Sanet i els Negrals

Sanet i els Negrals

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
38° 49′ 07″ N, 0° 02′ 03″ O / 38.818611111111°N,0.034166666666667°O / 38.818611111111; -0.034166666666667
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	la Marina Alta
Capital	Sanet i els Negrals
Població humana
Població	737 (2023) (184,25 hab./km²)
Gentilici	sanetera, saneter
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta Mancomunitat de Serveis Socials de la Marina Alta Mancomunitat Intermunicipal de la Rectoria
Superfície	4 km²
Altitud	82 m
Limita amb	Beniarbeig Benimeli Benidoleig Tormos
Partit judicial	Dénia
Organització política
• Alcalde	Joaquín Gavilá Mengual (2017–)
Identificador descriptiu
Codi postal	03769
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03117
Codi ARGOS de municipis	03117
Lloc web	sanetynegrals.es

Sanet i els Negrals és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.

Està situat al repeu d'un dels vessants de la Serra de Segària, a la subcomarca anomenada la Rectoria, amb clima temperat i a 10 km de la platja. Es troba a 82 msnm, té una densitat poblacional de 152,56 hab/km² i una extensió territorial de 3,9 km². Limita amb els termes municipals de Beniarbeig, Benidoleig, Benimeli i Tormos.

En èpoques prehistòriques tota la vall constituir una marjal que s'inundava a les èpoques plujoses. A l'estiu les zones menys profundes s'assecaven, i l'herba fresca alimentava als remugants, cérvols, gaseles, daines, cabirols i cavalls que servien d'aliment als grans felins que habitaven la zona, especialment el lleó. L'home del paleolític, i posteriorment del neolític, va aprofitar la riquesa del lloc i es va assentar en les nombroses coves que l'envolten, com ara la Cova del Colom, la Cova del Corb, la Cova de les Calaveres, etc.

Tot i que el municipi del Sanet és bastant posterior, hi ha proves d'assentaments humans des de temps molt primerencs. Al cim de la serra de Segària es troben les restes d'un antic poblat iber, probablement edetà, del segle vi aC (SAGVNTVM (PLAVER), 36, 2004: 61 - 75).

El 1997 es va descobrir al terme municipal de Sanet una placa funerària opistògrafa d'origen romà datada al segle i en la qual es pot llegir: D(is) M(anibus) s [(acrum)] / Nom[as] / h(ic) ia[cet] / s(it) t(ibi) t(erra) [l(euis)].^[1] Els assentaments romans a la zona van ser abundants, sent el més important el de Diànium (Dénia).

La serra de Segària, als vessants de la qual es troba el poble de Sanet, és rica en restes arqueològiques. A més del poblat iber són importants les restes de la Cova Bolumini, les restes de les terrasses dels àrabs i les restes del que va ser la sumptuosa casa del príncep àrab Abd-El-Melichi Almuzafar, coneguts com La Cadireta del Rei Moro. Es tracta d'un castell que en època cristiana va ser administrat des de 1257 per En Carròs, senyor de Rebollet. Es va considerar un bastió important contra els insurrectes moriscos de l'època d'Al-Àzraq, perquè va ser un dels castells que Jaume I va ordenar que fos avituallat convenientment en previsió d'un atac moro.^[2]

Com a curiositat cal destacar que el primer registre escrit del terme "llengua catalana" es troba en el document de cessió dels llocs de Sagra i Sanet a l'Orde de Sant Jaume, signat pel notari Bernat Soler el 17 de setembre de 1341 (Arxiu Històric Nacional, Ordes Militars, Uclés, Sagra i Sanet, carpeta 307, núm. 6).

El 1570 va ser adquirit el Lloc de Negrals per D. Lorenzo Merita, primer senyor de Merita, durant el regnat de Felip II.

L'expulsió dels moriscos va afectar enormement l'estatus dels que, aleshores, era pobles independents. Com a conseqüència de la disposició de les Corts de 1626, Negrals va perdre la seua condició de poble. En el mandat s'establia que els pobles afectats per l'expulsió dels moriscos que no aconseguiren atraure suficients repobladors perdrien la seua condició de municipis. Per això els senyors Pascual, gentilhòmens d'Oliva als quals pertanyia el poble des d'antic, van perdre les competències jurisdiccionals a favor del marqués de Dénia.^[3] A diferència del que passà amb els Negrals, els pobles de Sagra i Sanet sí que van aconseguir atraure prou repobladors i van poder mantenir el seu estatus. Els cristians vells que els van repoblar provenien de pobles pròxims, com ara Penàguila,^[4] Oliva i Pego, però també de zones més llunyanes com Catalunya i Mallorca.

