Vés al contingut

Wu (llengua)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari MALLUS hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Infotaula de llenguaWu
吴语 i 吳語 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius81.400.000 Modifica el valor a Wikidata (2019 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deAnhui, Fujian, Jiangsu, Jiangxi, Shanghai, Zhejiang i poble wu Modifica el valor a Wikidata
EstatRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües sinoaustronèsiques
llengües sinotibetanes
xinès Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaescriptura xinesa Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3wuu Modifica el valor a Wikidata
Glottologwuch1236 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuewuu Modifica el valor a Wikidata
ASCL7106 Modifica el valor a Wikidata
IETFwuu Modifica el valor a Wikidata

El wu (xinès tradicional 吳語, xinès simplificat 吴语, pinyin wúyǔ wugniu i AFI:6wu-gniu6 [ɦu˩.nʲy˦] (shangaianès), 2ghou-gniu6 [ɦou˨.nʲy˧] (suzhonès)) és un grup important de llengües sinítiques parlades principalment a Xangai, província de Zhejiang i parts de la província de Jiangsu, especialment al sud del riu Iang-Tsé, que conformen la regió cultural de Wu. Les llengües wu de vegades s'anomenen simplement shangaianès, especialment quan s'introdueixen als estrangers. La varietat suzhounesa fou el dialecte de prestigi del wu a partir del segle XIX, però havia estat substituïda pel xangaianès al tombant del segle XX, coincidint amb un període de ràpid canvi lingüístic a la ciutat.[1] Les llengües del wu del Nord constitueixen una família lingüística i són mútuament intel·ligibles entre elles, mentre que les del wu del Sud no formen una família lingüística filogenètica, ni són mútuament intel·ligibles entre si.[2]. En total, el wu és parlat per uns 80 milions de persones.[3]El wu es parla també en moltes comunitats xineses a l'exterior. A Europa, els migrants wu parlen majoritàriament el dialecte de Wenzhou.

Els lingüistes històrics consideren el Wu de gran importància a causa de la seva naturalesa òbviament diferen.[4] Les llengües wu solen conservar totes les inicials sonores del xinès mitjà, així com el to d'entrada en forma d'oclusiva glotal sorda.[5] Les varietats del wu també tenen innovacions morfològiques i sintàctiques notablement úniques,[6] així com el lèxic que es troba exclusivament al grup wu. També cal destacar que l'influent lingüista Chao Yuen Ren era un parlant nadiu del changzhounès, una varietat del wu del Nord.[7] Les varietats del wu, especialment la de Suzhou, són percebudes tradicionalment com a suaus per a l'oïda dels parlants tant de llengües wu com d'altres llengües, la qual cosa dóna lloc al modisme "la parla tendra de Wu" (xinès tradicional 吳儂軟語, xinès simplificat 吴侬软语).

Noms

[modifica]
Domini lingüístic del wu
Els principals dialectes del wu. El de Xangai, en color marró fosc
Vegeu també: Llengües sinítiques

Els parlants de varietats del wu majoritàriament desconeixen aquest terme per a la seva parla, ja que la imposició classificatòria de "wu" que s'utilitza en lingüística avui dia és una encunyació relativament recent. Dir que algú "parla wu" és, per tant, similar a dir que algú "parla una llengua romànica"; no és una entitat particularment definida com el mandarí estàndard o el Hochdeutsch.

La majoria dels parlants només són conscients de les afinitats de la seva varietat local amb altres varietats classificades de manera similar, i generalment només es referiran a la seva varietat local wu en lloc de parlar de la família dialectal en conjunt. Això normalment es fa afegint 話 (pinyin huà, 'parla') a l'endònim d'una ubicació. Per exemple, 溫州話 (pinyin Wēnzhōu huà, AFI ʔy˧꜖ tɕiɤu˧꜖ ɦo˩꜒꜔) s'utilitza per al dialecte de Wenzhou. L'afixació de 閒話, pinyin xiánhuà, també és comuna, i més típica del wu del Nord, com a 嘉興閒話 (pinyin Jiāxìng xiánhuà) per al dialecte de Jiaxing. Els noms del grup en conjunt inclouen:

