Blatodeus

Són insectes que han perdut parcialment o totalment la capacitat de volar, tot així mantenen dos parells d'ales típics dels insectes més o menys atrofiades en els estadis adults.

Tenen un desenvolupament hemimetàbol, ja des del naixement passa per diferents estadis nimfals separats per mudes periòdiques de la seva cutícula de quitina. Entre els diferents estadis no hi ha canvis substancials del nínxol ecològic que ocupen i alguns són gregaris compartint el mateix espai individus en diferents etapes del desenvolupament, fenomen conegut com a paurometabolia, al contrari d'altres insectes que són heterometàbols, com ara els odonats.

Alguns dels primers escrits fan referència a paneroles per a usos mèdics. Dioscòrides Pedaci (s.I), Kamal al-Din al-Damiri i Abu Hanifa ad-Dainuri (segle IX) van proposar medicaments a base de paneroles mòltes amb oli o bullides. La llista de problemes a tractar així incloïa el mal d'orella, ferides obertes i trastorns ginecològics.

Els primers fòssils semblants a blatodeus daten del període carbonífer fa entre 354-295 milions d'anys. Tot i així, aquests fòssils difereixen dels blatodeus moderns per disposar d'un llarg ovipositors i són els ancestres dels mantodeus així com de les paneroles actuals. Els 1rs fòssils de blatodeus moderns amb ovopositors interns apareixen al començament del Cretaci.

Els entomòlegs combinen mantodea, isoptera i blattodea en un grup superior anomenat Dictyoptera. Evidències actuals suggereixen fortament que els tèrmits evolucionaren directament des de les paneroles veritables. Si aquest fós el cas, llavors Blattodea excloent els isòpters no seria un grup monofilètic i els isòpters serien avui en dia una família (o epifamília) de paneroles. ^[2]

Les paneroles són generalment omnivores. Una excepció és la panerola Xilòfaga del gènere Cryptocercus, amb diverses espècies trobades a Rússia, Xina, Corea i els EUA. Tot i que són incapaces de digerir la cel·lulosa per elles mateixes, mantenen una relació de simbiosi amb protozous que si que ho fan, permetent extreure nutrients. En aquest aspecte s'assemblen als tèrmits i recerques actuals suggereixen que el gènere (biologia) Cryptocercus és més restretament relacionat als tèrmits que no pas altres blatodeus. Les paneroles són més comunes en climes tropicals i subtropicals. Algunes espècies estan estretament relacionades als habitatges i es localitzen en aquests casos a prop de cubells d'escombraries o a la cuina.

Les paneroles, com tots els insectes, respiren a través d'un sistema de tubs anomenats tràquees. Les tràquees d'insectes són adjuntes als espiracles, excepte el cap. Així, tots els insectes, incloent-hi les paneroles, poden respirar sense el cap. Les vàlvules s'obren quan el CO₂ nivell en l'insecte arriba a un nivell alt; llavors el CO₂ difón fora de les tràquees a l'exterior i fresc aire oxigenat. El sistema traqueal porta l'aire directament a les cèl·lules bifurcant-se contínuament com un arbre fins que els seus traquèoles de cutícula més fina estiguin associats amb cada cèl·lula, permetent que l'oxigen gasós es dissolgui al citoplasma a l'altre costat del folre de cutícules fina de la traqueola. El CO₂ difon fora de la cèl·lules a la traquèola.

Els insectes no tenen pulmons i així no respiren activament a la manera de pulmons dels vertebrats. Tanmateix, en alguns insectes molt grans el procés de difusió passiva és insuficient per a proporcionar oxigen al flux idòni i la musculatura del cos es pot contreure rítmicament per forçar l'entrada d'aire als espiracles, essent un tipus de respiració. ^[3]

Les paneroles poden sobreviure la disseccióquirúrgica estèril del cap durant període molt llarg, especialment si últimament s'ha alimentat, però naturalment són incapaces d'alimentar-se i moren al cap d'unes poques setmanes d'inanició.^[4]

Les paneroles femelles sovint porten estoigs a l'extrem de l'abdòmen on estan els ous, anomenades ooteques. L'ooteca de la panerola germànica conté entre 30–40 ous, llargs i prims, empaquetats com a frankfurts. Els ous

Els ous sorgeixen de la pressió combinada de les nimfes que s'empassen aire i són inicialment de color blanc brillant nimfes, s'endureixen i enfosqueixen en aproximadament quatre hores. La seva etapa blanca és transitòria mentre surten i la posterior muda ha portat a moltes persones a afirmar haver vist paneroles albines.

B. germanica porta una ooteca que conté al voltant de 40 ous. Deixa caure la càpsula abans de sortir. El desenvolupament des d'ous fins a adults dura entre 3 i 4 mesos. Les paneroles poden arribar a viure un any. La femella pot produir fins vuit ooteques al llarg del seu cicle reproductor; en condicions favorables, pot produir entre 300 i 400 descendents. Altres espècies de paneroles, tanmateix, poden produir un nombre extremadament alt d'ous en una vida, però només necessitar una sola còpula a la seva vida.

