Nicolaus Bernoulli II

Nicolaus Bernoulli II

Nicolaus Bernoulli II pintat per J.R. Huber (1723).
Nom original	(de) Nikolaus Bernoulli
Biografia
Naixement	(de) Niklaus Bernoulli 6 febrer 1695 Basilea (Antiga Confederació Suïssa)
Mort	31 juliol 1726 (31 anys) Sant Petersburg (Imperi Rus)
Causa de mort	tuberculosi febre hèctica
Residència	Antiga Confederació Suïssa
Formació	Universitat de Basilea - dret (1708–1715)
Activitat
Camp de treball	Anàlisi matemàtica, teoria de la probabilitat, càlcul diferencial i mecànica
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Estatal de Sant Petersburg (1725–1726) Universitat de Pàdua (1716–1719)
Membre de	Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg
Influències	Johann Bernoulli
Família
Família	Família Bernoulli
Pares	Johann Bernoulli   i Dorothea Falkner
Germans	Daniel Bernoulli Johann Bernoulli II Anne Catherine Bernoulli
Parents	Jakob Bernoulli, oncle Nicolaus Bernoulli, oncle Hieronymus Bernoulli, oncle

Nicolaus Bernoulli II (alemany: Nikolaus Bernoulli) (Basilea, 6 de febrer de 1695 - Sant Petersburg, 31 de juliol de 1726) va ser un matemàtic suís del segle xviii.

Nicolaus II (l'ordinal segón és per diferenciar-lo del seu cosí Nicolaus Bernoulli I, vuit anys més gran que ell) era el fill més gran, i el preferit, de Johann Bernoulli. La mediació del seu pare va fer possible que entrés a la Universitat de Basilea amb només tretze anys i es gradués amb setze anys.

El 1715 també es va graduar en jurisprudència.^[1]

Va viatjar amb el seu germà Daniel per Europa, arribant a ser professor a la Universitat de Pàdua.^[2] i, també amb ell, van ser nomenats per un càrrec a l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg. Vuit mesos després de prendre possessió del càrrec va contraure unes fortes febres i va morir, amb només trenta-un anys.

Donada la seva curta vida, la seva obra és breu. Durant força temps es va dedicar a portar la correspondència del seu pare, sobretot pel que fa a la polèmica entre Newton i Leibniz.

La seva obra més original és De motu corporum ex percusione (Sobre el moviment dels cossos en impactar) que no té la claredat de les obres del seu pare.^[3]

Tot i que se li atribueix una participació activa en la formulació de la paradoxa de Sant Petersburg, no sembla que hi tingués res a veure.^[4]

• Bittanti, Sergio. «Count Riccati and the Early Days of the Riccati Equation». A: Sergio Bittanti, Alan J. Laub, Jan C. Willems (eds.). The Riccati Equation (en anglès). Springer, 1991, p. 1-10. ISBN 978-3-642-63508-3. 
• Musielak, Dora. Leonhard Euler and the Foundations of Celestial Mechanics (en anglès). Springer, 2022. ISBN 978-0-031-12321-4. 
• Salov, Valerii «"The Gibbon of Math History". Who Invented the St. Petersburg Paradox? Khinchin's resolution» (en anglès). arXiv, 2014, pàg. 1-17. DOI: 10.48550/arXiv.1403.3001. ISSN: 2331-8422.

Les seves obres s'han editat (juntament amb les del seu pare) a:

• Diversos Editors. Die Werke von Johann I und Nicolaus II Bernoulli (en alemany). Basilea: Birkhäuser, 2008. ISBN 978-3-7643-7367-2. 

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nicolaus Bernoulli II» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Fleckenstein, J.O. «Bernoulli, Nikolaus II» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 maig 2013].