Pardal roquer

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Pardal roquer
Petronia petronia
	; Il·lustració d'una parella de pardals roquers (circa 1905).
Dades
Nombre de cries	5,3
Període d'incubació de l'ou	12 dies
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	22718307
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Passeridae
Gènere	Petronia
Espècie	Petronia petronia ; Linnaeus, 1766
Subespècies
	P. p. nihonensisbarbara ; P. p. brevirostris; P. p. exigua; P. p. intermedia; P. p. kirhizica; P. p. petronia; P. p. madeirensis; P. p. puteicola;

El pardal roquer,^[1]^[2] pardal berberisc^[3] o (pardal) torredà^[4] (Petronia petronia), anomenat també teuladí al País Valencià, és un ocell de la família dels passèrids, l'únic del gènere Petronia Kaup, 1829 .^[5] Es localitza al sud de França, a tota la península Ibèrica, a la Itàlia peninsular, al sud dels Balcans, a les illes mediterrànies i a l'Àfrica del Nord. Als Països Catalans es troba distribuït irregularment, amb un màxim al sud-oest del Principat de Catalunya. A Menorca és excepcional (no s'hi ha capturat cap exemplar per a anellament des de 1983 fins al 2004).

Morfologia

Fa 14 cm de llargària total. Sembla una femella de teuladí (Passer domesticus) però més rabassut i ratllat. Té la cua més curta i cap més voluminós que el pardal comú. És de color gris bru, ratllat de bru fosc amb les parts inferiors més pàl·lides. Té una pàl·lida taca groga difosa a la gola dels adults. A la punta de les plomes de la cua té unes taques blanques molt visibles en el moment d'aterrar. La cella és de color clar. Els sexes són similars i els joves són bastant semblant als adults.

Hàbitat i ecologia

Viu en indrets rocallosos, penya-segats marins o interiors, pedregars, runes, etc. No és present a l'alta muntanya ni a les planes més extenses del litoral i no cerca la proximitat dels humans amb tant delit com el pardal comú. Menja llavors, baies i insectes.^[6] És sedentari, el seu vol és ràpid i una mica agressiu (les seues picades poden ésser doloroses). Fa els nius en forats de les roques o de construccions humanes fa un niu amb herba seca i l'entapissa amb plomes i llana. Al maig-juny pon 4 o 5 ous i els pollets que en surten deixen el nial al cap de 21 dies d'ésser alimentats pels dos pares. Fan dues postes i reutilitzen el mateix niu. A les Balears cria localitzat a Mallorca i, de manera abundant, a les Pitiüses.

Referències

↑ «Pardal roquer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ corregim la forma gorrió roquer de les Balears, que conté el barbarisme recent gorrió
↑ corregim la forma gorrió berberisc que conté el barbarisme recent gorrió
↑ deformat popularment en torrodà, torrogà, torrogal Guixé Coromines, David. El medi natural del Solsonès. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. ISBN 9788474533138. pàg 453
↑ * «Taxon: Species Petronia petronia (C. Linnaeus, 1766) (bird).» (en anglès). The Taxonomicon [Consulta: 28 desembre 2015].
↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, plana 106. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 843150434X

[1] «Pardal roquer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] rregim la forma gorrió roquer de les Balears, que conté el barbarisme recent gorrió

[3] rregim la forma gorrió berberisc que conté el barbarisme recent gorrió

[4] rmat popularment en torrodà, torrogà, torrogal Guixé Coromines, David. El medi natural del Solsonès. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. ISBN 9788474533138. pàg 453

[5] * «Taxon: Species Petronia petronia (C. Linnaeus, 1766) (bird).» (en anglès). The Taxonomicon [Consulta: 28 desembre 2015].

[6] Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, plana 106. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 843150434X

[1]