go

go m.

1. Joc de taula d'estratègia originari de la Xina en el qual, alternativament i sobre un tauler, dos jugadors van disposant pedres negres i blanques a les 361 interseccions d'una quadrícula tractant de dominar el màxim terreny possible a la vegada que ofegant les cadenes de pedres de l'oponent per capturar-les.

• Síl·labes: 1

• Article corresponent a la Viquipèdia

go ‎(3a persona singular present goes, gerundi going, passat went, participi gone)

1. anar

go ‎(plural goes)

1. (esports) tanda, torn

go ‎(acusatiu go-on, plural go-oj, acusatiu plural go-ojn)

1. Nom de la vuitena lletra de l'alfabet esperantista.

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre go