Julià Guillamon i Mota
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 novembre 1962 (61 anys) Barcelona |
| Residència | Barcelona |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Barcelona |
| Ocupació | periodista, guionista de còmics, director de documentals, comissari d'exposicions, escriptor, crític literari, guionista de cinema |
| Ocupador | La Vanguardia (1994–) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Premis | |
| |
| Lloc web | juliaguillamon.com |
| |
Julià Guillamon i Mota (Barcelona, 17 de novembre de 1962) és un escriptor, crític literari, comissari d'exposicions i guionista de còmics català.[1][2][3]
Trajectòria
[modifica]Ha publicat llibres de ficció, assaig, reportatges, documents, reculls d'articles i d'entrevistes. En els seus llibres de narrativa ha retratat la Barcelona postindustrial (La Moràvia, El barri de la Plata, La fàbrica de gel) i la relació entre natura i temps (Les cuques, Les hores noves). També ha renovat el camp dels llibres il·lustrats, juntament amb els dissenyadors Albert Planas i Àngel Uzkiano, amb qui ha publicat àlbums que desenvolupen gràficament l'obra de Quim Monzó, Salvador Espriu, Baltasar Porcel, Josep Palau i Fabre, Joan Perucho i la poesia catalana de la dècada del 1970.
Com a comissari d'exposicions destaquen les que ha dedicat a l'exili literari, a la fotografia de Leopoldo Pomés, al dissenyador America Sanchez, a la relació entre Joan Miró, Josep Palau i Fabre, Joan Perucho i Picasso, i a la modernitat de Gabriel Casas, fotògraf dels anys 1930. També ha escrit guions de novel·la gràfica per a Toni Benages i publica setmanalment crítica literària i columnes d'opinió a La Vanguardia.
L'any 2020 va rebre una beca per a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes pel projecte El rellotge verd.[4]
Obra publicada
[modifica]- 1983: Fulls impermeables. Barcelona: Associació de Joves Escriptors. ISBN 84-7456-156-6.
- 1989: Joan Perucho i la literatura fantàstica, assaig (reedició revisada a Empúries el 2020) ISBN 978-84-297-2886-6
- 1991: La fàbrica de fred, narrativa (reedició revisada el 2021 a Galàxia Gutenberg) ISBN 978-84-7596-325-9
- 2001: La ciutat interrompuda: De la contracultura a la Barcelona postolímpica (assaig, reedició ampliada el 2019 a Anagrama) ISBN 84-8264-332-0[5]
- 2008: Uh, Gabirú, recull d'articles (Empúries) ISBN 978-84-9787-319-2[6]
- 2008: El dia revolt. Literatura catalana de l'exili, assaig (Empúries) ISBN 978-84-9787-340-6
- 2011: La Mòravia, novel·la (Galàxia Gutenberg) ISBN 978-84-8109-930-0
- 2014: Jamás me verá nadie en un ring: La historia del boxeador Pedro Roca, assaig (Comanegra) ISBN 978-84-16033-10-2
- 2015: Joan Perucho, cendres i diamants: Biografia d'una generació, assaig (Galàxia Gutenberg) ISBN 978-84-9850-655-6
- 2016: L'enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literatura a l'era del flirt, assaig (Comanegra) ISBN 978-84-16605-06-4
- 2017: El sifon de can Sitra. Cent trenta-cinc cromos i dos recordatoris, recull d'articles (Comanegra) ISBN 978-84-16605-77-4
- 2017: Josep Palau i Fabre. La joia de viure. Amb Toni Benages ISBN 978-84-947258-1-4
- 2017: Travessar la riera (Comanegra, 2017) ISBN 9788417188047[7]
- 2018: El barri de la Plata (narrativa) (L'Avenç) ISBN 9788416853168
- 2019: El tren de la bruixa (L'Avenç) ISBN 9788416853267
- 2019: Deu entrevistes (Comanegra) ISBN 9788418022227[8]
- 2020: Vi i benzina (contes) (Vibop) ISBN 9788412030945
- 2020: Llibre de cavalleries, de Joan Perucho, amb Toni Benages (Empúries), novel·la gràfica. ISBN 978-8417-879-35-8
- 2020: Les cuques (Anagrama), narrativa ISBN 9788433915856[9]
- 2021: La fàbrica de gel. Barcelona: Galàxia Gutenberg. ISBN 978-84-17971-51-9.
- 2022: Les hores noves (Anagrama), narrativa ISBN 978-84-3391-810-9[10]
- 2022: Joguets i escriptors. ISBN 978-84-9156-418-8.
- 2023: Els nostres clàssics apòcrifs. Imitacions, paròdies i falsificacions de la literatura catalana del segle XX. Barcelona: Males Herbes, 2023. ISBN 978-84-126624-0-5.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «Julià Guillamon». CCCB. [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ Bennasar, Sebastià. «El món de la literatura catalana és ple d'envegetes i de gent amb mania persecutòria». Vilaweb, 25-10-2020. [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ Penelo, Lídia. «Vivimos de espaldas al mundo natural». Público, 19-12-2022. [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ «Auditoria-Subvencions concedides per la Institució de les Lletres Catalanes en l'àmbit de les lletres (2019-2020)» (PDF) p. 64. Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 desembre 2022].
- ↑ «Barcelona se’ns n’ha anat de les mans». Vilaweb, 02-05-2023. [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ «Vol a Caracas amb Julià Guillamon». Vilaweb, 03-08-2008. Arxivat de l'original el 2008-08-03. [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ «El matí de Catalunya Ràdio - Julià Guillamon: "Ens deien que potser la Cris no es despertaria mai"». Catalunya Ràdio, 22-01-2018. [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ «Joan Brossa: “No cal disfressar-se de poeta”». Núvol, 30-12-2019. [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ «Julià Guillamon: “Los personajes quieren sincronizarse con la naturaleza”» (en castellà), 08-07-2020. [Consulta: 26 agost 2020].
- ↑ «Més 324 - Julià Guillamon ens presenta el llibre "Les hores noves"». TV3, 10-11-2022. [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ «Més 324 - Julià Guillamon ens presenta el llibre "Els nostres clàssics apòcrifs. Imitacions, paròdies i falsificacions de la literatura catalana del segle XX"». TV3, 03-05-2023. [Consulta: 6 maig 2023].