport. Hi operaven les aerolínies més grans i importants, principalment les que ofereixen serveis intercontinentals o rutes als principals aeroports d'Europa.
• Terminal B: Com la Terminal A, està integrada dins de l'edifici principal i és una antiga sala d'espera convertida.
• Terminal C: Va ser oberta al maig de 2007 com una solució temporal a la saturació de l'aeroport.
• Terminal D: Va obrir les seves portes el 2001 i era utilitzada per aerolínies amb aeronaus petites. L'àrea d'arribades situada al nivell superior era anomenada Terminal E.

•  
  Avions de diferents aerolínies a l'aeroport.
•  
  Mostradors de facturació a la Terminal D.
•  
  Principal vestíbul d'entrada a l'aeroport.

• Pàgina web oficial de l'Aeroport de Berlín-Tegel Arxivat 2006-10-13 a Wayback Machine.
• Informació de l'aeroport del World Aero Data