fitxa

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfi.t͡ʃə/, occidental /ˈfi.t͡ʃa/
• Etimologia: Del castellà ficha, segle XIX, del francès fiche ‎(«tros de fusta on s'emplaçava un cartró o full de paper amb avisos o informació d'interès públic»), del llatí figere ‎(«perforar, clavar, plantar,premsar, i més endavant publicar, suspendre»).

fitxa m. ‎(plural fitxes)

1. Quadre resum dels continguts sobre una informació, generalment es desa en ordre alfabètic.
2. Cadascun dels fulls que configuren un àlbum.

   Els nens petits escriuen en fitxes per la seva manca de destresa per a fer servir quaderns.

3. Petites peces que té cada jugador en alguns jocs de taula com ara el parxís o en alguns jocs d'atzar com ara la ruleta.

• fitxar, fitxer

fitxa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de fitxar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb fitxar.

• Síl·labes: fit·xa (2)
• Anagrama: fixat

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot