14 de desembre
data
| << | Desembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs. Queden 17 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1927: Inauguració de la ruta aèria Barcelona - Madrid. La companyia Iberia fa el seu primer vol comercial.
- 2003, Barcelona, Saló del Tinell: PSC, ERC i ICV-EUiA signen el pacte del Tinell i formen un govern tripartit.
- Resta del món
- 867, Roma, Estats Pontificis: Adrià II és nomenat papa, com a successor de Nicolau I.
- 872, Roma: Joan VIII és nomenat papa, com a successor d'Adrià II.
- 1819: Alabama és el 22è estat admès als Estats Units d'Amèrica.
- 1900: Max Planck publica el seu estudi de la teoria quàntica.
- 1911: L'expedició liderada pel noruec Roald Amundsen és la primera a trepitjar el pol sud, passant per davant de l'expedició britànica d'Scott que no sortirà amb vida del continent.
- 1925: Berlín, Alemanya: estrena de l'òpera Wozzeck d'Alban Berg a la Staatsoper.[1]
- 1927: L'Iraq s'independitza del Regne Unit.
- 1946: L'Organització Internacional del Treball es va adherir a les Nacions Unides, sent el primer organisme especialitzat de les Nacions Unides.
- 1947, Madrid: Inauguració de l'Estadi Santiago Bernabéu.
- 1950: Es crea l'ACNUR per una resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides.
- 1979, Regne Unit: Es publica London Calling de The Clash, un dels millors discos de tots els temps segons Rolling Stone.
- 1988, Espanya: Vaga general de 1988 a Espanya.
- 1995, París, França: s'hi signen els Acords de Dayton amb els quals s'acaba la guerra de Bòsnia.
- 2003, Venècia, Itàlia: el Teatre de la Fenice reobre després de l'incendi de 1996.
- 2003, Bagdad, Iraq: els nord-americans anuncien la captura el dia abans de Saddam Hussein a Al-Dawr (a 15 km de Tikrit), tot i que probablement el tenien detingut des de feia almenys deu dies.
- 2004, Millau, França: s'inaugura el Viaducte de Millau, el pont més alt del món.
- 2008, Bagdad: El periodista Muntazer al-Zaidi llença les seves sabates contra el president George W. Bush durant una roda de premsa.
- 2012, Connecticut, Estats Units d'Amèrica: Un home de vint anys entra en una escola de primària i mata 26 persones (entre ells 20 nens d'entre 5 i 10 anys) en el que es coneix com a tiroteig de l'Escola Primària de Sandy Hook, fou la matança més massiva en una escola de la història dels Estats Units.
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1873 - Barcelona: Lluïsa Casagemas i Coll, compositora catalana (m. 1942).[2]
- 1945 - Benimeli (la Marina Alta): Joan Baptista Mengual i Llull, conegut com a Isa Tròlec, escriptor valencià.
- 1982 - Barcelona: Laia Yurss Ramos, jugadora d'hoquei sobre herba catalana.[3]
- 1924 - Barcelona: Teresa Salvador i Salvador, religiosa i activista social catalana (m. 2014).[4]
- 1963 - Figueres: Vicenç Pagès i Jordà, escriptor i crític literari català (m. 2022).
- Resta del món
- 1503 - Saint-Rémy-de-Provence, (França): Nostradamus, astròleg.
- 1546 - Knudstrup, (Dinamarca): Tycho Brahe, astrònom.
- 1631 - Londresː Anne Conway, filòsofa anglesa (m. 1679).[5]
- 1640 - Kent: Aphra Behn, dramaturga, escriptora, traductora i feminista anglesa (m. 1689).[6]
- 1784 - Caserta, : Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies, Princesa de les Dues Sicílies amb l'habitual tractament d'altesa reial dels membres d'aquesta casa sobirana.
- 1789 - Varsòviaː Maria Szymanowska, una de les primeres compositores i pianistes virtuoses poloneses del segle xix (m. 1831).[7]
- 1831 - Segòvia: Arsenio Martínez-Campos Antón, president del govern espanyol (1879-1879).
- 1883 - Tanabe, Japó: Morihei Ueshiba, creador de l'aikido.
- 1895 - Sandringham, Norfolk (Anglaterra): Jordi VI del Regne Unit, Rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord (1936-1952), emperador de l'Índia (1936-1947) i últim rei d'Irlanda (1936-1949).
- 1901 - Palau Reial de Tatoi, Atenes, Grècia: Pau I de Grècia, rei de Grècia des del 1947 al 1964.
- 1909 - Boulder, (Colorado, EUA): Edward Lawrie Tatum, biòleg, químic, genetista i nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1958 conjuntament amb Joshua Lederberg i George Wells Beadle.