La panerola més gran descrita fins ara prové d'Australia giant burrowing cockroach, que pot créixer fins a 9 cm de llargària i pesar més de 30 grams. Comparable en mida és la panerola gegant Blaberus giganteus, que creix en longitud similar, però no tant pesada.

Les paneroles es troben entre els animals més resistents del planeta, algunes espècies són capaces de mantenir-se actives durant un mes sense menjar o essent capaces de sobreviure amb recursos limitats tals com cola de segells.^[5] 

Alguns poden viure sense aire durant 45 minuts o alentir els batecs del cor.

Existeix la creença popular o llegenda urbana que les paneroles repoblaran la Terra si la humanitat s'auto-destruís a causa d'una guerra nuclear. Les paneroles tenen una major resistència a les radiacions que els vertebrats, amb una dosi letal entre 6-15 vegades major que els humans. Tot i així, no són excepcionalment resistents a les radiacions amb comparació a d'altres insectes com la mosca de la fruita.^[6]

L'habilitat de suportar millor les radiacions que els humans es pot explicar en termes de cicle cel·lular. Les cèl·lules són més vulnerables als efectes de la radiació quan s'estan dividint. Les cèl·lules de la panerola es divideixen només un cop quan es troben en cada cicle de muda, la qual cosa passa setmanalment en paneroles joves. Les cèl·lules de l'animal triguen 48 hores per a completar un cicle, el que deixaria prou temps a la radiació per a afectar-les, però no totes les paneroles ho farien al mateix temps. Això significa que n'hi hauria de no afectades per la radiació i que per tant sobreviurien, almenys inicialment.^[7]

Els peneroles han mostrat conductes emergents.^[8]

Un estudi de la Universitat de Florida mostra que les paneroles deixen rastres químics a la seva femta. Altres escarabats segueixen aquestes traces per descobrir fonts de menjar i d'aigua, i també per descobrir on estan amagats. La investigació ha mostrat que la presa de decisions basada en el grup és responsable de més comportaments complexes com ara l'assignació de recursos. Un estudi on 50 individus es posaven en un plat amb tres refugis amb capacitat per a 40 insectes a cada un, els insectes s'arranjaven en dos refugis amb 25 insectes, deixant buit el tercer. Si la capacitat dels refugis s'augmentava fins a més de 50 insectes per refugi, tots els escarabats s'arranjaven en un refugi. Els investigadors trobaven un equilibri entre cooperació i competència en el comportament de presa de decisió col·lectiva trobat en escarabats. Els models utilitzats en aquesta recerca també poden explicar la dinàmica de grup d'altres insectes i animals.^[8]

Un altre estudi provava la hipòtesi que les paneroles utilitzen només dues informacions per decidir on anar-se'n sota aquelles condicions: que fosc està i quants dels seus amics són allà. L'estudi dirigit per José Halloy i col·legues al Universitat Lliure de Brussel·les i altres institucions europees creaven un conjunt de petits robots que eren reconeguts com a congèneres i així manipular la seva percepció de massa crítica.^[9]

A banda, investigadors a la Tohoku University van fer un experiment de condicionament clàssic amb paneroles i van descobrir que els insectes associaven l'olor de vainilla i menta amb el sucre. ^[10]

Les paneroles són eminentment nocturnes i normalment fotofòbiques, pel que corren quan s'exposen a la llum. De forma excepcional la panerola oriental és atreta per la llum.

Un estudi nacional als EUA (2005) en factors pque predisposen a l'asma en estudis infantils a l'interior de les ciutats demostrava que els al·lergògens provinents de paneroles semblen empitjorar els símptomes d'asma més que uns altres factors coneguts. Aquest estudi, finançat per l'Institut Nacional de Ciències de Salut Mediambientals (NIEHS) i l'Institut Nacional d'Al·lèrgia i Malalties Contagioses (NIAID), és el primer estudi a gran escala per classificar factors d'asma segons la severitat.

Addicionalment, un estudi de recerca de 2005, patrocinat per l'Associació de Gestió de Plagues Nacional (NPMA), mostra una disparitat en el coneixement de propietaris de domicilis sobre aquest lligam. Només un 10% dels propietaris enquestats als EUA preceben que les paneroles són una amenaça a la salut de la seva família.

Les paneroles viuen en una ampla diversitat d'ambients. Les espècies de plagues de paneroles s'adapten immediatament a una varietat d'ambients, però prefereixen condicions càlides de dins dels edificis. Moltes espècies tropicals prefereixen ambients fins i tot més càlids i humits i no infesten la majoria de cases. Es calcula que aproximadament només 20 espècies de paneroles d'entre les 3.500 espècies descrites poden molestar a l'home.

