timoner
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /ti.muˈne/ balear /ti.moˈne/, /ti.muˈne/ Occidental: nord-occidental /ti.moˈne/, valencià /ti.moˈneɾ/
Adjectiu
[modifica]timoner m. (femení timonera, plural masculí timoners, plural femení timoneres)
- Pertanyent o relatiu al timó.
Traduccions
[modifica]Nom
[modifica]timoner m. (plural timoners)
- Qui governa el timó d'una nau.
Traduccions
[modifica]Qui governa el timó
- Afrikaans: stuurman (af)
- Alemany: Steuermann (de) m.
- Anglès: helmsman (en)
- Armeni: ղեկավար (hy) (khekavar)
- Castellà: timonel (es), timonero (es)
- Còrnic: lewydh (kw) m.
- Danès: styrmand (da) c.
- Feroès: stýrimaður (fo) m.
- Finès: peränpitäjä (fi)
- Francès: barreur (fr) m., timonier (fr) m.
- Friülà: tamonîr (fur) m.
- Gallec: temoneiro (gl) m.
- Grec antic: κυβερνήτης (grc) m. (kybernḗtēs)
- Hebreu: הַגַּאִי (he) m.
- Italià: timoniere (it) m.
- Japonès: 舵手 (ja)
- Llatí: naviductor (la), nauclerus (es), gubernator (la) m.
- Macedoni: кормила́р (mk) m.
- Neerlandès: stuurman (nl)
- Polonès: sternik (pl) m.
- Portuguès: timoneiro (pt) m.
- Romanès: cârmaci (ro) m.
- Rus: шту́рман (ru) m. (xtúrman)
- Suec: rorsman (sv)
- Tagal: tagaugit (tl)
- Txec: kormidelník (cs) m.
- Ucraïnès: керманич (uk) m. (kermanitx)
- Xinès: 舵手 (zh) (duòshǒu)
Miscel·lània
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 673.