La trampa
Aparença
Il bidone ![]() | |
---|---|
![]() Giulietta Masina i Richard Besehart a la pel·lícula ![]() | |
Fitxa | |
Direcció | Federico Fellini ![]() |
Protagonistes | |
Dissenyador de producció | Dario Cecchi ![]() |
Guió | Federico Fellini, Ennio Flaiano i Tullio Pinelli ![]() |
Música | Nino Rota ![]() |
Fotografia | Otello Martelli ![]() |
Muntatge | Mario Serandrei ![]() |
Vestuari | Dario Cecchi ![]() |
Productora | Titanus ![]() |
Distribuïdor | Titanus i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia i França ![]() |
Estrena | 1955 ![]() |
Durada | 104 min ![]() |
Idioma original | italià ![]() |
Color | en blanc i negre ![]() |
Descripció | |
Gènere | drama, cinema de ficció criminal i drama ![]() |
Lloc de la narració | Roma ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
La trampa (en italià Il bidone) és una pel·lícula italiana dirigida per Federico Fellini el 1955. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Tres estafadors tenen una afició favorita: disfressar-se d'homes d'església per enganyar les seves víctimes. El més gran és atrapat pel seu passat familiar mentre es comença a cansar del seu estil de vida. L'hora de l'última estafa s'acosta.[2]
Producció
[modifica]Una part de la pel·lícula fou rodada a Marino, als Castelli Romani, durant la sagra dell'uva. La pel·lícula devia tenir com a protagonista Humphrey Bogart però, quan el van convocar els productors, l'actor era ja malalt de càncer (va morir dos anys després, el 1957) i Fellini va triar Broderick Crawford, guanyador d'un premi Oscar el 1949.
Crítica
[modifica]- Guio Aristarco en Cinema Nuovo del 25 setembre 1955: «El crepuscolarisme de Fellini, els motius sempre iguals de la seva metafísica i del seu simbolisme, la seva participació episòdica a la realitat, fragmentaria, solament en part nodrida d'elements i actituds reals, denuncien encara més, aquesta vegada, la manca de sinceritat esmentada. La pel·lícula apareix gairebé prefabricada: s'hi retroben els mateixos components, també formals, de les precedents obres, anàlogues seqüències, el plorar del nen o el cavall de la Strada, aquell vagabondeig nocturn, la festa. Picasso parla i fa com Matto, i Iris la seva dona té els moviments i el to de Gelsomina».
Repartiment
[modifica]- Broderick Crawford: Auguste
- Richard Basehart: Raoul Picasso
- Franco Fabrizi: Roberto
- Giulietta Masina: Iris
- Xenia Valderi: Luciana
- Alberto de Amisis: Rinaldo
- Lorella de Luca: Martine filla d'Auguste
- Sue Ellen Blake
- Giacomo Gabrielli: El baró Charlie Vargas
Premis i nominacions
[modifica]Nominacions
[modifica]- 1955. Lleó d'Or