  • Topolecte wu (xinès tradicional 吳方言; xinès simplificat 吴方言; pinyin wú fāngyán), un nom comú que fa referència a les llengües wu que afegeix 方言 fāngyán ("dialecte, topolecte") en comptes de 語 yǔ ("llengua"), de vegades percebut com a despectiu.[8]
  • Goetià, derivat de l'ortografia japonesa de wuyue (japonès: 吳越; romaji go-etsu), es troba entre els noms alternatius enumerats per Ethnologue.[9]

Notes

[modifica]

Citacions

[modifica]
  1. ↑ Qian, 2003a.
  2. ↑ Li, 2012.
  3. ↑ «Wu language | Chinese Dialect, Shanghai, Jiangsu | Britannica» (en anglès). [Consulta: 20 febrer 2025].
  4. ↑ VanNess Simmons, 1999.
  5. ↑ Norman, 1988, p. 180.
  6. ↑ Wang, 2014.
  7. ↑ Chao, 1976.
  8. ↑ Mair, 1991.
  9. ↑ Ethnologue: Languages of the World (en anglès). 22nd. Dallas, Texas: SIL International, 2019. 
  10. ↑ Ou, 2018.

Obres citades

[modifica]
  • Qian, Nairong. 上海語言發展史 [Història del desenvolupament lingüístic de Xangai] (en xinès). 1. Shanghai People's Press, 2003a. ISBN 7-208-04554-2. 
  • Gui, Tianao; Zhou, Yan «A Survey of Shanghainese Dialect: Its Current Situation and Future» (en anglès). Journal of Student Research, 10, 2, 2021. DOI: 10.47611/jsrhs.v10i2.1505.
  • Qiao, Ou. 湘潭楠竹山镇湖北方言岛江南话研究 [Un estudi sobre el dialecte de Jiangnan a la ciutat de Nanzhushan, Xiangtan] (en xinès). Universitat Normal de Hunan, 2018. 
  • Li, Xiaofan; Chen, Baoxian. 从「港」的词义演变和地域分布看古吴语的北界 [El límit nord de l'antiga llengua wu a partir de l'evolució del significat i la distribució regional de "港"] (en xinès), 2002, p. 201–216. 
  • Wang, Jian. 古吴语北部边界问题研究述评 [Una revisió de la investigació sobre el límit nord de l'antiga llengua wu] (en xinès), 2008, p. 86–116. 
  • Shen, Ruiqing; Sheng, Yiming. 内陆闽语非南朝吴语直系后代说 [Teoria segons la qual el dialecte min de l'Interior no és un descendent directe del dialecte wu de les Dinasties del Sud] (en xinès). vol. 6, 2024. 
  • He, Da'an «六朝吳語的層次 // Les capes del dialecte wu a les sis dinasties» (en xinès). 中央研究院歷史語言研究所集刊 // Butlletí de l'Institut d'Història i Filologia, Acadèmia Sínica, 64, 4, 1993.
  • Orlandi, Giorgio «Evaluating the Sino-Tibeto-Austronesian Hypothesis» (en anglès). Journal of Language Relationship. Universitat de Xiamen, 2018. DOI: doi.org/10.31826/jlr-2018-161-204.
  • Chen, Yinge. 東晉南朝之吳語 // Dialecte Wu a les dinasties Jin Oriental i Sud (en xinès). vol. 7, 1936, p. 1–4. 
  • Chittick, Andrew. Vernacular Languages in the Medieval Jiankang Empire, 2014. 
  • [[:Categoria:{{{1}}}|{{{1}}}]]
  • Lu, Fayan. 切韻 [Qieyun]. 
  • Frellesvig, Bjarke. A History of the Japanese Language. 1. New York: Cambridge University Press, 2010. ISBN 978-0-521-65320-6. 
  • Quan, Changhuan. 日本呉音と呉方言の音韻的対応関係 (en japonès), 2002. 
  • Li, Jinfang. 侗台语言与文化 [Tai-Kadai Languages and Cultures] (en xinès). Publishing House of Minority Nationalities, 2002. 
  • Xu, Yue. 杭州方言与宋室南迁 (en xinès). 1. Hangzhou Publishing Group, 2013. ISBN 978-7-80758-905-1. 
