Blanca de Nápols

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Blanca de Nápols
Reina consort d'Aragón
Reina consort d'Aragón
29 d'octubre de 1295-14 d'octubre de 1310
Naixencia	1280 Nápols
Muerte	14 d'octubre de 1310 Barcelona (Corona d'Aragón)
Enterreco	Monesterio de Santes Creus
Predecesor	Isabel de Castiella
Succesor	María de Chipre
Conchuche/s	Chaime II d'Aragón
Casa reyal	Casa de Anchú-Sicilia
Pai	Carlos II de Nápols
Mai	María d'Hongría
Sinyal

Blanca de Nápols (Nápols, 1280 - Barcelona, 14 d'octubre de 1310) estió princesa de Nápols y reina consort d'Aragón.

Filla d'o rei Carlos II de Nápols y d'a suya muller María d'Hongría. En o tractau d'Anagni de 1295 se concertó o suyo matrimonio con o rei Chaime II, matrimonio que se celebró o 29 d'octubre de 1295 en o Monesterio de Santa María de Vilabertrán. Fue una muller de gran relichiosidat que acompanyó a o suyo hombre en numerosas ocasions, mesmo en bellas expedicions militars.

Blanca de Nápols tenió a suya propia Cancellería Reyal. Morió en Barcelona y fue enterrada en o monesterio de Santes Creus.

En aviento de 1835, mientres a Primera Guerra Carlista, tropas gubernamentals integradas por a Lechión Forana Francesa (procedent de Alcheria) y cuantas companyías de migueletes se aloixaron en l'edificio monacal, causando a-saber-los destrozos en o mesmo. As tumbas reyales de Blanca d'Anchú y o suyo mariu fuoron profanadas. Mientres que as restas de Chaime II fuoron cremadas, encara que pareixe que bellas restas remanioron en o sepulcre, la momia d'a reina fue chitada enta un pozo, d'on fue quitada en 1854.

Blanca y o rei Chaime tenioron diez fillos:

• Chaime d'Aragón (1296-1334), que renunció a os suyos dreitos reyals dimpués de casar-se con Alionor de Castiella.
• Alifonso IV d'Aragón (1299-1336), rei d'Aragón, rei de Valencia y conte de Barcelona.
• María d'Aragón (1299-1347), casada con Pero de Castiella y, dimpués d'enviudar, moncha en o Monesterio de Santa María de Sixena.
• Constanza d'Aragón (1300-1327), casada con Don Chuan Manuel.
• Blanca d'Aragón (c. 1301-1348), moncha y priora en o Monesterio de Santa María de Sixena.
• Isabel d'Aragón (1302-1330), que casó en 1315 con Frederico I d'Austria.
• Chuan d'Aragón (1304-1334), arcebispe de Toledo, de Tarragona y patriarca d'Aleixandría.
• Pero IV de Ribagorza (1305-1381), conte de Ribagorza, de Ampurias y de Prades.
• Remón Berenguer I d'Ampurias (1308-1364), conte de Prades y sinyor d'a Villa d'Elch.
• Violant d'Aragón (1310-1353), casada con Felipe, despota de Rumania y fillo de Felipe I de Tarento, y posteriorment con Lope Ferrench de Luna, primer conte de Luna.

• Se veigan as imáchens de Commons sobre Blanca de Nápols.