Wallace Reid

William Wallace Halleck Reid va néixer el 1891 a Saint Louis en el si d’una família d’artistes. El seu pare era l'escriptor, productor, director i actor Hal Reid, la seva mare l’actriu teatral Bertha Westbrook. Els Reid estaven de gira sovint i per tant Wallace ja havia pujat als escenaris amb els seus pares als quatre anys. Va passar la major part dels seus primers anys en escoles privades de New Jersey i Pennsylvania on va destacar en la música i l’atletisme. Podia tocar el piano, el violí, el banjo, el saxo i la bateria.^[2] El 1910, el seu pare va signar un contracte com a guionista amb l'estudi "Selig Polyscope Company" de Chicago i Wallace va decidir que volia ser càmera. Tot i això, degut al seu bon aspecte atlètic, els productors preferien que estigués davant de la càmera en lloc de darrere. Wallace preferia ser càmera, guionista o director, tot menys actor. La seva primera pel·lícula com a actor va ser “The Phoenix” (1910), on interpretava un jove periodista.

Va presentar-se a la Vitagraph amb el guió de l’obra dels seus pares “The Confession”^[3] i tot i que el van contractar com a guionista i director va acabar actuant-hi, primer en papers secundaris acabant donant la rèplica a Florence Turner en nombroses pel·lícules. A continuació, Wallace es va passar a la "Reliance" fent d’actor però també de guionista. Posteriorment es va traslladar a Hollywood, on va ser contractat pel director de la Universal, Otis Turner, com a ajudant de direcció, segon càmera i guionista.^[3] Tot i que era el que buscava, va acabar de nou davant de la càmera participant en multitud de westerns. El 13 d'octubre de 1913, Wallace es va casar a Los Angeles amb Dorothy Davenport, filla d'Alice Davenport i una de les estrelles que havia dirigit o co-protagonitzat pel·lícules.^[4]

Els papers que feia Wallace eren cada vegada més importants, però després d’aparèixer en més de 100 pel·lícules, va decidir acceptar una reducció salarial i un paper menor per treballar amb D.W. Griffith a la seva pel·lícula “El naixement d’una nació” (1915).

Va ser després d'aquesta pel·lícula Wallace va signar amb Jesse L. Lasky un contracte amb la "Famous Players" que el va convertir en una gran estrella i arquetip de l’americà ideal però que va esvanir la seva carrera com a guionista o director. Wallace era alcohòlic i la seva situació va empitjorar durant aquells anys. La seva primera pel·lícula per a la "Famous Players" va ser “The Chorus Lady” (1915). Va participar en més de 60 pel·lícules, incloent “Intolerance” (1916), i va ser el partenaire de Geraldine Farrar en cinc pel·lícules: “Carmen” (1915), “Maria Rosa” (1916), “Joan the Woman” (1916), “The Woman God Forgot” (1917) i “The Devil Stone” (1917). La seva gran popularitat també va ser deguda a les pel·lícules automobilístiques. De fet era un consumat pilot i el 1922 arribaria a participar en una cursa a Indianapolis.^[1] Entre aquestes es poden esmentar “The Roaring Road” (1919), “Excuse My Dust” (1920), “Double Speed” (1920) i “Too Much Speed” (1921). Finalment, també cal destacar algunes comèdies de societat com “The Affairs of Anatol ”(1921) de Cecil B. DeMille.

Quan els Estats Units van entrar a la Primera Guerra Mundial, Wallace tenia 25 anys i es va voler allistar. L'estudi, però, va pressionar perquè no ho fes ja que era la principal estrella de la companyia.^[5] A més, tenia un fill acabat de néixer, Wallace Jr. nascut el 1917, i era l'únic suport econòmic de la família. Al final no es va enrolar però, com altres actors com Charles Chaplin o Mary Pickford, va dedicar molt de temps a promocionar els Liberty Bonus, bons de guerra dels Estats Units.

Les seves pel·lícules constituïen grans èxits econòmics i Wallace era una estrella que treballava contínuament a l'estudi. El 1919, durant el rodatge de la pel·lícula “The Valley of the Giants” va patir un accident quan en tren en el que la companyia es desplaçava cap a Oregon va descarrilar en travessar un pont,^[6] cosa que li va provocar una profunda ferida al cap i que un vidre se li clavés a l’os del braç. L'estudi, per no aturar el rodatge, va enviar el metge de la companyia a Oregon que va arribar 12 hores més tard amb un subministrament de morfina perquè pogués continuar treballant malgrat les ferides. Un cop acabada aquesta, l'estudi ja tenia programada la següent per lo que va continuar subministrant morfina a Wallace cosa que va provocar la seva addició. La combinació d'alcohol i morfina, barrejat amb el treball continuat, en els següents 3 anys participaria en més de dues dotzenes de pel·lícules, va deteriorar la seva salut fent que cap al final amb prou feines pogués actuar.

L’octubre de 1922, el primer dia de rodatge de “Nobody’s Money”, Wallace es va ensorrar. El van ingressar en un hospital. En aquella època no hi havia procediments per a la rehabilitació de la drogoaddicció i Wallace va suportar setmanes en sanatoris, sotmès a tractaments inefectius i tancat en una habitació encoixinada.^[2] La seva situació es va complicar amb una grip^[1] i va morir en braços de la seva dona el 18 de gener de 1923 amb només 31 anys. La seva mort, junt amb el judici per violació i homicidi de Roscoe Arbuckle i l’assassinat del director William Desmond Taylor va constituir un dels majors escàndols dels primers anys de Hollywood.^[7]

La Universal Film Manufacturing Company va ser una companyia establerta a Nova York el 1912 a partir de la fusió de la Independent Moving Pictures (IMP), la Powers Motion Picture Company, la Rex Motion Picture Manufacturing Company, la Champion Film Company, la Nestor Film Company, i la New York Motion Picture Company.[12] Als crèdits de moltes de les pel·lícules de Reid apareixen encara aquestes productores.

El 1915 signa contracte amb Jesse L. Lasky i a partir d’aleshores fins a la seva mort actuarà en produccions de les seves companyes, bàsicament Jesse L. Lasky Feature Play Company, Artcraft Pictures Corporation, Famous Players-Lasky Corporation i Paramount Pictures. També apareixerà en pel·lícules d’altres productores i en aquests casos es detalla de quina es tracta.

• Filmografia de Wallace Reid al catàleg de l'American Film Institute