- 1914 - Bremen (Estat de Bremen, Imperi Alemany): Karl Carstens, cinquè president de la República Federal Alemanya entre els anys 1979 i 1984.
- 1916 - San Franciscoː Shirley Jackson, escriptora estatunidenca especialitzada en el gènere de terror (m. 1965).[8]
- 1918 - Bellur, Kolar: B. K. S. Iyengar, fundador del ioga Iyengar.
- 1922 - Usman, Unió Soviètica: Nikolai Bàssov, físic soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1964.
- 1924 -Tohmajärvi: Siiri Rantanen, esquiadora de fons finesa que competí els anys 1950/60.[9]
- 1930 - Toronto, Canadà: Suzanne Morrow, patinadora artística sobre gel canadenca (m. 2006).[10]
- 1946 -
- Londres, (Regne Unit): Jane Birkin, model, cantant, actriu i directora de cinema.[11]
- Egeln, RDAː Ruth Fuchs, atleta alemanya especialista en llançament de javelina i guanyadora de dues medalles olímpiques.[12]
- 1947 - Belo Horizonte, (Minas Gerais, Brasil): Dilma Rousseff, presidenta del Brasil. (2011 - 2016).[13]
- 1950 - Salobre (Castella-la Manxa): José Bono Martínez, polític espanyol pertanyent al PSOE.
- 1951 - Amsterdam, (Holanda Septentrional): Jan Timman, escaquista.
- 1960 -
- Weißenfels, Romy Saalfeld, remadora alemanya que competí amb la RDA, medalla d'or als Jocs Olímpics de Moscou.[14]
- Charleston: Catherine Coleman, química estatunidenca i astronauta de la NASA.[15]
- 1966 -
- Saltaː Lucrecia Martel, directora de cine argentina, una de les cineastes més importants de Llatinoamèrica.[16]
- Rødovre, (Dinamarca): Helle Thorning-Schmidt, política danesa.
- 1970 - Varsòvia: Anna Maria Jopek, cantant de jazz i pop polonesa, la gran veu del jazz actual a Polònia.[17]
- 1979 - Chester, (Anglaterra): Michael Owen, futbolista anglès.
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1077: Roma: Agnès d'Aquitània, també Agnès de Poitiers o Emperadriu Agnès, emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic (n. vers 1025).[18]
- 1442 - Saumur, Regne de França: Violant d'Aragó, fou princesa d'Aragó i reina titular de Nàpols (1400 - 1417) i comtessa consort de Provença (1400-1417).[19]
- 1853 - Vallbona de les Monges: Lluïsa Dalmau i de Falç, abadessa del monestir de Vallbona de les Monges.[20]
- 1909 - Madrid: Agustí Querol i Subirats, escultor català (n. 1860).
- 1945 - Mataróː Miracle Andreu i Boigues, una de les primeres metgesses catalanes, ginecòloga i pediatra (n. 1880).[21]
- 1996 - Osseraː Sofia Montaner i Arnau, trementinaire catalana, la darrera que va exercir aquest ofici (n. 1908).[22]
- 2003 - Borriana, Plana Baixa: Assumpta González i Cubertorer, escriptora teatral valenciana (n. 1917).[23]
- Resta del món
- 872, Roma: Adrià II, Papa de l'Església catòlica des del 867 fins al 872.
- 1460, Ferrara: Guarino de Verona, figura primerenca del Renaixement italià.
- 1542, Falkland, Fife, Escòcia: Jaume V d'Escòcia, rei d'Escòcia (1513–1542).
- 1591, Úbeda, Jaén: Joan de la Creu, frare carmelita que escrigué una obra poètica molt eminent (n. 1542).[24]
- 1788
- Madrid: Carles III d'Espanya, rei de les Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788).
- Hamburg (Alemanya): Carl Philipp Emanuel Bach, compositor alemany (n. 1714).
- 1799, Mount Vernon (Virgínia), EUA: George Washington, general i primer president dels Estats Units.
- 1844, Ciutat de Mèxic: Melchor Múzquiz, sisè president de Mèxic (1832).
- 1873, Dresden: Elisabet de Baviera, reina de Prússia (1840-1861).
- 1918, Lisboa, Portugal: Sidónio Pais, president de la República Portuguesa, conegut com el "President-Rei".
- 1933, Torgau: Elisabeth Leisinger, cantant d'òpera alemanya.[25]
- 1945, Dresden: Elisabeth Andrae, pintora alemanya (n. 1876).[26]
- 1947,
- Stourport-on-Severn, Worcestershire, Anglaterra: Stanley Baldwin, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1923-1924) (n.1867).
