Església de Sant Medir
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església parroquial  | |||
| Arquitecte | Jordi Bonet i Armengol | |||
| Dedicat a | Sant Medir | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Bordeta (Barcelonès) | |||
| Localització | Constitució, 17 | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | |||
| Religió | catolicisme | |||
.jpg)
L'Església de Sant Medir és un temple de culte catòlic situat al carrer de la Constitució, 17 al barri de la Bordeta de Barcelona.
Història
[modifica]La parròquia va ser creada l'any 1945[1] per l'arquebisbe de Barcelona Gregorio Modrego, compartint culte amb la parròquia de Sant Isidre, al carrer de l'Aprestadora cantonada amb la Riera Blanca a l'Hospitalet de Llobregat, amb mossèn Joan Bonet i Baltà com a rector. El 1949, amb mossèn Amadeu Oller al capdavant, s'inaugurà una primera petita església provisiona al carrer de la Constitució, 52, al costat de Can Batlló, en un espai cedit per la família Planas-Pahissa.[1]
El dia 4 de setembre del 1960, essent ja rector (des del 1957) mossèn Josep Ma Vidal, l'arquebisbe Modrego va beneir i celebrar la primera missa en el nou i definitiu temple parroquial,[1] al número 17 del mateix carrer, projectat per l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol.[2][3][4] A partir d'aquell moment, la parròquia va convertir-se un pol dinamitzador polític i social de marcat caràcter progressista i catalanista,[5] influent més enllà dels límits del barri de la Bordeta.
L'any 1957 es va inaugurar un conjunt d'edificis per a habitatges socials mitjançant una cooperativa impulsada per la mateixa parròquia.
Activitat política
[modifica]Des de la seva constitució i al llarg de la segona meitat del segle xx, Sant Medir ha estat un dels principals centres d'activitat social, política i cultural del barri. Va ser especialment als darrers anys de vida del franquisme que aquestes activitats van esdevenir més intenses, especialment les relacionades amb la política clandestina. Als seus locals s'hi reunien grups clandestins opositors del règim, s'hi imprimien fulls ciclostilats i s'hi amagaven perseguits polítics de totes les tendències.[2]
El 20 de novembre del 1964, en una assemblea on hi van participar al voltant de 300 treballadors de sectors productius diferents, va néixer Comissions Obreres de Catalunya.[6][7][8] Es tractava de la primera comissió d'aquest tarannà a Catalunya, tal com anunciava el full informatiu de la Comissió Obrera Central de Barcelona, el gener de 1965. Després d'aquella trobada, però, es van produir diverses detencions a partir dels testimonis policials que s'havien infiltrat a l'assemblea del 20 de novembre.[9] Uns anys més tard, el 29 de febrer de 1976, es refundà la CNT al teatre parroquial de Sant Medir.[10]
El 2005 es va produir una tancada d'immigrants als locals parroquials per protestar per la llei d'estrangeria. I aquell mateix any el veïnat de la Bordeta també va organitzar una tancada al temple per demanar que l'antic espai industrial del barri, Can Batlló, es destinés a zona verda i equipaments pel barri.
En l'actualitat més recent també s'ha destacat per haver acollit diversos actes a favor del dret a l'autodeterminació i va ser un dels centres de votació del referèndum del 9 de novembre de 2014.
Activitat social
[modifica]Actualment, la parròquia acull diverses entitats socials, com és el cas de la Colla Sant Medir, la Coral Sant Medir, la Colla Sardanista Joan Francesc Rubio, l'Aula Oberta de la Bordeta, el Grup de Solidaritat de Sant Medir, l'Esplai Sant Medir, Club de Bàsquet Proa-Sant Medir, la publicació Pedres Vivents, a més d'un teatre i l'arxiu parroquial.[1] D'entre les diverses activitats d'àmbit cultural de la parròquia, destaca la concessió anual del Premi Amadeu Oller de poesia, per a poetes inèdits, des de l'any 1965 fins al present. D'uns anys ençà, s'ha instaurat al barri la Festa de Sant Medir,[11] organitzada per la colla de la mateixa parròquia de Sant Medir, cosa que va permetre a la Bordeta disposar d'una festivitat pròpia diferenciada de la resta de barris propers i de la ja instituïda festa de Sant Medir de Gràcia, de 1828.
Pastorets
[modifica]El Quadre Escènic Sant Medir representa cada any per Nadal els Pastorets de Josep M. Folch i Torres a l'escenari del teatre de parroquial. El grup es va estrenar l'any 1950, justament amb l'escenificació d'aquesta obra tradicional, i des d'aleshores no ha deixat de representar-la anualment. En l'escenificació, hi ha prop de cinquanta persones involucrades, entre actors, actrius, direcció i tècnics.[12]
El Quadre Escènic Sant Medir es creà només un mes després d'inaugurar-se les instal·lacions del Centre Parroquial, el 16 d'abril de 1950. En aquell moment, el centre es va situar al passatge de Toledo, a la part posterior de l'església parroquial del carrer de la Constitució. Arran de la inauguració de la nova església, l'any 1960 el centre es va traslladar a l'espai actual.[12]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Sant Medir». Església Arxidiocesana de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 Pérez, Teresa. «Una església que va beneir la classe obrera». El Periódico de Catalunya, 19-02-2014.
