moneta

• Pronúncia^ⓘ: /moˈneː.ta/
• Etimologia: Del llatí monēta.

moneta f. ‎(plural monete)

1. moneda

   Un tempo le monete valevano esattamente il proprio peso, ma oggi il valore dipende solitamente dal materiale impiegato per coniarle.

   Va haver un temps en què les monedes valien exactament el que pesaven, però avui dia el seu valor depèn només del material emprat per encunyar-les.

• divisa, valuta

moneta

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de monetare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de monetare

• Síl·labes: mo·né·ta (3)
• Heterograma de 6 lletres (aemnot)

• Diccionari Treccani

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /mɔˈneː.ta/
• Etimologia: De Juno Monēta («Juno l'avisadora»), nom del temple romà on estava la seca.

monēta f. ‎(genitiu monētae)

1. moneda
2. encuny

   Ex.:Nomina Graeca Latinā monetā percussa.—(«Paraules gregues posades en l'encuny de monedes llatines.»)