1910 en el cinema

Aquest article és una llista d'esdeveniments sobre el cinema que es van produir durant el 1910.

Esdeveniments

Gener – Es funda la Wiener Kunstfilm, primera productora austríaca.
18 de març – S'estrena la primera versió cinematogràfica de la novel·la Frankenstein (1818) de Mary Shelley (Frankenstein produïda pels Edison Studios. Es tracta d'una de les primeres pel·lícules de por i Charles Ogle interpretava el monstre.
6 de maig – S'estrena als Estats Units el primer noticiari filmat en Kinemacolor, titulat “Funeral of Edward VII”.
Karl Marbe i Max Wertheimer demostren l'error de la persistència retinal, evidenciant que la percepció del moviment es basa essencialment en un fenomen de síntesi cerebral, que ells anomenen "efecte Phi".^[1]
Florence Lawrence esdevé la primera estrella del cinema quan la productora Independent Moving Pictures Company of America (IMP) utilitza el seu nom per publicitar les pel·lícules en que participa.^[2]
A Londres es crea la Pathé News per tal de produir noticiaris i documentaris.^[3]
Marcus Loew s'associa amb Adolph Zukor, Joseph Schenck i Nicholas Schenck i reanomena la seva cadena de sales d'exhibició “Loew's Consolidated Enterprises”.

Selecció de pel·lícules estrenades el 1910

Charles Ogle caracteritzat com a Frankenstein en la versió de 1910 feta per la Edison
Abraham Lincoln's Clemency
Afgrunden (Dinamarca), protagonitzada per Asta Nielsen
Alice's Adventures in Wonderland
As It Is In Life, dirigida per D. W. Griffith i protagonitzat per Mary Pickford
The Blue Bird
The Broken Oath, primera pel·lícula que per promocionar-la es va usar el nom de la seva actriu protagonista, Florence Lawrence, juntament amb una foto d'aquesta per identificar-la.^[4]
A Christmas Carol (Edison)
The Family Doctor
Faust (Itàlia/ Cines) dirigit per Enrico Guazzoni
Faust (França) produïda per la Éclair
Frankenstein de la Edison Studios, dirigida per J. Searle Dawley.
The Fugitive, dirigida per D. W. Griffith
Funeral of Edward VII
The Ghost in the Oven, produïda per William Selig
The House with Closed Shutters, dirigida per D. W. Griffith
Hugo, the Hunchback, dirigida per William Selig.
Den Hvide Slavehandel (Dinamarca), dirigida per August Blom
Inferno (Itàlia/ Helios Films).
In Old California, dirigida per D. W. Griffith. Primera pel·lícula en rodar-se íntegrament a Hollywood.^[5]
In the Border States, dirigida per D. W. Griffith
The Johnson-Jeffries Fight
The Key of Life, produïda per la Thomas Edison Co.
A Lad from Old Ireland, dirigida per Sidney Olcott
The Minotaur escrita i dirigida per J. Stuart Blackton per a la Vitagraph.
New York of Today, produïda pels Edison Studios
La Police en l′an 2000, una de les primeres pel·lícules de ciència-ficció de la Gaumont.^[6]
Ramona, dirigida per D. W. Griffith i protagonitzada per Mary Pickford.
L'Auberge Rouge (França/ Pathé) dirigida per Camille de Morlhon i escrita per Abel Gance.
Robert le diable (França/ Gaumont) dirigida per Étienne Arnaud i protagonitzada per Leonce Perret.
Le roi de Thulé (França) dirigida per Étienne Arnaud i Louis Feuillade.
The Skeleton (Vitagraph)
Slippery Jim, dirigida per Ferdinand Zecca
Thunderbolt
The Unchanging Sea, dirigida per D. W. Griffith
Uncle Tom's Cabin (Vitagraph), primera pel·lícula dramàtica de 3 bobines (uns 40 minuts) produïda per una empresa nord-americana.^[7]
Le Vitrail Diabolique, dirigida per Georges Mélies
White Fawn's Devotion, dirigida per James Young Deer el primer director indi americà.
Willful Peggy (Biograph), dirigida per D.W. Griffith i protagonitzada per Mary Pickford..
The Witch of the Glen (britànica/ Warwick Productions)
The Wonderful Wizard of Oz

