Cama-roja vera
Rumex conglomeratus  | |
|---|---|
,_Stevenage.jpg) | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Polygonaceae |
| Tribu | Rumiceae |
| Gènere | Rumex |
| Espècie | Rumex conglomeratus Murray, 1770 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
La cama-roja vera, paradella conglomerada o cama-roja bona (Rumex conglomeratus) és una planta de la família de les poligonàcies.
Etimologia
[modifica]- Rumex: prové de la paraula llatina d'anomenar a les paradelles. Esdevé de l'accadi samaku (abocar, brollar), que posteriorment va donar lloc a la paraula hebrea romak (javelina, arpó).[2]
- conglomeratus: és el participi del verb llatí conglomerare (concentrar, apilar, acumular), que deriva de com- (amb, junt) i glomerare (reunir o agrupar en una pila o conjunt), que alhora esdevé de glomus, genitiu de glomeris (floc, volva, brossa, cos format per flocs o volves).[3]
Noms vernacles
[modifica]espantallops, llengua de bou, llengües de bou (C), paradella, pradella, pradelles (C), romàs, romàs roig (PV), agrelles de sapo (PV), asparaella (PV), esparadella, panadella (B) i paraella (PV).[4]
Descripció
[modifica]Hemicriptòfit perenne i hermafrodita amb tiges erectes de 30-80 cm. Les fulles basals tenen un pecíol de fins a 10 cm i limbe de fins a 15 x 4,5 cm, d'estretament ovat a oblong, generalment obtús, arredonit en la base, crispat i finament papilós al marge i sobre els nervis. Les òcrees es desfan al final, i són marrons, almenys a la base. Les flors estan reunides en cimes pseudoverticilades, formant raïms espiciformes simples o ramificats. Els pedicels són gruixuts i articulats cap a la base. Les peces periantials externes fan 1,2-1,5 mm, i són estretament el·líptiques a oblongues, obtuses i verdoses. Les valves mesuren 2-3,5 x 0,9-1,5 mm, estretament triangulars, de marge sencer, amb nervació reticulada i una mica coriàcies, amb un tubercle dorsal generalment molt desenvolupat. Tots els tubercles són iguals. El fruit és un aqueni de 1,5-2 x 1-1,3 mm, llis i de color marró fosc o negre. Floreix d'abril a l'agost (inclús novembre). El seu nombre cromosòmic és 2n = 20.[5][6]
Hàbitat i distribució
[modifica]Habita vernedes i altres boscs caducifolis humits, amb predominança de xops blancs i freixe d'olor, i contrades orientals humides, on dominen els gal·lers, alzines o roure cerrioide. També apareix a les vores de cursos d'aigua, séquies, pastures, i fins i tot en camps molt irrigats i els seus marges, és a dir, a llocs una mica humits parcialment alterats. Sempre en sòls rics en nitrogen fins a 1000 msnm.
Creix a tota Europa, excepte l'extrem nord i al centre i oest d'Àsia, nord d'Àfrica. S'ha naturalitzat àmpliament i en l'actualitat presenta una distribució subcosmopolita. Es troba a tota la Península Ibèrica. Als Països Catalans es pot trobar als Pirineus orientals, muntanyes olositàniques, a tot Sistema Mediterrani Català i a la Diània. Pel centre del País Valencià i a l'illa de Mallorca, poden trobar-se poblacions discretes.[7][8][5]
Biologia
[modifica]S'ha documentat que pot ser sensible a alguns fongs (Helotium consobrinum, Puccinia phragmitis, Ramularia rubella i Uromyces rumicis) i a certs insectes (Aphalara polygoni, Aphis nasturtii i Apion frumentarium).[9]
Usos
[modifica]S'ha usat tradicionalment per curar ferides infectades, erupcions cutànies, diarrees i trastorns de les vies urinàries, ja que presenta propietats antiinflamatòries, antisèptiques, astringents, cicatritzants i purgants.[10] A més, les fulles tendres eres collides a la primavera i consumides fresques en amanida o com a verdures en potatges i guisats. La planta s'utilitza per a tenyir la llana, s'utilitza quatre vegades el pes de la planta respecte de la llana, o si s'utilitza l'arrel només la meitat en pes respecte de la llana, emprant com a mordent clorur d'estany s'obté una coloració groga, si s'empra alum el color és canyella, si es tracta la llana amb bicromat potàssic s'obté un color marró rogenc, i si després de la tinció s'afegeix sulfat de coure o de ferro el color és més fosc.[11]
Toxicitat
[modifica]La presència d'oxalats pot originar enverinaments per hipocalcèmia si es consumeix en grans quantitats. El pol·len és al·lergogen, com la resta de les espècies del gènere.[11] No han de consumir aquesta planta durant l'embaràs i les persones amb tendència formar càlculs renals o vesiculars.[10]
Galeria
[modifica]-
Plàntula (cotiledons i primeres fulles vertaderes) -
Fulla (anvers) -
Fulla (revers) -
Fulla crispada -
Fulla basal -
Fulla caulinar -
Òcrea -
Flor (pedicel articulat) -
Pseudoverticil -
Pseudoverticil -
Inflorescència (cima) -
Inflorescència (cima) -
Infructescència -
Sistema radicular -
-
-
Il·lustració botànica
Referències
[modifica]- ↑ «Rumex conglomeratus Murray» (en anglès). [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names: Common Names, Scientific Names, Eponyms. Synonyms, and Etymology (en anglès). IV. EUA: CRC Press, 2000, p. 2350. ISBN 0-8493-2678-8.
- ↑ «conglomerate (adj.)» (en anglès). Etymonline. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana». Termcat. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «Rumex conglomeratus Murray Prodr. Stirp. Gotting. 52 (1770)» (en castellà). Flora Vascular. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Rumex conglomeratus Murray». Flora Catalana. Arxivat de l'original el 2020-01-08. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ de Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans / 3, (Pirolàcies - Compostes). Barcelona: Barcino, 1995, p. 608. ISBN 84-7226-657-5.
- ↑ «Tàxon: Rumex conglomeratus Murray». Organització per a la Cartografia de les plantes vasculars als Països Catalans (ORCA). [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Rumex conglomeratus Murray» (en castellà). Asturnatura. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ 10,0 10,1 «Medicaments Herbaris Tradicionals Listado nº 2» (en castellà). [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ 11,0 11,1 «romaza, fiddle dock (engl), rumex élégant (fran.) Rumex pulcher L. (Polygonaceae)» (en castellà). Plantas y Hongos. [Consulta: 13 abril 2020].