  • Li, Qingxi. 《水浒传》杭州方言释例 (en xinès), 2023. 
  • Hirata, Naoko. 北部呉語における中古果・假摂韻母の語音変遷について (en japonès), 2006. 
  • Walraven, Boudewijn; Breuker, Remco E. Remco E. Breuker. Korea in the Middle: Korean Studies and Area Studies: Essays in Honour of Boudewijn Walraven (en anglès). 153 de CNWS publications. Edició il·lustrada. CNWS Publications, 2007. ISBN 978-90-5789-153-3 [Consulta: 10 març 2012]. «Una interpretació prosimètrica, titulada Xue Rengui kuahai zheng Liao gushi, xinès: 薛仁貴跨海征遼故事, (La història de Xue Rengui travessant el mar i pacificant Liao), que comparteix el seu paràgraf de prosa inicial amb el Xue Rengui zheng Liao shilüe, es conserva en una impressió de 1471; és un dels shuō chāng cíhuà xinès: 說晿詞話 (balades-narracions) [...] per explicar i cantar) que es van descobrir als suburbis de Xangai l'any 1967.3 Si bé aquests shuō chāng cíhuà s'havien imprès a l'actual Beijing, la seva llengua suggereix que s'havien compost a la zona de Wuzhou i els seus voltants.» 
  • Rossabi, Morris. Kubilai Khan: His Life and Times. Berkeley: University of California Press, 1988. ISBN 0-520-05913-1. 
  • Shi, Rujie. 明清吴语和现代方言研究 (en xinès). Shanghai: Shanghai Lexicographical Publishing House, 2006. ISBN 978-7-5326-2162-0. 
  • Feng, Menglong. 山歌 [Mountain Songs] (en xinès). 2000 reprint. Phoenix Publishing House. ISBN 7-80643-405-4. 
  • Oki, Yasushi. 馮夢龍《山歌》研究 (en xinès). Fudan University Press, 2016. ISBN 978-7-309-12857-4. 
  • Zhang, Jiamao. 《三言》中苏州方言词语汇释 (en xinès), 1981. 
  • Zhu, Quanhong. 「三言」「二拍」俗语词释义 [Interpreting the Slang Expressions in Sanyan and Erpai] (en xinès), 2006a. 
  • Cheng, Meihua. 《二拍》语气词研究 [Modal Particle Research of "Er Pai"] (en xinès), 2014. 
  • Wang, Zhao. "三言"人称代词研究 (en xinès), 2013a. 
  • Feng, Xiaolu. 《官场现形记》中的动态助词研究 [The study of dynamic aids in the Present Form of Official Court] (en xinès), 2021. 
  • Shan, Xinyu. 《负曝闲谈》研究 [A Study on Fupuxiantan] (en xinès), 2017. 
  • Cai, Xiaozhen. 清代传本苏州弹词的方言语气助词与叹词的使用特点——以"吓"、"哙(噲)"为例 [Usage Characteristics of the Modal Particle Words and Exclamatory Words in Suzhou(苏州) Tanci(弹词) with Selected Texts of the Qing(清) Dynasty: A Case Study of Xia(吓) and Wei(哙/噲)] (en xinès). 38, 2018. 
  • Shi, Rujie. 明清吴语词典 (en xinès). 1. Shanghai: Shanghai Lexicographical Publishing House, 2005. ISBN 7-5326-1206-6. 
  • Zhao, Xiaoyang. 漫谈中国南方方言圣经译本 (en xinès), 2023. 
  • Yu, Tianyi. 鲁迅作品中方言俗语的运用 (en xinès), 2019. 
  • Cao, Zhiyun. 汉语语言文字学论丛：方言卷 (en xinès). Beijing: Beijing Language and Culture University Press, 2008b. 
  • Zhang, Jing. 方言电视新闻的文化认同与对外传播——以杭州电视台《阿六头说新闻》为例 (en xinès), 2019. 
  • Qian, Nairong. 跟我说上海话 [Follow me to Say Shanghai Dialect] (en xinès). 上海文化出版社, 2010. 
  • Enomoto, Hideo. ニューエクスプレスプラス　上海語 [New Express Shanghainese] (en japonès). Hakusuisha, 2020. ISBN 978-4-560-08879-1. 
  • Cai, Guolu. 丹陽方言詞典 (en xinès). Jiangsu Education Publishing House, 1995. ISBN 7-5343-2628-1. 