- ↑ Fabre, Jaume; Huertas Claveria, Josep Maria. «La Bordeta. Una carretera, una fàbrica, una parròquia. - Una pàrròquia progressista abans d'hora». A: Tots el barris de Barcelona - I. El Clot - El Poble Nou - La Sagrera - Sants - La Bordeta - Hostafrancs. 2a edició (revisada i ampliada). Barcelona: Edicions 62, juliol de 1980, pàgs. 206-207.
- ↑ Jordi Bonet és fill del també arquitecte, i deixeble d'Antoni Gaudí, Lluís Bonet i Garí, de qui n'heredà la tasca de continuador de l'obra gaudiniana de la Sagrada Família.
- ↑ Torras Corbella, Albert. Barcelona. Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Recull gràfic 1855-1975.. Barcelona: Editorial efaddós, 2012, p. 506. ISBN 978-84-15232-17-9.
- ↑ Bigordà, Josep. Sant Medir, des de la crònica i des del demà (1948 - 1998). Barcelona: Biblària, 1997. ISBN 9788489095151. «Acabo […] fent referència a una data que ha entrat ja en la història oficial de la resistència: la data fundacional de les Comissions Obreres de Catalunya als locals del Centre Parroquial de Sant Medir: el 20 de novembre de 1964. / Mossèn Vidal explica: "Ens van venir a trobar un grup de persones, totes elles amb pseudònims, demanant la sala per reunir-se. Cada diumenge s'hi van anar reunint. Jo veia que s'havia de fer i ho permetia. Amb por. Fins que va arribar el dia que s'hi va fer la constitució oficial de les CCOO de Catalunya.[…]"»
- ↑ Sans Amenós, Rosa (comissària exposició); Tébar Hurtado, Javier (comissari exposició); Vallejo Calderón, Carles (comissari exposició) «Els nostres orígens: com neix una comissió obrera? (Àmbit I El desafiament obrer a la dictadura: les lluites per les llibertats (1964-1976)» (pdf). CCOO. 50 anys d'història de Catalunya 1964-2014. Dossier de premsa de l'exposició. Museu d'Història de Catalunya., pàg. 7 [Consulta: 22 març 2015]. «El 20 de novembre de 1964, al teatre annex de l'església de Sant Medir, al barri barceloní de Sants, es reuniren en una assemblea al voltant de 300 persones per discutir sobre els seus problemes laborals. La reunió no estava legalment autoritzada. Els assistents eren en la seva majoria homes; la presència de dones, assistentes socials i militants antifranquistes no superava la desena. Una bona part dels presents eren militants d'organitzacions obreres clandestines: comunistes, socialistes, anarquistes i marxistes revolucionaris. Altres procedien d'organitzacions catòliques progressistes tolerades pel règim. I alguns no tenien cap vinculació política. Aleshores, decidiren crear la Comissió Obrera Central de Barcelona per impulsar una organització estable de totes les comissions que anaren sorgint en diferents empreses de la ciutat. / La reunió de Sant Medir constitueix, per al nostre relat històric, l'acte fundacional del moviment de Comissions Obreres a Catalunya.»
- ↑ «CCOO, 50 anys construint presents i futurs.» (pdf). CCOO-Documents públicos. CCOO, gener-març 2014. Arxivat de l'original el 3 d’abril 2015 [Consulta: 22 març 2015]. «El 20 de novembre del 1964, uns 300 enllaços sindicals i treballadors i treballadores de diferents sectors de la producció, acollits per mossèn Vidal als locals parroquials de l'Església de Sant Medir, al barri de Sants, van constituir la Comissió Obrera Central de Barcelona. En aquella assemblea es va aprovar una plataforma reivindicativa on es reclamaven millores salarials, la llibertat sindical i el dret a la vaga. Després de diversos cops repressius, les comissions obreres es van reorganitzar i van crear la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Era la primera vegada que un sindicat a Catalunya incorporava el terme nacional a les seves sigles.»
- ↑ «“Després de l'assemblea de Sant Medir vam recollir 10.000 firmes demanant llibertat sindical”». Eldiario.es, 19-11-2014.
- ↑ Aracil, Rafael (ed.); Batista, Antoni (ed.); Mayayo, Andreu (ed.); Segura, Antoni (ed.). Memòria de la Transició a Espanya i a Catalunya. Els joves de la Transició. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003, p. 264. ISBN 9788483384077. «El 29 de febrer del 76, una crida "a tots els nuclis llibertaris interessats en la reconstrucció de la CNT" aplegà 500 persones a la sala d'actes de Sant Medir de Sants. Es tracta de l'Assemblea de Sants, de la qual va sortir el compromís de construir una nova CNT i la formació d'una comissió de treball per organitzar el procés constitutiu i estructural de l'organització confederal.»
- ↑ «Festa a la Bordeta». Arxivat de l'original el 2014-12-20. [Consulta: 20 desembre 2014].
- ↑ 12,0 12,1 «Pastorets de la Parròquia de Sant Medir». Cultura Popular de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 22 gener 2015].
Enllaços externs
[modifica]
- «Església i escola de Sant Medir». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.