Hi ha diversos paràsits i depredadors de les paneroles, però poques d'aquestes han resultat altament efectives en el control de les paneroles per al control biològic. Les vespes de la familia Evaniidae són potser els insectes depredadors, ja que ataquen a les ootequesi les vespes de la familia Ampulicidae són depredadors de paneroles adultes i nimfals (p.ex., Ampulex compressa). El centpeus, tot i així, és probabement un depredador efectiu de paneroles, però igualment en domicilis les persones troben inacceptable la presència d'altres animals.

Les mesures preventives inclouen mantenir els aliments emmagatzemats en contenidors estancs, galledes de les escombraries que tinguin una tapa hermètica, la neteja freqüent i escrupulosa de la cuina i aspiracions regulars. També s'haurien de reparar potencials fuites d'aigua, com aixetes que gotegen. És també necessari segellar qualsevol possible punt d'entrada: els sòcols de com ara forats en entre armaris de la cuina, tubs, les finestres i les portes amb una mica de llana d'acer o xarxa de coure i una mica de ciment, massilla o silicona.

Només en aquells casos en què no s'ha acomplert alguna d'aquestes mesures preventives es pot produir la infestació. Una cop s'instaura una infestacio de paneroles, es pot alleugerir el problema del control químic. No obstant l'anàlisi de les causes i l'adopció de mesures correctores poden reduir el risc de re-infestació. Les estacions d'esquers que contenen gels en base d'hidrametilnona o fipronil o d'altres biocides, així com les pòlvores d'àcid bòric, són toxiques per a les paneroles.

Els esquers amb ovicides són també bastant eficaços per al control d'una població de paneroles. Adicionalment composicions de deltametrina són molt efectives.

Disminuir la tempreratura de l'hàbitat a la vora del punt de congelació pot esterilitzar la majoria d'ous. Aquest mètode pot ser pràctic en cases rurals, però és altament impracticable en ciutats.

A l'Àsia, els propietaris de cotxes usen fulles de Pandan com a repelent natural per a paneroles en els seus vehicles.^[11]

P. americana es conegut que pot estar vora tres mesos sense menjar i un mes sense aigua. Viuen freqüentment a l'aire lliure, tot i que prefereixen climes càlids i es considera que són mesòfils estrictes. Són prou adaptables per a sobreviure a temperatures properes a la congelació ^[12]

• Blaberus discoidalis, panerola "discoide" o falsa death's head
• Blaberus craniifer, panerola veritable death's head
• Blatta orientalis, panerola oriental o més comunament panerola negra.
• Blatella germanica, Panerola germànica comunament escarbat de cuina.
• Blatella asahinai, Panerola asiàtica (rara als Països Catalans).
• Eurycotis floridana, Florida woods cockroach
• Gromphadorhina portentosa, Madagascar hissing cockroach
• Parcoblatta pennsylvanica, panerola dels boscos de Pennsylvania.
• Periplaneta americana, Panerola americana. Importada al port de Barcelona entre els finals dels 80 i principis del 90, s'ha anat extenent per tota la península ibèrica.
• Periplaneta australasiae, panerola australiana.
• Periplaneta brunnea, panerola bruna.
• Periplaneta fuliginosa, o panerola smokybrown
• Pycnoscelus surinamensis, panerola del Surinam
• Supella longipalpa, panerola banda café es criada per a alimentació de serps i tarantules que requereixens ser alimentats amb esquers vius.

• Blattodea Species File Catàleg mundial on-line de paneroles. (anglès)
• Llibre on line sobre paneroles. (anglès)
• Allpet Roach Forum Comunitat amb fòrum sobre paneroles (fund. 1998). (anglès)
• The Cockroach Forum Fòrum de discussió sobre paneroles. (anglès)
• Blattodea Culture Group Informació sobre paneroles i detalls sobre una societat per a l'estudi de les paneroles (fund. 1986) (anglès)
• Order Blattodea (Cockroaches), Exploring California Insects Fotografies d'agunes espècies californianes. (anglès)
• Cockroach health threats (anglès)
• UC Davis on cockroaches (anglès)
• The cockroach FAQ (anglès)
• Cockroach Pest Control Information - National Pesticide Information Center (anglès)
• Fact sheet de la Universitat de Harvard University sobre paneroles d'Amèrica (anglès)
• Les paneroles a la ciutat Document informatiu de l'Agència de Salut Pública de Barcelona.

• Cockroaches: Ecology, Behavior, and Natural History, by William J. bell, Louis M. Roth, and Christine A. Nalepa, ISBN 0-8018-8616-3, 2007
• Firefly Encyclopedia of Insects and Spiders, edited by Christopher O'Toole, ISBN 1-55297-612-2, 2002

• Insects: Their Biology and Cultural History, Bernhard Klausnitzer, ISBN 0-87663-666-0, 1987

Plantilla:Enllaç AD