  • Zhu, Yin'er. 南北吴语互通性不对称现象的音系学解释 [A Phonological Investigation of the Asymmetrical Mutual Intelligibility Between Northern and Southern Wu Dialects] (en xinès), 2013. 
  • Yuan, Dan. 皖南吴语铜泾片送气擦音sʰ-/ɕʰ-的来源及其音变——以新博方言为例 [The origin and sound change of aspirated fricatives sʰ-/ɕʰ- in the Tongjing subgroup of the South-Wan Wu dialect: A case study of the Xinbo dialect] (en xinès), 2019. 
  • Wang, Ping. 北部吴语三小片的重新画分 [Re-classification / Re-distribution of Three Sub-clusters of Northern Wu Group] (en xinès), 2005. 
  • Ruan, Yongmei. 台州方言在吴语中的内外关系 [On the Relations between Taizhou Dialect and Wu Dialect] (en xinès). 23, 2010. 
  • Lu, Wen. Polyfunctionality of 'Give' in Hui Varieties of Chinese: A Typological and Areal Perspective. 8, 2023, p. 217. DOI 10.3390/languages8030217. 
  • Sheng, Fang. 北部吴语语音研究 [Comprehensive Phonetic Study of The North Wu Dialect] (en xinès), 2005. 
  • Xu, Zhen. 吴江方言声调研究 (en xinès), 2009. 
  • Qian, Nairong. 上海话大词典 [The Great Dictionary of Shanghainese] (en xinès). 1. Shanghai Lexicographical Publishing House, 2007. ISBN 978-7-5326-2248-1. 
  • Chappell, Hilary. Mandarin and other Sinitic languages. Oxford: Taylor & Francis, 2017. 
  • Rose, Phil. A Typology of Tone Sandhi Rules in Northern Wu, 1994. 
  • Li, Xiaofan. 汉语方言连读变调的层级和类型 [Levels and Classes of Tone Sandhi in the Chinese Dialects] (en xinès), 2004. 
  • Zhang, Huiying. 崇明方言的连读变调 (en xinès), 1979. 
  • Cao, Zhiyun. 吴语婺州方言研究 (en xinès). 1. Beijing: The Commercial Press, 2016. ISBN 978-7-100-12271-9. 
  • Wang, Ping. 蘇州方言語音研究 (en xinès). Huazhong University of Science & Technology Press, 1996. ISBN 7-5609-1131-5. 
  • Wang, Futang. 绍兴方言研究 (en xinès). Beijing: Language & Culture Press, 2013b. ISBN 978-7-80241-845-5. 
  • Akitani, Hiroyuki. 杭州方言の聲調 [Tones in the [sic] Han Zhou 杭州 Dialect] (en japonès), 1988. 
  • Onishi, Hiroko. 萧山方言研究 (en xinès), 1999. 
  • 吴语学堂简明拼音手册 [A Concise Handbook of Wugniu Romanization] (en xinès), 2016. 
  • Ye, Xiaofeng. 温州方言语音研究 (en xinès), 2008. 
  • Demarco, Federico Fabian. 上海南部方言入声韵的演变 [The Evolution of Entering Tone Finals in Southern Shanghai Dialects] (en xinès). 12, 2024. 
  • Xu, Baohua. 松江方言研究 [A Study on the topolect of Songjiang] (en xinès). Fudan University Press, 2015. ISBN 978-7-309-11656-4. 
  • Zhu, Xiaonong. 內爆音 [On Implosives] (en xinès), 2006b. 
  • Chen, Zhongmin. 南汇方言的三个缩气音 [Three Implosives in the Nanhui topolect] (en xinès), 1988. 
  • Rose, Phil. Tone and Phonation Type in Wu Dialects, 2021. 
  • Liu, Xiaoxi. A comparative study of depression in Bantu, Khoisan and Chinese Wu — laryngeal settings and feature specifications. 54, 2018. DOI 10.5842/54-0-774. 
  • Rose, Phil. Chinese Languages: Wu. New York: New England Publishing Associates, 2001. 
  • 安徽省志・方言志 (en xinès). 方志出版社, 1997. 
  • Shen, Ming. 安徽宣城（雁翅）方言 [Homophony Syllabary of Yanchi Dialect in Xuancheng of Anhui Province] (en xinès), 2015. 