En 1834 es van unir els dos nuclis formant l'actual Sanet i Negrals. En aquella època, els brots de còlera afectaven la població de manera recurrent i eren molts els que fugien de les grans ciutats. Aquell mateix any va arribar a la zona una senyora, anomenada Donya Dionisia Torres García de Navasqüés, vídua del tinent coronel Antonio Barta Estébanez, procedent de Saragossa per a resguardar-se de l'epidèmia. Les autoritats de la zona, que no tenien instal·lacions apropiades per a acollir-la, van establir que la dona es mantingués en quarantena una cova propera. La senyora va ser en un principi assistida per la família Mut-Torres amb la qual mantenia algun parentiu, però va acabar per morir-hi el 6 de novembre d'aquell mateix any. Al cap de poc també va morir el seu assistent, Pere Mut, i 18 persones més de la zona per la pandèmia. En record a aquells fets, a l'esmentada cova és coneguda en l'actualitat com a la Cova de la Senyora.^[5]

Hi ha proves que indiquen que habitants del Sanet i Negrals van participar en les revoltes del 1848, tal com indica l'ordre de crida i cerca contra José Gómez (Secretari del Sanet i Negrals).^[6] Els avalots van ser importants a la província d'Alacant, i pretenien estendre els efectes de la revolució parisenca que va aconseguir enderrocar a Lluís Felip i instaurar la Segona República a França. La revolució de 1848, encara que pretenia posar fi al regnat d'Isabel II i canviar la situació política, reflectia també el descontentament popular conseqüència de la crisi aguditzada des de 1846.

En 1858 va prendre possessió el primer vicari de l'església de Santa Anna.

Basada tradicionalment en l'agricultura, predomina el sector citrícola.

Té una població de 727 habitants (INE 2007). Un 28,31% de la seua població és de nacionalitat estrangera, principalment procedent d'altres països del continent europeu.

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007
429	436	483	559	540	568	600	569	602	548	547	664	684	727

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors d'Independents per Sanet i els Negrals (Sanet-Fepal) i 2 del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Sanet i els Negrals
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Independents per Sanet i els Negrals		Joaquín Gavilá Mengual	235	66,76%	5 ()
	Partit Popular		José Andrés Ferrando Ortolá	114	32,39%	2 ()
	Vots en blanc			3	0,85%
Total vots vàlids i regidors				352	100 %	7
	Vots nuls			8	2,22%
Participació (vots vàlids més nuls)				360	77,42%**
Abstenció				105*	22,58%**
Total cens electoral				465*	100 %**
Alcalde: Joaquín Gavilá Mengual (Sanet-Fepal) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[7] JEZ Dénia,[8] M. Interior,[9] Periòdic Ara.[10] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 2015 l'alcalde de Sanet i els Negrals és Joaquín Gavilá Mengual, d'Independents per Sanet i els Negrals (Sanet-Fepal).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Vicente Mut Costela	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Vicente Mut Costela	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Vicente Fornés García	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Pascual Riera Vives	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Pascual Riera Vives	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Pascual Riera Vives	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Pascual Riera Vives	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Pascual Riera Vives	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Juan Alejandro Mut Sirera	IpSEN[a]	11/06/2011	--
2015–2019	Juan Alejandro Mut Sirera Joaquín Gavilá Mengual	I-Sanet[b] I-Sanet	13/06/2015 28/09/2017	Dimissió/renúncia --
2019-2023	Joaquín Gavilá Mengual	Sanet-Fepal[c]	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[11]

• Església Parroquial.

• La Senyoria. Palauet dels Senyors de Merita, situat al nucli urbà.

• La Magnòlia. Arbre centenari importat d'Amèrica. D'alt interès botànic, es tracta d'una espècie anterior a l'aparició de les abelles i per això les seues flors es van desenvolupar perquè pogueren ser pol·linitzades per escarabats. Com a conseqüència, tenen carpels durs per evitar el seu deteriorament. S'han trobat espècimens fossilitzats de M. acuminata amb 20 milions d'anys i s'han pogut identificar plantes pertanyents a la família de les magnoliàcies que daten de fa 95 milions d'anys. Com a curiositat, es tracta de l'arbre més gran de la província d'Alacant.

• Plaça del Crist. Plaça construïda per participació econòmica de tot el poble, que oferix una vista panoràmica immillorable de la vall.

• Festes de la Colombòfila. Festes celebrades al juny en honor de "Sant Antoni" i a la Joventut.

• Festes del Crist. Festes patronals celebrades en la primera setmana de setembre en honor del Crist de la Salut i Santa Anna

• Francisco Femenia Far, jugador del Reial Madrid Castella en la temporada 2012-2013
• Joan Baptista Mengual Llull, conegut pel seu pseudònim Isa Tròlec, escriptor. 1945 - 1992

• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..