Esquí

Un practicant de l'esquí s'anomena esquiador, o snowboarder si porta taula.

Diversos tipus d'esquí són populars, especialment a climes freds, i molts tipus de competicions d'esquí estan reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional (COI), la Federació Internacional d'Esquí (FIS) i altres organitzacions esportives.

A les regions on l'esquí ha estat tradicionalment més arrelat, a les parts nevades d'Escandinàvia, tant l'esquí recreatiu com competitiu pot referir-se a les variants d'esquí de fons, esquí de muntanya, així com a les internacionalment més conegudes d'esquí alpí.

Per a molta gent, "esquiar" vol dir esquí alpí recreatiu on es visita una estació d'esquí; compra els bitllets dels remuntadors o forfets, s'equipa amb roba d'abrigar, esquís, botes d'esquí, pals d'esquí, i puja en un telecadira o algun altre tipus de remuntador. En arribar al cim, l'esquiador surt del remuntador i comença el descens, arrossegat per la gravetat. No es recomana que s'intenti llevat que s'hagi anat a una escola d'esquí o s'hagi après a girar i frenar amb seguretat. Si no és el cas, la trajectòria que es pren pot esdevenir incontrolable i la velocitat que s'agafa, excessiva, reduïda només per objectes estàtics com ara arbres.

En aquest punt, la gent que no ha esquiat mai pot fer-se la següent pregunta: "Per què ho hauria de fer?". Hi ha moltes respostes possibles, potser tantes com esquiadors, però una resposta simple pot ser "perquè es gaudeix". És cert que hi ha el risc, però curiosament això és precisament part de l'atractiu de l'esport; és, després de tot, el mètode de transport terrestre més ràpid sense assistència mecànica. És possible assolir una unió de cos i ment practicant aquest esport en la qual la ment encomana al cos actuar excepcionalment, mentre que el cos confia en la ment per no dirigir-lo cap a un estimball. Un sentit d'harmonia i d'experiència així pot resultar en una sensació de plenitud d'un mateix.

Amb més de 5.000 anys d'història,^[3] els primers indicis de l'existència de l'esquí es remunten a l'any 2500 aC. El primer d'ells és un gravat en pedra de feldespat que va ser descobert a l'illa de Rodódy (Noruega) en el qual s'aprecia un caçador amb esquís, però també n'existeixen d'altres, com una imatge d'un caçador entre rens a Rússia. El primer text escrit en el qual s'esmenta aquesta activitat es troba 3000 anys després. En ell, l'historiador romà d'Orient Procopi descriu una cursa sobre la neu. D'altra banda, a la Xina també hi ha testimoniatges escrits que conten que els pobles nòrdics caçaven sobre cavalls de fusta que duien als peus.^[4][5] L'esquí va néixer a causa de la complicació per a desplaçar-se, comerciar, lluitar o caçar en les zones on la neu pot acumular-se mesos seguits sense fondre's. En el Holmenkollen Ski Museum o en el Nozawa Ski Museum es troben alguns dels primers esquís i les diferents grandàries que tenien, sobrepassant alguns els 3 metres de longitud.^[6]

L'esquí es va popularitzar i va créixer prop de 1900. Pels europeus, après dels seus veïns noruecs, servia sobretot per gaudir. L'esport va continuar utilitzant l'equip nòrdic durant molt de temps. Això es pot veure a les il·lustracions dels primers Jocs Olímpics d'Hivern. La inauguració va ser el 1924 a Chamonix, França. Només hi va haver cinc esports.

L'equip bàsic consta de:

• Un parell d'esquís (o taules d'esquí) amb les seves fixacions correctes
• Unes botes d'esquí adequades al tipus d'esquí, o disciplina i les quals han d'estar ajustades a les fixacions dels esquís que s'usaran en el descens.
• Encara que poca gent l'usa per comoditat, el casc és important, ja que per molt veterà que se sigui l'esquí no deixa de ser un esport extrem que implica riscos. Cada vegada més gent fa servir el casc en aquests esports.
• Dos pals, que serveixen per tenir una bona percepció del terreny, que permet a l'esquiador poder posicionar-se correctament. Els pals donen equilibri i ritme a més de ser molt útils per impulsar i altres usos auxiliars.
• Roba abrigada
• Proteccions
• Dispositiu de localització per si passa algun accident cal estar localitzat

En totes les competicions la classificació s'estableix en funció del temps emprat en completar el recorregut. Existeixen les següents modalitats:

Descens

És la prova més llarga de totes, en el seu recorregut s'assoleixen les velocitats més elevades de totes les disciplines, on el corredor haurà de demostrar audàcia i resistència. Cada corredor realitza una sola baixada donant-se la primera plaça a qui inverteixi menys temps.

Super-G

Super-Gegant és una combinació de la velocitat pròpia d'un gegant i la precisió necessària per traçar les corbes en eslàlom gegant, o que demanarà al corredor una especial coordinació. El recorregut és menys llarg que el Descens, cada corredor efectua una sola baixada i el guanyador és el que inverteix menys temps.

Eslàlom

Es desenvolupa sobre el recorregut més curt de totes les disciplines, marcat amb portes de pals simples, els viratges són molt tancats requerint una especial habilitat en el seu encadenament. Com en eslàlom Gegant cada participant realitza dues mànigues diferents, traçades sobre la mateixa Pista, que s'haurà celebrat el mateix dia. El guanyador serà qui acumuli menys temps en la suma de les dues baixades.

Eslàlom gegant

Reduint les distàncies entre portes i amb menys portes que l'eslàlom, el traçat exigeix girs més tancats que les proves de velocitat, demandant una gran qualitat tècnica per part de l'atleta, qui efectua dues baixades per recorreguts de diferent traçat a la mateixa àrea i durant el mateix dia. El vencedor serà qui en la suma de les dues mànegues o en la seva millor màniga acumuli menys temps.

Combinada

Respon a la realització d'una prova de velocitat (Descens) i una d'eslàlom a dues mànigues. La suma dels dos millors temps determina al guanyador. Les proves de Combinada requereixen una realització exclusiva independent d'altres proves, tot i que els recorreguts tendeixen a ser menys llargs que les proves clàssiques. Així mateix es realitzen en el mateix dia. La Combinada ha de distingir-se de la valoració anomenada també combinada, que resumeix qualificacions d'una Prova de velocitat o Gegant, sumades a la d'un eslàlom, celebrades de forma clàssica, en dies diferents i que la qualificació s'obté segons reglament per la suma de punts o de temps.

Paral·lel

És una especialitat poc practicada, que sol situar-se com a colofó d'una copa o lliga per sistema de punts. La prova consisteix en dos marcatges paral·lels sobre una pista més curta que l'eslàlom, on els corredors van actuant per parelles i que després de dues baixades, cadascuna d'elles per un carrer diferent, guanya el que menys temps ha invertit. En ser el recorregut curt, s'aprecia una gran lluita en l'arribada a meta per ser el primer per part dels contendents fins a proclamar-se vencedor.

• Esquí alpí
• Esquí de fons
• Carving

• Informació detallada i actualitzada sobre les estacions d'esquí de tot el món
• Mapa Interactiu de totes les estacions d'esquí del món Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

Viccionari