inclinar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iŋ.kɫiˈna/
Occidental:	nord-occidental /iŋ.kɫiˈna/
	valencià /iŋ.kɫiˈnaɾ/, /iŋ.kɫiˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: inclinà
• Etimologia: Del llatí inclināre ‎(«desequilibrar la balança»), de in- ‎(«estar en») i cliens ‎(«persona protegida o acollida per un ciutadà romà»); per la importància que tenien el nombre de cliens o protegits per a un candidat polític, segle XIV.

inclinar trans., pron. ‎(pronominal inclinar-se)

1. Tòrcer cap avall alguna cosa.
2. Girar o persuadir algú que faci alguna cosa.
3. (pronominal) Decantar-se cap un costat.
4. (pronominal) Tenir propensió natural a alguna cosa.

Paradigmes de flexió: inclino, inclina, inclinem

• decantar

• desinclinar
• inclinança
• inclinòmetre

• inclinable
• inclinació
• inclinat
• inclinatiu

• Síl·labes: in·cli·nar (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: inclinar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \iŋ.kliˈnaɾ\
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí inclināre.

inclinar trans., pron. ‎(pronominal inclinarse, present inclino, passat incliné, futur inclinaré)

1. inclinar

• Síl·labes: in·cli·nar (3)