Vilafermosa

Per a altres significats, vegeu «Vilafermosa (desambiguació)».

Vilafermosa

Villahermosa del Río (es)
Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
40° 12′ 11″ N, 0° 25′ 06″ O / 40.203°N,0.4183°O / 40.203; -0.4183
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	Alt Millars
Capital	Vilafermosa
Conté la subdivisió	Bibioj La Riera (Vilafermosa) Pla de la Cañada Vilafermosa mas del Carbo
Població humana
Població	488 (2023) (4,48 hab./km²)
Gentilici	Vilafermoser, vilafermosera
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat L'Alcalatén-Alto Mijares
Superfície	108,9 km²
Altitud	755 m
Limita amb	el Castell de Vilamalefa Xodos Linares de Mora Vistabella del Maestrat Cortes d'Arenós Sucaina Puertomingalvo
Partit judicial	Castelló de la Plana
Dades històriques
Dia de mercat	Divendres
Festa patronal	Sant Bertomeu
Organització política
• Alcalde	Luis Rubio Catalán
Identificador descriptiu
Codi postal	12124
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	12130
Codi ARGOS de municipis	12130
Lloc web	villahermosadelrio.es

Vilafermosa (en castellà, en xurro Villahermosa'l Río i oficialment, Villahermosa del Río) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.^[1]

Limita amb Cortes d'Arenós, Sucaina, El Castell de Vilamalefa, Vistabella del Maestrat i Xodos. A la província de Terol limita amb Puertomingalvo.

Es troba al peu del vessant nord-oest del massís de Penyagolosa (és la població més pròxima a esta muntanya), en la confluència dels rius Carbo i de Vilafermosa.

• Vilafermosa
• Bibioj
• El Carbo
• Pla de la Cañada
• la Riera

D'origen musulmà, pertanyia al senyoriu de Zayd Abu Zayd, l'últim governador almohade de València i aliat del rei Jaume I. El 1234, Abú Zayd li concedí carta de poblament, segons el fur de Daroca. Més tard va ser incorporada a la Corona i va ser la seu del ducat de Vilafermosa, títol instituït per Jaume el Just en l'any 1259. Segons altres fonts, el títol nobiliari va ser creat pel rei Joan II molt més tard.

Durant les bandositats del Regne de València, el 1472 Jaume d'Arenós es feu fort a la Muela de Vilafermosa, mentre altres fidels seus es tancaven als castells de Vilamalefa i de Lludient. Després d'una resistència molt dura i cruenta contra el petit exèrcit que va conduir Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní, governador de València per a sotmetre'ls, Jaume d'Arenós va ser vençut i pres. El conduïren a Barcelona, on rebé condemna a mort per rebel·lia.

El poble va ser destruït en el curs dels combats de la Guerra de Successió. Durant les Guerres carlines va ser un important focus d'activitat militar. Va ser la seu de la Reial Diputació del Regne de València, govern civil dels carlins valencians, durant la Tercera guerra carlina.

Com a fill il·lustre de Vilafermosa és d'esmentar el compositor i mestre de capella Josep Pradas (1689-1757).

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2023
542	511	513	474	456	452	437	439	441	444	488

L'economia de Vilafermosa està basada tradicionalment en l'agricultura i la ramaderia. Existixen tallers artesanals d'objectes de vimen i de cuir.

Des del 1991 l'alcalde de Vilafermosa és Luis Rubio Catalán, del Partit Popular (PP).^[2]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Marcelino Bou Porcar	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	José García Guillamón	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Gabriel Guillamón Castillo	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Luis Rubio Catalán	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Luis Rubio Catalán	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Luis Rubio Catalán	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Luis Rubio Catalán	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Luis Rubio Catalán	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Luis Rubio Catalán	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Luis Rubio Catalán	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Luis Rubio Catalán	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	Luis Rubio Catalán	PP	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[2]

Resultats electorals - Vilafermosa, 2023

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana	Luis Rubio Catalán	303	7	91.81
	Partit Socialista del País Valencià	Diego Gual Campos	24	0	7.27
Total		417		7

L'escut de Vilafermosa té blasonament amb Escut quadrilong de punta redona, quarterat en creu. Primer i quart, partits, d'or, quatre pals de gules, i àguila de sable en camper d'argent. Segon i tercer, partits, en camper d'argent, un lleó rampant de gules, i en camper de gules, castell d'argent, maçonat i aclarit de sable. Sobre el tot, escussó d'atzur, amb dos llops passants d'or posats en pal. Al timbre, corona reial oberta.^[3] L'escut s'aprovà per Resolució de 22 de febrer de 2005, del conseller de Justícia i Administracions Públiques, publicada en el DOGV núm. 4.981, de 8 d'abril de 2005.^[3] L'escut són les armories simplificades del ducat de Vilafermosa. ^[3]

• Ermita de Sant Antoni. Del segle xiii.

L'edifici consta només d'un cos amb capella d'una sola nau. Destaca la Portada de tradició romànica rural.

• Ermita de Sant Bartomeu. Del segle xiv.

Romiatges: Sant Blai (03/02), Sant Bertomeu (24/08), Sant Vicent, Primer diumenge de Maig: Pi Cacho

• Església de la Nativitat. Del segle xviii.

Al seu interior trobem uns magnífics retaules gòtics i renaixentistes, considerats dels millors de l'art pictòric valencià dels segles xiv i xv, i atribuïts a l'anomenat mestre de Vilafermosa, deixeble de Jaume i Pere Serra, a més del Retaule de Santa Caterina de Joan Reixach i la bella imatge tallada de Sant Bartomeu, del segle xiii.

Nevera del Mas de Penyagolosa

Una de les antigues neveres de la zona.

Pilons o peirons

Els peirons es troben al costat de les ermites, en els creuers de camins, en els accessos als pobles o a la part alta de les muntanyes, i són creus que constituïxen veritables obres d'art. Destaquen el Peirón del Masico i el de Pino Cacho.

Pont romà sobre el riu Carbo

Castell

Edifici militar. Se n'està restaurant la torre i la muralla. Una torre i part de la muralla estan en la plaça de l'Església i són propietat privada.

• La Muela. Del segle xiii.

Antic emplaçament del poble del qual, en l'actualitat, solament queden alguns llenços de muralla, bases de torrasses de defensa, una capella de l'antiga església i la torre pòrtic de la fortalesa.

• Penyagolosa.

• Sant Antoni. El cap de setmana més pròxim al 17 de gener.
• Pajaro Rey. El 19 de gener.
• El Pino Cacho. Primer cap de setmana de maig.
• Festes patronals. Se celebren en honor de Sant Bertomeu, la segona quinzena d'agost.
• Sant Blai. El cap de setmana més pròxim al 3 de febrer.

• Riu de Vilafermosa
• Riu Carbo
• Bibioj
• Alto del Tis
• Retaule ceràmic de Sant Joan Baptista
• Retaule ceràmic de Sant Bertomeu, Verge dels Dolors i Sant Julià
• Retaule ceràmic de Sant Cristòfol i Sant Antoni
• Retaule ceràmic de Santa Llúcia

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..