Sierra Morena
| |||||
| Tipus | serralada  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | península Ibèrica | ||||
| Localitzat en l'àrea protegida | Sierra Pelada y Rivera del Aserrador (en)  , Sierra de Aracena and Picos de Aroche Natural Park (en) , Sierra Norte de Sevilla Natural Park (en) , Sierra de Hornachuelos Natural Park (en) , Parque Natural de la Sierra de Cardeña y Montoro (en) , Parc Natural de la Serra d'Andújar, Despeñaperros i La Cimbarra (en) | ||||
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Badajoz (Extremadura), Província de Jaén (Andalusia), Província de Sevilla (Andalusia), Província de Còrdova (Andalusia), província de Ciudad Real (Castella - la Manxa) i Província de Huelva (Andalusia) | ||||
| |||||
| Limita amb | Meseta, nord Depressió Bètica, sud | ||||
| Característiques | |||||
| Altitud | 1.324 m | ||||
| Dimensió | 75 ( ) × 400 ( ) km | ||||
| Punt més alt | Serra Madrona (1.332 m ) | ||||
| Material | granit | ||||
La Sierra Morena és una serralada que constitueix el contrafort meridional de la Meseta Central de la Península Ibèrica. Separa la Manxa, Extremadura i l'Alentejo d'Andalusia, on es troba localitzada principalment.[1]
Particularitats
[modifica]Es va formar durant l'era terciària, fruit del moviment orogènic alpí. S'estén per 400 km del sector nord d'Andalusia, en direcció est-oest, des de la Sierra de Alcaraz fins a la frontera amb Portugal. El seu pic més alt és Bañuelo (1.320 m). La vegetació principal és l'alzina, l'alzina surera,[1] el roure i els castanyers. La serralada també és rica en una gran varietat de minerals, com ara el coure, el plom i el carbó.
El sistema de la Sierra Morena comprèn diverses serres: la Sierra Madrona, la Sierra de Aracena, la Sierra Norte de Sevilla, la Sierra de Horanchuelos, la Sierra de Córdoba i la Sierra de Cardeña y Montoro, entre altres.
La Sierra Morena és creuada per diverses autopistes i vies de ferrocarril que connecten les zones industrials d'on s'extrauen els minerals a les ciutats més grans de la regió. El pas de Despeñaperros és la ruta principal que travessa les muntanyes i uneix La Manxa (Castella-La Manxa) amb Andalusia.
Aquesta serra era famosa pels seus bandolers en temps antics. La literatura espanyola va propagar la figura dels «bandolers de Sierra Morena» durant el romanticisme.
Nom clàssic
[modifica]Marianus Mons (Μαριανὸν ὄρος) fou el nom clàssic de la moderna Sierra Morena.[2] Eren unes muntanyes a la província de la Bètica, a l'oest de l'Orospeda. Estrabó descriu unes muntanyes de les que no dona el nom, que corrien paral·leles al riu Betis i segurament es referia a les muntanyes Marianus. La part oriental s'anomenava Saltus Castulonensis.
Música
[modifica]El compositor alemany Józef Ksawery Elsner, el 1811 va compondre una òpera amb aquest nom, basada en el romanticisme de l'època.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Sierra Morena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Hugelmann, Gabriel. Historia de Aragón, Cataluña, Valencia e Islas Baleares (en castellà). Imp. de Julián Pena, 1855, p. 254.
Vegeu també
[modifica]
Bibliografia
[modifica]
- B. de Quirós y L. Ardila, El Bandolerismo Andaluz. Ed. Turner. Madrid, 1988
- J. M. López de Abiada y J. A. Rodríguez Martín, Calas en el fenómeno del bandolerismo andaluz desde la literatura y la historiografía: bibliografía reciente. Iberoamericana. América Latina, España, Portugal: Ensayos sobre letras, historia y sociedad. Notas. Reseñas iberoamericanas, ISSN 1577-3388
- J. Santos Torres, El Bandolerismo en España: Una Historia Fuera de la Ley. Ed. Temas de hoy. Madrid, 1995.
- Julián Zugasti y Sáenz, El bandolerismo: Estudio social y memorias históricas (1876-1880).
