Vés al contingut

Sança Sanxes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sança de Pamplona)
Plantilla:Infotaula personaSança Sanxes
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle X (<911) Modifica el valor a Wikidata
Regne de Pamplona Modifica el valor a Wikidata
Mortsetembre 959 ↔ juliol 963 Modifica el valor a Wikidata
comtat de Castella (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCol·legiata de San Cosme y San Damián Modifica el valor a Wikidata
Comtessa consort de Castella
932 – 959 – Urraca Garcés de Pamplona →
Reina consort de Lleó
923 – 924
← Aragonta GonzálezUrraca bint Abd-Al·lah →
Comtessa de Castella
Comte d'Àlaba i de Lantaron
Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFerran González (932–960)
Álvaro Herraméliz (925–931)
Ordoni II de Lleó (923–924) Modifica el valor a Wikidata
FillsMunio Fernández de Castilla
 () Ferran González
Sancho Fernández de Castilla
 () Ferran González
Muniadona Fernández de Castilla
 () Ferran González
Gonzalo Fernández de Castilla
 () Ferran González
Urraca Fernández
 () Ferran González
Garcia I de Castella
 () Ferran González
Fronilde Fernández de Castilla
 () Ferran González
Fortún Álvarez (discutit)
 () Álvaro Herraméliz
Herramel Álvarez (discutit)
 () Álvaro Herraméliz Modifica el valor a Wikidata
ParesSanç Garcés I de Pamplona Modifica el valor a Wikidata  i Toda de Pamplona Modifica el valor a Wikidata
GermansGarcia Sanxes I de Pamplona
Ònnega Sanxes
Urraca Sanxes
Belasquita Sanxes de Pamplona Modifica el valor a Wikidata

Sança Sanxes de Pamplona (Navarra, ?–Castella, 960) va ser una noble navarresa, filla del rei Sanç I de Pamplona. A través de matrimonis, va ser reina consort de Lleó (923-924), comtessa consort d'Àlaba (925-931) i de Castella (932-959).

Orígens

[modifica]

Va ser la tercera dels fills del rei de Pamplona Sanç I i de la reina Toda Asnar i, consegüentment, germana del següent monarca, Garcia Sanxes I.[1][2]

Matrimonis

[modifica]

En opinió de Gonzalo Martínez Díez, Sança va ser objecte, juntament amb les seves germanes Urraca i Ònnega, d'una important estratègia matrimonial de la seva mare.[3]

Reina consort de Lleó

[modifica]

Encara sent força jove, el 923, en va demanar la mà el rei Ordoni II de Lleó, monarca que tenia ja 50 anys, després d'haver donat suport al rei de Pamplona en la conquesta de les terres de Nájera i Viguera. Malgrat el seu alt grau de parentesc, el casament es va celebrar poc després.[2] D'acord amb el cronista de Sampiro, la relació era convenient per al rei lleonès, que acabava de repudiar a la seva esposa, Aragonta González, i amb el nou matrimoni refermava la relació amb Navarra.[4] Tanmateix, el matrimoni només va durar un any, Ordoni va morir l'estiu de 924.[1][4]

Comtessa d'Àlaba i Castella

[modifica]

Vídua després de la mort d'Ordoni, va casar-se amb el comte Àlvar Herrameliz d'Àlaba, del qual consta com a esposa el 931.[1] Amb aquest noble va tenir dos fills, Gonçal i Sanç.[3] Àlvar va morir durant la guerra civil de 931-932.[4] Immediatament, el mateix 932 o a començaments del 933, encara va contraure terceres núpcies amb el comte de Lara, més tard de Castella, Ferran González.[3] Amb el comte va tenir diversos fills:

Mort

[modifica]

Sança va morir l'any 960. El seu vidu va casar-se després amb la Urraca Garcés, filla de Garcia Sanxes I de Pamplona i neboda de Sança.[4]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Sancha Sánchez» (en castellà). Gran Enciclopedia de Navarra. Fundación Caja Navarra. [Consulta: 25 gener 2021].
  2. 2,0 2,1 Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). Madrid: Oficina de la viuda de Marín, 1790, p. 87-89. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Martínez Díez, Gonzalo. El condado de Castilla, 711-1038: la historia frente a la leyenda (en castellà). Valladolid: Marcia Pons Historia, 2005, p. 309. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Torres Sevilla, Margarita. «Sancha Sanchez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història.