mono-

• Etimologia: Forma prefixada del grec antic μόνος ‎(mónos, «un, únic, solament»).

mono- ‎(àton)

1. Indicació d’unicitat, un de sol.

• mon-

• uni-

• Obres de referència: DIEC, DNV

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmo.no/
• Etimologia: Del grec antic μόνος ‎(mónos, «un, únic, solament»).

mono-

1. mono

• uni-

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mono-