Notiomastodon platensis

Notiomastodon platensis

Període
Plistocè inferior - recent
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Proboscidea
Família	Gomphotheriidae
Gènere	Notiomastodon
Espècie	Notiomastodon platensis Cabrera, 1929

Notiomastodon platensis és un proboscidi extint membre de la família dels gomfotèrids que visqué a Sud-amèrica des del Plistocè inferior fins a l'Holocè inferior al final de l'última edat de gel.^[1] És l'única espècie coneguda del gènere Notiomastodon.

Durant els segles xix i xx els paleontòlegs van descriure fins a quatre gèneres diferents de gomfotèrids a Sud-amèrica: Cuverionius, Notiomastodon, Stegomastodon i Haplomastodon. A principis del segle xxi les revisions taxonòmiques realitzades han reduït el nombre de gèneres a dos, Cuverionius i Notiomastodon; i els fòssils prèviament assignats a Stegomastodon, que ha quedat restringit només a Nord-amèrica, i Haplomastodon, el qual es tracta d'un sinònim de Notiomastodon, actualment es classifiquen com a Notiomastodon.^[1][2]

Hi ha dues hipòtesis que expliquen l'evolució dels gomfotèrids a Sud-amèrica; la primera considera hi hagué una sola immigració de Cuvieronius des de Centre-amèrica a través de l'Istme de Panamà entre fa 2,5 i 3 milions d'anys, posteriorment a partir d'aquesta població inicial de Cuvieronius va evolucionar Notiomastodon;^[2] i la segona que es produïren dues immigracions independents, una de Cuvieronius i l'altre de Notiomastodon, aquesta darrera hipòtesi assumeix que Notiomastodon és el tàxon germà de Rhynchotherium i que Notiomastodon va habitar Centre-Amèrica malgrat no s'hagin trobat fòssils que ho confirmin, tanmateix sí que s'ha trobat una molar d'un gomfotèrid amb característiques semblants a les de Notiomastodon a Costa Rica.^[1]

Notiomastodon es caracteritzava per tenir un crani relativament curt i alt, posseir només dos ullals superiors; els quals podien ser rectilinis o lleugerament corbats, a diferència d'altres gomfotèrids que en tenien quatre, dos a cada maxil·lar.^[2] Les reconstruccions realitzades han estimat que els individus més grans podien arribar a mesurar 2,85 m d'alçada a l'altura de l'espatlla i pesar fins a 6,5 tones.^[3]

Notiomastodon tenia una àmplia distribució a Sud-amèrica, s'han descrit fòssils a Colòmbia, Veneçuela, Brasil, Argentina, Paraguai, Uruguai, Xile, Perú i l'Equador.^[1][2] Antigament s'havia associat la presència de Notiomastodon a les planes i la de Cuvieronius a les terres altes sud-americanes al voltant dels Andes; tanmateix a l'actualitat s'accepta que ambdós gèneres van ser presents als dos tipus d'hàbitats.^[1]

S'ha establert un gradient latitudinal en l'alimentació del Notiomastodon. A les zones de latituds baixes properes a l'equador la seva dieta consistia principalment en plantes C4, en latituds mitjanes era una combinació de plantes C3 i C4 i a partir dels 33º o més es basava principalment en plantes C3.^[4]

Notiomastodon va desaparèixer fa 11.000 anys,^[1] al final de l'ultima edat de gel en el límit entre les èpoques del Plistocè i l'Holocè. La seva extinció es produí simultàniament a la desaparició també de moltes altres espècies de la megafauna sud-americana. La major part dels estudis realitzats suggereixen una combinació dels efectes del canvi climàtic durant el final de l'últim període glacial i la caça per part dels humans com els responsables de la seva extinció.^[1]