  • Zhu, Xiaonong. Creaky Voice and the Dialectal Boundary Between Taizhou and Wuzhou Wu. 34. The Chinese University of Hong Kong Press, 2006c. 
  • Bao, Shijie. 杭州方言詞典 (en xinès). Jiangsu Education Publishing House, 1998. ISBN 7-5343-3413-6. 
  • Xu, Baohua. 上海市区方言志 (en xinès). 1. Shanghai: Shanghai Educational Publishing House, 1988. ISBN 7-5320-0226-8. 
  • 连云港市志 (en xinès). 1. 方志出版社, 2000. 
  • Zhu, Xiaonong. 浙江台州方言中的嘎裂声中折调 [Creaky Voice in Taizhou, Zhejiang] (en xinès), 2004. 
  • Zhengzhang, Shangfang. Chapter 14: Wu Dialect. New York: Oxford University Press, 2015. ISBN 978-0-19-985634-3. 
  • Zhou, Jianhong. 江山方言动词、形容词重叠式研究 (en xinès), 2015. 
  • Hu, Xiaojun. 义乌方言重叠现象研究 [A Study on the Reduplication Phenomenon of Yiwu Dialect] (en xinès), 2019. 
  • Wen, Wenjun. 启东方言中重叠词语的特征研究 (en xinès). 39, 2019. 
  • Xie, Bingling. 杭州方言重叠形式研究 [A Study on Overlapping Forms of Hangzhou Dialect] (en xinès), 2014. 
  • Sheng, Yimin. 宋室南遷與臨安官話對吳語的影響——若干詞彙、語法的例證 (en xinès). 19, 2018. DOI 10.1075/lali.00016.she. 
  • Tang, Zhenzhu. 宁波方言词典 (en xinès). Jiangsu Education Publishing House, 1997. ISBN 978-7-5343-3120-6. 
  • Ye, Changling. 宜兴方言同音字汇 (en xinès), 1991. 
  • Zhao, Zeling. 浙江兰 溪方言音系 [The Phonetic System of Lanxi Dialect of Zhejiang] (en xinès). 16, 2003. 
  • 上饶市志 (en xinès). Central Party School Press, 1995. 
  • Shi, Rujie. 川沙方言同音字表 (en xinès). 九州大学高等教育総合開発研究セ��ター, 2004. 
  • Zhaoming, Dai. 弱化、促化、虚化和语法化——吴方言中一种重要的演变现象 [On Reduction, Glottalization, Semantic Shift and Grammaticalization — An Important Evolution in Wu Dialect], 2004. 
  • Qi, Guohui. 吴语"介"从指示代词到后置介词和连接词的语法化研究. 33, 2020. 
  • VanNess Simmons, Richard. The Hangzhou dialect, 1992. 
  • Snow, Donald B. Cantonese as Written Language: The Growth of a Written Chinese Vernacular. Hong Kong University Press, 2004. ISBN 978-962-209-709-4. 
  • Fu, Guotong. 浙江方言语法的一些特点, 1978. 
  • Ma, Huili. 《六书故》注音研究 [The study on the phonetic annotation of Liushugu], 2020. 
  • Chen, Yuanyuan. {{{títol}}} [Three Examples of Song Dynasty's Wenzhou Dialects in Dai Tong's Liushugu (《六書故》)]. 25, 2012. 

Recursos en wu on Wu

[modifica]

A BBS set up in 2004, in which topics such as phonology, grammar, orthography and romanization of Wu Chinese are widely talked about. The cultural and linguistic diversity within China is also a significant concerning of this forum.

A website aimed at modernization of Wu Chinese, including basics of Wu, Wu romanization scheme, pronunciation dictionaries of different dialects, Wu input method development, Wu research literatures, written Wu experiment, Wu orthography, a discussion forum etc.

Enllaços externs

[modifica]
Hi ha una edició en wu de la Viquipèdia
A Wikibooks en anglès, hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a Wu (llengua).
Guia de viatges de Wu (llengua) a Wikivoyage.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Wu_(llengua)&oldid=34676920»