ascendir

Borrowed from Latin ascendere, with normal change of conjugation to -ir.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.sənˈdi]
• IPA^(key): (Valencia) [a.senˈdiɾ]

ascendir (first-person singular present ascendeixo, first-person singular preterite ascendí, past participle ascendit)

1. (intransitive) to ascend, to rise

   Synonym: pujar

   Antonym: descendir

2. (transitive) to promote (raise to a more important rank)

   Synonym: promoure

• ascens
• ascensió

• “ascendir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “ascendir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “ascendir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “ascendir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.