Vés al contingut

Maria Llimona i Benet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Maria Llimona)
Plantilla:Infotaula personaMaria Llimona i Benet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 febrer 1894 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort26 octubre 1985 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultora Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRodolfo Castagnino Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosep Llimona i Bruguera Modifica el valor a Wikidata
GermansRafael Llimona i Benet Modifica el valor a Wikidata
ParentsNúria Llimona Raymat, cosí
Mercè Llimona, cosí
Joan Llimona i Bruguera, oncle Modifica el valor a Wikidata
Obres destacables

Sirenes als jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar.

Maria Llimona i Benet (Barcelona, 3 de febrer de 1894 - Barcelona, 26 d'octubre de 1985) va ser una escultora catalana.[1]

Biografia

[modifica]

Maria Dolors Llimona va néixer al carrer Diputació de Barcelona, filla del també escultor Josep Llimona i Bruguera i de Mercè Benet i Salas, natural de Terrassa,[2] i germana del pintor Rafael Llimona i Benet. Maria va iniciar-se en l'art en una edat tardana (1937) i va estudiar amb Rodolfo Castagnino a Itàlia.[1]

Va participar en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona de l'any 1942 amb dos caps femenins, Juventud i Mujer. En el catàleg de la mostra consta amb el cognom del seu marit, el pintor Domènec Carles i Rosich, amb qui exposà sovint de forma conjunta.[3] L'escultura Joventut, de bronze, es conserva actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya, que la va adquirir directament de l'exposició.[4]

Entre 1939 i 1949 va treballar en el conjunt escultòric per als jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar, format per cinc sirenes de bronze situades a l'escalinata.[5] Domènec Carles era l'assessor principal del propietari, Raul de Roviralta.[6]

L'any 1950 consta entre els participants de l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, on va presentar un bronze, Retrat de la Senyora M. M., i una font per a jardí.[7]

Dos anys més tard, va rebre l'encàrrec de fer una escultura per al monument en homenatge a Salvador Andreu, l'urbanitzador de la muntanya del Tibidabo. L'escultura original, del 1927, era obra d'Eusebi Arnau i era una figura de cos sencer i dempeus de l'homenatjat feta en bronze, que es va requisar i fondre el 1936, al principi de la Guerra Civil. Maria Llimona va fer una musa, una dona jove ajaguda esculpida en marbre per Vicenç Damian, que l'actual propietari del parc d'atraccions va enretirar del seu emplaçament original. El 2007 fou restablert al costat de la font de la placeta propera a l’Hotel Florida.[8]

  • Musa, 1952 (Parc d'atraccions del Tibidabo).
    Musa, 1952 (Parc d'atraccions del Tibidabo).
  • Maria Llimona i Vicenç Damian amb l'escultura al taller.
    Maria Llimona i Vicenç Damian amb l'escultura al taller.

Gran part de la seva obra se centra en el nu femení, el retrat i l'escultura religiosa, amb un estil proper al noucentisme, més que no pas el seu pare. Entre la seva obra destaca un monument al Doctor Andreu i un Conjunt de sirenes als jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar. Té obra exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya, així com al Monestir de Montserrat, al Museu Comarcal de la Garrotxa i en d'altres col·leccions catalanes i estrangeres.[1][9]

