mem

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈmɛm/ⓘ
	balear /ˈməm/ⓘ, /ˈmɛm/
Occidental:	/ˈmem/ⓘ

• Rimes: -ɛm
• Etimologia: Nom 1, de l'hebreu מם ‎(mem), del protosemític *maym ‎(«aigua»).
• Etimologia: Nom 2, de l'anglès meme, de memory ‎(«memòria») per analogia amb gene ‎(«gen»).
• Etimologia: Nom 3, onomatopeic.
• Etimologia: Interjecció, de meem, de meiam, de veiam, de vejam, imperatiu antic de veure.

mem f. ‎(plural mems)

1. Primera lletra dels alfabets semítics fenici, arameu, hebreu i d’altres derivats.

Alfabets semítics nord-occidentals

	àlef	bet	guímel	dàlet	he	vau	zain	het	tet	iod	caf	làmed	mem	nun	sàmec	ain	pe	tsade	cof	reix	xin	tau
Fenici
Arameu
Hebreu	א	ב	ג	ד	ה	ו	ז	ח	ט	י	כ ך	ל	מ ם	נ ן‬	ס	ע	פ ף‬	צ‬ ץ‬‬	ק‬	ר‬	ש	ת
Siríac	ܐ	ܒ	ܓ	ܕ	ܗ	ܘ	ܙ	ܚ	ܛ	ܝ	ܟ	ܠ	ܡ	ܢ	ܣ ܤ	ܥ	ܦ	ܨ	ܩ	ܪ	ܫ	ܬ
	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	20	30	40	50	60	70	80	90	100	200	300	400

• mim (àrab)
• mu (grec)

mem m. ‎(plural mems)

1. Entitat mínima de pensament.

   «És una màxima generalitzada, quasi un mem, que el llenguatge col·loquial arriba d’una forma més directa al lector i, per tant, pot ajudar a donar més verisme a aquelles situacions que el requeresquen al llarg de la narració.» (Francesc Mompó, El llenguatge col·loquial en la meua obra (pàg. 163), 2009)

2. Contingut d'internet, sovint de caràcter humorístic, que es difon massivament, però lleugerament adaptat, com ara menes de vídeos, plantilles d'imàtgens, etc.

mem m. ‎(plural mems)

1. (infantil menorquí) mam (aigua o altra beguda)

• mema

• tenir mem = tenir set
• voler mem = voler beure

mem

1. (mallorquí) vejam

   Mem vol dir mostra'm-ho.

   (dita per fer riure)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Termcat, ésAdir
• Termfolk