penis

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) /ˈpɛ.nis/
• Rimes: -ɛnis

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) oriental /ˈpɛ.nis/, occidental /ˈpe.nis/
• Rimes: -ɛnis
• Etimologia: Cultisme del llatí pēnis, segle XX. Doblet via el diminutiu de penicil·lina i de pinzell.

penis m. ‎(plural invariable)

1. (anatomia) Òrgan sexual masculí per a la còpula i la micció.

• carall, cigala, cuca, fal·lus, membre, pardal, piu, pixa, quirra, tita, titola, verga

penis

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb penar.

• penes, penos

• Síl·labes: pe·nis (2)
• Anagrames: espín, pensi, pensí, pesin, pisen

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

• Pronúncia: /ˈpiːnɪs/ àudio (EUA) ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí pēnis.

penis ‎(plural penises o penes)

1. (anatomia) penis

• tarse, pintle, cock, dick, knob, meat, prick

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpeː.nɪs/

pēnis m. ‎(genitiu pēnis)

1. cua
2. (Terminologia Anatomica) penis

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	pēnis	pēnēs
Vocatiu	pēnis	pēnēs
Acusatiu	pēnem	pēnēs
Genitiu	pēnis	pēnium
Datiu	pēnī	pēnibus
Ablatiu	pēne	pēnibus

penīs

1. datiu plural de penus
2. ablatiu plural de penus