Vés al contingut

Publi Eli Petus (cònsol 201 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Publi Eli Pet (cònsol 201 aC))
Plantilla:Infotaula personaPubli Eli Petus
Biografia
NaixementAbans de 239 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort174 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpesta Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
201 aC – 201 aC
Juntament amb: Gneu Corneli Lèntul
Edil
Pretor
Mestre de cavalleria
Censor romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAelii Paeti (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsQuint Eli Petus Modifica el valor a Wikidata
ParesQuint Eli Petus Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansSext Eli Petus Catus Modifica el valor a Wikidata

Publi Eli Petus (en llatí: Publius Aelius Q. f. Paetus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Èlia, i era de la família dels Petus. Probablement era fill del pontífex Quint Eli Petus.[1]

El 204 aC va ser edil plebeu, i el 203 aC, pretor amb la jurisdicció urbana, càrrec sota el qual proclamà la supplicatio d'un dia per commemorar la derrota de Sífax de Numídia, i una altra de cinc dies per commemorar la sortida d'Hanníbal d'Itàlia. El 202 aC va ser mestre de la cavalleria del dictador Gai Servili Gemin, i va ser finalment cònsol el 201 aC junt amb Gneu Corneli Lèntul. En aquest darrer, any Escipió va obtenir la victòria final sobre Hanníbal a Zama. Petus tenia com a província a Itàlia, i va resoldre un conflicte amb els bois i va fer un tractat amb els ingauns de Ligúria.[1]

Al final del seu període, va ser nomenat decemvir per la distribució de terres a Àfrica entre els veterans d'Escipió. A continuació, va ser triumvir junt amb el seu germà Sext Eli Petus i Gai Corneli Ceteg per arranjar la situació a Nàrnia, on la població local exigia que hi hagués més colons perquè hi havia gent que s'atribuïa la condició sense ser-ho realment. El 199 aC va ser censor amb Escipió l'Africà. Després va ser nomenat àugur.[1]

Va morir el 174 aC durant una pesta que va afectar la ciutat de Roma. Era considerat un bon jurista.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.