Va formar part del cercle de dones intel·lectuals i artistes de la pintora russa Olga Sacharoff a Catalunya, entre les quals hi havia les pintores Soledad Martínez, Marie Laurencin, Dagoussia i Ángeles Santos, l'escultora Lluïsa Granero o les escriptores Clementina Arderiu i Elisabeth Mulder.[10]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Llimona i Benet
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Maria Llimona i Benet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1894, número de registre 822.
  3. ↑ Catálogo oficial de la Exposición Nacional de Bellas Artes de Barcelona, primavera 1942 (en castellà). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1942, p. 146, 157 i 258, cat. 346-347. 
  4. ↑ «Joventut | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 19 febrer 2021].
  5. ↑ «María Llimona Benet | Real Academia de la Historia». [Consulta: 19 febrer 2021].
  6. ↑ «Jardines de Santa Clotilde | European Route of Historic Gardens» (en espanyol europeu). [Consulta: 19 febrer 2021].
  7. ↑ Catálogo oficial de la Exposición Nacional de Bellas Artes de 1950. Madrid: Blass, 1950, p. 67 i 71, cat. 3 i 31. 
  8. ↑ Catalans, Institut d'Estudis. «Monuments Commemoratius de Catalunya - Secció històrico-arqueològica - Institut d'Estudis Catalans», 2015. [Consulta: 19 febrer 2021].
  9. ↑ «Stale Session». Arxivat de l'original el 2022-04-13. [Consulta: 19 febrer 2021].
  10. ↑ «Olga Sacharoff, pintura, poesia, emancipació. Dossier de premsa». Museu d'Art de Girona, 2017. Arxivat de l'original el 2020-09-19. [Consulta: 18 gener 2020].

Bibliografia

[modifica]
  • Bracons, J. 1893-1993 Cercle Artístic de Sant Lluc, cent anys. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1993. 
  • Carles, D. Memorias de un pintor (1912-1930) (en castellà). Barcelona: Barna, 1944. 
  • Castillo, A. del «Arte colectivo de escultura en la Syra» (en castellà). Diario de Barcelona, núm. 243, 11-10-1941, p. 11.
  • Centenari Maria Llimona (1894-1994). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1994. ISBN B-12565-1995. 
  • Chilvers, I.; Osborne, H.; Farr, D. Diccionario de Arte (en castellà). Madrid: Alianza, 1992. 
  • Diccionario Ràfols de artistas contemporáneos de Cataluña y Baleares (en castellà). vol. I. Barcelona: M. C. Ballester, 1987. 
  • Fabre, J.; Huertas, J.M.; Bohigas, P. Monuments de Barcelona. 1984. Barcelona: L'Avenç SA. 
  • Febrés, X. «Mar i Murtra / Pinya Rosa / Santa Clotilde. La orilla verde de la Costa Brava. Algunas fincas han convertido sus alrededores en impresionantes jardines» (en castellà). La Vanguardia, 24-07-1994, p. 34.
  • Infiesta Monterde, J.M.. Un siglo de escultura catalana (en castellà). Barcelona: Aura, 1975. 
  • Infiesta Monterde, J.M.. Josep Llimona i Joan Llimona. Vida i obra. Barcelona: Thor, 1975. 
  • Junoy, J.M. «Las exposiciones, María Llimona» (en castellà). Destino, núm. 144, 20-04-1940, p. 9.
  • «Márgenes. Arte sacro de Santa María» (en castellà). El Correo Catalán, núm. 22559, 09-12-1949, p. 1.
  • La família Llimona. Una nissaga d'artistes. Vilafranca del Penedès: Caixa Penedès, 1991. 
  • «Las exposiciones y los artistas, María Llimona y Domingo Carles». Destino, núm. 644, 10-12-1949, p. 15.
  • Maragall, J.A.. Història de la Sala Parés. Barcelona: Selecta, 1975. 
  • Maria Llimona. Escultora. 20 reproducciones en huecograbado (en castellà). Barcelona: Edimar, 1956. 
  • Monedero, M. José Llimona, escultor (en castellà). Madrid: Editora Nacional, 1966. 
  • Romano, Manuel Brunet «Buenas notícias de Montserrat». Destino, núm. 252, 16-05-1942.
  • Subirachs, J. L'escultura commemorativa a Barcelona (1936-1986). Barcelona: La Llar del Llibre, 1989. 
  • Teixidor, J. «En el taller de los artistas: con María Llimona» (en castellà). Destino, núm. 133, 03-02-1940, p. 9.
  • Teixidor, J. «Las exposiciones y los artistas. María Llimona y D. Carles» (en castellà). Destino, núm. 334, 11-12-1943.
  • Teixidor, J. «Las exposiciones y los artistas. Sirenas en St. Clotilde» (en castellà). Destino, núm 181, 04-11-1944.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Llimona_i_Benet&oldid=32974063»