- Berlín: Lilly Reich, dissenyadora modernista alemanya, una de les poques professores dones de la Bauhaus.[27]
- 1963, Detroit, Michigan (EUA): Dinah Washington, cantant i pianista estatunidenca (n. 1924).[28]
- 1968, Berlín: Margarete Klose, mezzosoprano alemanya (n. 1902).[29]
- 1989, Moscou, Rússia: Andrei Sàkharov, físic nuclear soviètic i drets humans i les llibertats guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1975.
- 1990, Neuchâtel, Suïssa: Friedrich Dürrenmatt, dramaturg suís en llengua alemanya.
- 1993, Buenos Aires: Silvina Ocampo, escriptora argentina. (n. 1903).[30]
- 2003, Barstow, Califòrniaː Jeanne Crain, actriu estatunidenca (n. 1925).[31]
- 2013, Londres, Regne Unit: Peter O'Toole, actor britànic de cinema i teatre (n. 1932).[32]
- 2019, París: Anna Karina, actriu, directora, escriptora i cantant francesa d'origen danès (n. 1940).[33]
- 2021 - Suïssa: Maja Beutler, escriptora suïssa. (n. 1936)
Festes i commemoracions
modifica- Sants: Joan de la Creu, carmelita, doctor de l'Església; Venanci Fortunat, bisbe; Espiridó de Tremithous, bisbe.
Referències
modifica- ↑ Clemens, Andrew. «Wozzeck». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.O005360 [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «La música clàssica en clau femenina. Sis Dones Modernistes. Lluïsa Casagemas». Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona. [Consulta: novembre 2023].
- ↑ «Laia Yurss Ramos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Medalles d'Honor de Barcelona 2007». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 26 gener 2022].
- ↑ «Conway, Anne (1631-1679)» (en anglès). History of Women Philosophers and Scientists. Universitat Paderborn. [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ «Aphra Behn» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ «Maria Szymanowska» (en anglès). A Modern Reveal: Songs and Stories of Women Composers. [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ «Shirley Jackson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Olympedia – Siiri Rantanen». [Consulta: 5 novembre 2024].
- ↑ «Suzi Morrow Bio, Stats, and Results | Olympics at Sports-Reference.com», 18-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-18. [Consulta: 2 febrer 2022].
- ↑ «Jane Birkin | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Ruth Fuchs | German athlete» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ «Dilma Rousseff | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 novembre 2022].
- ↑ «Romy SAALFELD» (en anglès). Olympic.org. The International Olympic Committee, 15-06-2016. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Astronaut Biography: Catherine Coleman». Space Facts. Biographies of U.S. Astronauts. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «La cineasta Lucrecia Martel presidirá el jurado del Festival de Venecia 2019» (en castellà), 24-06-2019. [Consulta: 3 novembre 2021].
- ↑ «Anna Maria Jopek, 14.12.1970» (en anglès). Culture.pl. Institut Adam Mickiewicz. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ Gierszewska-Noszczyńska, Matylda. «Agnes von Poitou» (en alemany). Ingelheim am Rheim. [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ Pons, Marc. «Mor Violant d’Aragó, la darrera Bel·lònida legítima, que no va poder ser reina», 14-12-2019. [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ Piquer i Jover, Josep Joan. Abaciologi de Vallbona (1153-1977). Santes Creus: Fundació d'Història i Art Roger de Belfort, 1978, pàg. 351-369. ISBN 84-400-5204-9.
- ↑ «Miracle Andreu i Boigues. Fotografies». Galeria de Metges Catalans. Col·legi de Metges de Barcelona. [Consulta: 13 abril 2021].
- ↑ «Visita al cor de Catalunya: Gósol i la Vall de la Vansa». Estel Roig, 23-11-2018. [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ «Assumpta González i Cubertorer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ «Joan de la Creu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Mülberger, Elisabeth Helene» (en alemany). LEO-BW. Landeskunde entdecken online (Arxius estatals de Baden-Württemberg). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Vita» (en alemany). Elisabeth Andrae. Ingelore Helbig. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Lilly Reich». Werkbundarchiv - Museum der Dinge. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Dinah Washington» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑ Warrack, John; West, Ewan. The Concise Oxford Dictionary of Opera (en anglès). Oxford University Press, USA, 1996-03-07, p. 267. ISBN 978-0-19-280028-2.
- ↑ «Silvina Ocampo | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ «Jeanne Crain». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ Peter O'Toole, star of Lawrence of Arabia, dies aged 81 a The Guardian, 15/12/2013 (anglès)
- ↑ «Anna Karina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 juliol 2020].