Naixements

David Niven
3 de gener – John Sturges, director estatunidenc (d. 1992)
Paulette Goddard (fotograma de Temps moderns)
12 de febrer – Luise Rainer, actriu alemanya (d. 2014)
27 de febrer – Joan Bennett, actriu estatunidenca (d. 1990)
1 de març – David Niven, actor estatunidenc (d. 1983)
8 de març – Claire Trevor, actriu estatunidenca (d. 2000)
23 de març – Akira Kurosawa, director japonès (d. 1998)
23 d'abril – Simone Simon, actriu francesa (d. 2005)
15 de maig – Constance Cummings, actriu francesa (d. 2005)
23 de maig – Scatman Crothers, cantant, músic, ballarí i actor estatunidenc (d. 1986)
3 de juny – Paulette Goddard, actriu estatunidenca (d. 1990)
9 de juny – Robert Cummings, actor estatunidenc (d. 1990)
24 de juny – Martha Sleeper, actriu de cinema i teatre estatunidenca (d. 1987)
4 de juliol – Gloria Stuart, actriu estatunidenca (d. 2010)
27 de juliol – Lupita Tovar, actriu mexicana (d. 2016)
4 d'agost – Anita Page, actriu estatunidenca (d. 2008)
6 d'agost – Charles Crichton, director britànic (d. 1999)
8 d'agost – Sylvia Sidney, actriu de cinema i teatre estatunidenca (d. 1999)
12 d'agost – Jane Wyatt, actriu estatunidenca (d. 2006)
16 d'agost – Mae Clarke, actriu estatunidenca (d. 1992)
19 de setembre – Margaret Lindsay, actriu estatunidenca (d. 1981)
29 de setembre – Virginia Bruce, actriu estatunidenca (d. 1982)
8 d'octubre – Paulette Dubost, actriu francesa (d. 2011)
23 d'octubre – Hayden Rorke, actor de cinema i televisió estatunidenc (d. 1987)
27 d'octubre – Jack Carson, actor canadenc (d. 1963)
4 de desembre – Alex North, compositor estatunidenc (d. 1991)
13 de desembre – Lillian Roth, cantant i actriu estatunidenca (d. 1980)
31 de desembre – Roy Rowland, director estatunidenc (d. 1995)

Debuts

Leah Baird – "Jean and the Waif"
Carlyle Blackwell – "Uncle Tom's Cabin"
Eleanor Caines – "The New Boss of Bar X Ranch"
Grace Cunard – "The Duke's Plan"
Margarita Fischer – "There, Little Girl, Don't Cry"
Alec B. Francis – "Twa Hieland Lads"^[8]
Helen Gardner – "How She Won Him"
Alice Joyce – "The Deacon's Daughter"
J. Warren Kerrigan – "A Voice from the Fireplace"
Mae Marsh – "Ramona"
Asta Nielsen – "Afgrunden"
Mabel Normand – "Indiscretions of Betty"
Wallace Reid – "The Phoenix"
Norma Talmadge – "The Household Pest"
Pearl White – "The Missing Bridegroom"

Referències

↑ Guia del Museu del Cinema. 1a ed. Girona: Fundació Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol, 1998, p. 24. ISBN 84-605-7328-1.
↑ Lawrence, Florence «Growing Up with the Movies (IV)». Photoplay Magazine, 2-1915, pàg. 142-146.
↑ «History of British Pathé – British Pathé and the Reuters historical collection». [Consulta: 13 setembre 2020].
↑ Shail, Andrew. The Origins of the Film Star System: Persona, Publicity and Economics in Early Cinema (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019-05-30, p. 129-130. ISBN 978-1-350-11141-7.
↑ Pawlak, Debra Ann. Bringing Up Oscar: The Story of the Men and Women Who Founded the Academy (en anglès). Open Road Media, 2012-01-10. ISBN 9781453226186.
↑ Wass, Janne. «Police in the Year 2000» (en anglès), 27-03-2018. [Consulta: 13 setembre 2020].
↑ «"A decided innovation": The 3-Reel Vitagraph Production (1910)» (en anglès). Stephen Railton & the University of Virginia. [Consulta: 3 març 2020].
↑ «Alec B. Francis ranks high as Goldwyn player». Motion Picture News, 29-12-1917, pàg. 4549.

[1] Guia del Museu del Cinema. 1a ed. Girona: Fundació Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol, 1998, p. 24. ISBN 84-605-7328-1.

[:6-2] Lawrence, Florence «Growing Up with the Movies (IV)». Photoplay Magazine, 2-1915, pàg. 142-146.

[3] «History of British Pathé – British Pathé and the Reuters historical collection». [Consulta: 13 setembre 2020].

[4] Shail, Andrew. The Origins of the Film Star System: Persona, Publicity and Economics in Early Cinema (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019-05-30, p. 129-130. ISBN 978-1-350-11141-7.

[5] Pawlak, Debra Ann. Bringing Up Oscar: The Story of the Men and Women Who Founded the Academy (en anglès). Open Road Media, 2012-01-10. ISBN 9781453226186.

[6] Wass, Janne. «Police in the Year 2000» (en anglès), 27-03-2018. [Consulta: 13 setembre 2020].

[:0-7] «"A decided innovation": The 3-Reel Vitagraph Production (1910)» (en anglès). Stephen Railton & the University of Virginia. [Consulta: 3 març 2020].

[Ref-8] «Alec B. Francis ranks high as Goldwyn player». Motion Picture News, 29-12-1917, pàg. 4549.

[1]