Pàmpol vairó

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Pàmpol vairó
Naucrates ductor
	;
	Grup de pàmpols amb el seu tauró
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	190452
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Perciformes
Família	Carangidae
Gènere	Naucrates
Espècie	Naucrates ductor ; (Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims	Naucrates serratus; Naucrates serranus; Naucrates angeli; Naucrates polysarcus; Naucrates fanfarus; Naucrates indicus; Seriola succinta;
Protònim	Gasterosteus ductor

El pàmpol, vairó, pàmpol feixat, pàmpol rascàs, pàmpol ratllat o peix pilot (Naucrates ductor) ^[2] és un peix teleosti de la família dels caràngids. N. ductor és l'única espècie del gènere Naucrates.^[3] Es pensava que conduïen els taurons cap a les preses, d'ací ve el nom de peix pilot. És inofensiu per a l'ésser humà.^[4]

Morfologia

Pot arribar als 60 cm de llargària total.
Cos cilíndric i poc comprimit.
Dors blau i flancs argentats, solcats per 5-7 amples bandes transversals de color blau fosc o negres i que també apareixen a la segona dorsal i a l'anal.
Ventre de color gris clar.
Presenta una quilla en el peduncle caudal.
La línia lateral té una carena longitudinal a l'eix de la cua.
El cap és allargat amb un perfil oval.
La boca és ampla i quasi horitzontal.
Té dues dorsals: la primera té 4-5 radis espinosos lliures i la segona és llarga amb un radi espinós i comença a la part més alta del cos i arriba fins al peduncle caudal.
Les pectorals són curtes i similars a les pelvianes.
L'anal té dues espines anteriors i és similar a la segona dorsal, però més petita.
La caudal és convexa i té la vora blanca.^[5]^[6]^[7]

Ecologia

És una espècie pelàgica que acompanya els taurons, tortugues i altres peixos pelàgics, dels quals és comensal. Això li proporciona protecció davant dels depredadors, i els seus hostes es veuen lliures de paràsits.^[8]^[9]

Apareix a mars càlids i temperats. És present a tot el Mediterrani i a l'atlàntic se'l pot trobar des de la Mar Cantàbrica (esporàdicament també a les Illes Britàniques) fins a Angola.

Els alevins formen bancs davall la umbel·la dels grumers, algues que suren o qualsevol altre objecte que els proporcioni ombra.^[10] Acompanya tota mena de taurons però sent una especial predilecció pel tauró de mans llargues (Carcharhinus longimanus).^[11] La seua alimentació és variada: inclou petits peixos planctònics, cirrípedes ectoparàsits de peixos i les restes del menjar dels taurons i altres espècies.^[12]

La maduresa sexual arriba quan fan 25 cm. La reproducció ocorre durant la tardor i l'hivern. Els ous i les larves són constituents del plàncton. Presenta diversos estadis larvaris.

Pesca

La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal. Tot i així, es captura davall objectes a alta mar i a capcers col·locats per a la pesca de pelàgics on es pot pescar amb volantí sense esca.^[13]

Referències

↑ Asturnatura (castellà)
↑ «vairó». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
↑ ITIS
↑ Naucrates ductor (TSN 168742) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. [Consultat el 24 de juny del 2008]. (anglès)
↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 154-155.
↑ Randall, John; Allen, Gerald; Steen, Roger. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, 1997, p. 164. ISBN 0824818954.
↑ Jennings, Gerald. The Sea and Freshwater Fishes of Australia and New Guinea. Calypso Publications, 1997, p. 163. ISBN 0906301629.
↑ Webster, Stephen. Thinking about Biology. Cambridge University Press, 2003, p. 24. ISBN 0521590590.
↑ Webster, Stephen. Thinking about Biology. Cambridge University Press, 2003, p. 24. ISBN 0521590590.
↑ Eschmeyer, William N.; Herald, Earl Stannard. A Field Guide to Pacific Coast Fishes. Houghton Mifflin Books, 1999, p. 208. ISBN 0395268737.
↑ Stafford-Deitsch, Jeremy. Sharks of Florida, the Bahamas, the Caribbean and the Gulf of Mexico. Trident Press, 2000, p. 32. ISBN 1900724456.
↑ McEachran, John D.; Fechhelm, Janice D.. Fishes of the Gulf of Mexico: Myxiniformes to Gasterosteiformes. University of Texas Press, 1998, p. 287. ISBN 0292706340.
↑ Museu de la Pesca (català)

[1] Asturnatura (castellà)

[2] «vairó». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.

[3] ITIS

[4] Naucrates ductor (TSN 168742) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. [Consultat el 24 de juny del 2008]. (anglès)

[5] Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 154-155.

[6] Randall, John; Allen, Gerald; Steen, Roger. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, 1997, p. 164. ISBN 0824818954.

[7] Jennings, Gerald. The Sea and Freshwater Fishes of Australia and New Guinea. Calypso Publications, 1997, p. 163. ISBN 0906301629.

[8] Webster, Stephen. Thinking about Biology. Cambridge University Press, 2003, p. 24. ISBN 0521590590.

[9] Webster, Stephen. Thinking about Biology. Cambridge University Press, 2003, p. 24. ISBN 0521590590.

[10] Eschmeyer, William N.; Herald, Earl Stannard. A Field Guide to Pacific Coast Fishes. Houghton Mifflin Books, 1999, p. 208. ISBN 0395268737.

[11] Stafford-Deitsch, Jeremy. Sharks of Florida, the Bahamas, the Caribbean and the Gulf of Mexico. Trident Press, 2000, p. 32. ISBN 1900724456.

[12] McEachran, John D.; Fechhelm, Janice D.. Fishes of the Gulf of Mexico: Myxiniformes to Gasterosteiformes. University of Texas Press, 1998, p. 287. ISBN 0292706340.

[13] Museu de la Pesca (català)

[1]